Revista d’Anàlisi Plural

“Competirem per preu o per valor. L’espai intermedi tendeix a desaparèixer”

0

Entrevista a Fernando Trias de Bes, economista i escriptor, professor associat d’ESADE i soci fundador de Salvetti & Llombart

 

Es mou amb habilitat tant a la ficció com a la realitat, a les aules i a les columnes d’opinió, i és conscient que aprenem dels èxits, però molt més dels fracassos. Parlem amb Fernado Trias de Bes sobre emprenedoria i economies emergents i el seu impacte en la nostra manera de produir i consumir.
Trias de Bes creu que les retallades s'acabaran quan "desmuntem unes quantes autonomies. No podem pagar 15 governs.”
Trias de Bes creu que les retallades s’acabaran quan “desmuntem unes quantes autonomies. No podem pagar 15 governs.”     / CEDIDA

Jesús Abad

El gran cambio suposa una mirada als efectes devastadors del desembarcament del gegant asiàtic a Occident?
Sí, però molts d’aquests efectes eren insospitats, indirectes. Com ara l’impacte sobre l’estructura de l’ocupació, la laxitud amb la propietat intel·lectual i industrial, o la concentració de la distribució.

Això vol dir que s’han acabat els models de negoci tradicionals?
No tots. I tampoc no parlaria del fet que “s’han acabat”. Han quedat parcialment o totalment obsolets. L’impacte de les noves tecnologies i dels països emergents ha deixat fora de joc moltes estructures productives i models de negoci que estan obligats a redefinir estratègies.

Ens podria explicar a què es refereix quan parla de wokonomia?
Per wokonomia em refereixo a un model productiu i organitzatiu basat en les grans tirades de producció i les economies d’escala. És el model competitiu xinès que, d’alguna forma, estem important de retruc.

Considera que canviarem la manera de consumir i d’estalviar?
Ja l’estem canviant! I moltíssim. Potser no ens n’hem adonat del tot perquè conviu amb la manera tradicional. Però, a mesura que la gent jove vagi creixent i els qui ara tenen 50 anys es vagin jubilant, veurem com el gruix de la població amb ingressos consumeix com ho fan els nadius digitals.

“Més val una idea mediocre ben implementada que una idea brillant d’implementació mediocre.”

En el cas de l’economia espanyola, ja ha passat la tempesta o encara ens podria caure algun llamp?
No sóc un bruixot; no puc fer prediccions. Anem paint l’endeutament i el sistema financer es va sanejant. Però la recuperació necessita temps.

En una de les seves obres, La reconquesta de la creativitat, ens convida a treure el nostre potencial. La situació de crisi actual, ens obligarà a despertar la nostra creativitat adormida?
Sí, és clar. La creativitat i la innovació no haurien d’activar-se només quan hi ha crisi, haurien de ser una actitud constant. Però és inevitable. L’ésser humà tendeix a la comoditat. Ens posem les piles quan vénen problemes. L’entorn ha canviat de forma ràpida i forta i, per tant, cal innovar, reinventar-se.

I aquesta creativitat, la podríem canalitzar cap a l’emprenedoria?
És una de les possibilitats, però no l’única. L’emprenedoria per compte propi, però també l’emprenedoria per compte d’altri: empreses que motiven els seus treballadors perquè esdevinguin emprenedors interns.

Quins considera que són els principals factors que porten al fracàs d’alguns emprenedors?
Confiar massa en les virtuts de la idea de negoci. Pensem que si la idea és bona, el negoci anirà bé. És


El gran cambio
molt més important la implementació. Sempre dic que val més una idea mediocre ben implementada que una idea brillant d’implementació mediocre. La clau està en l’execució.

Quins sectors creu que tindran més futur després dels efectes d’El gran cambio?
Més que en sectors, crec en models de negoci. Aniran bé les empreses molt grans o les molt petites. Els avantatges competitius seran les economies d’escala, que donen una dimensió gran, o bé la flexibilitat, que permet una estructura petita. Competirem per preu o per valor. L’espai intermedi tendeix a desaparèixer.

Quan creu que es podran guardar al calaix les tisores de les retallades?
El dia que desmuntem unes quantes autonomies. No podem pagar 15 governs.

Ens hem de refiar de qui digui que la boira de la crisi escamparà aquest pròxim 2015?
Les coses no són o blanc o negre. Portem set anys de crisi, hem de deixar que el temps vagi fent la feina. La sortida serà molt progressiva.

Quin aprenentatge ens ha de deixar aquest tsunami econòmic dels últims anys?
Que no podem dimensionar estats i empreses d’acord a un volum de consum i inversió basat en l’endeutament. Però ja se sabia. El que passa és que quan tot va bé no interessa recordar-ho.

El gran cambio
Fernando Trias de Bes
352 pàgines
ISBN: 978-84-999-8336-3
Temas de Hoy

 

Els comentaris estan tancats.