Revista d’Anàlisi Plural

Quan la macroeconomia acaba afectant la nostra butxaca

0

Emili-RipollesDe l’entrevista realitzada al Premi Nobel d’Economia Edmund S. Phelps destacaria dos elements. Per una banda, la importància de la innovació per al creixement econòmic sostenible a llarg termini dels països, i per altra, la importància de les expectatives en l’evolució de la taxa d’inflació, i, en conseqüència, la relativització de certs dogmes macroeconòmics (alta inflació igual a alta ocupació).

EMILI RIPOLLÈS. Economista, censor jurat de Comptes i PDD d’IESE

Davant del repte de cercar les implicacions pràctiques de les teories del Premi Nobel d’Economia Edmund S. Phelps per a mi n’hi ha una de molt evident tant en l’àmbit del món de l’empresa com a nivell de país: la competitivitat com a factor de garantia del manteniment de l’equilibri econòmic a llarg termini. I és que l’economista nord-americà afirma que si bé a curt termini és possible aprofitar els impactes positius de polítiques macroeconòmiques expansives sobre l’ocupació, a llarg termini necessitem de veritables elements de competitivitat per mantenir aquests efectes. És el que hem de fer en l’àmbit empresarial. Perquè sense un avantatge competitiu sostenible a llarg termini no hi ha beneficis ni, per tant, ocupació.

Una altra qüestió, a la qual també fa referència Phelps, tracta sobre en quines palanques basem la nostra competitivitat. En el cas de l’empresa espanyola, en general i tradicionalment, ha basat la seva competitivitat en unes despeses salarials baixes. No cal insistir a dir que aquesta estratègia en un mon global té el risc que sempre hi haurà algú que ho farà a un cost més baix.
Baixada-preus
LA IMPLEMENTACIÓ DE L’EURO, LA COMPETÈNCIA I ELS COSTOS LABORALS
Arribats a aquest punt, vull enllaçar aquí el text amb el títol de l’article (“Quan la macroeconomia acaba afectant la nostra butxaca”). Recordo que l’any 1998 formava part del Grup d’Implantació de l’Euro de PWC i, entre moltes altres activitats, vam realitzar un cicle de col·loquis amb empresaris d’arreu de l’Estat. Els temes de preocupació dels professionals en aquestes xerrades feien referència a aspectes més aviat tècnics sobre la implantació de la moneda única, com ara la substitució de la divisa, l’adaptació dels sistemes d’informació de les empreses, l’impacte en els preus de venda, etc.

Tots hem viscut directa o indirectament casos de reducció dels sous percebuts com a mitjà per garantir la supervivència del teixit empresarial. En aquest sentit, doncs, crec que no hi ha millor exemple per il·lustrar com la macroeconomia acaba afectant a les persones

Tot i això, nosaltres sempre fèiem èmfasi en dos aspectes addicionals: 1) que la introducció de la moneda única facilitaria l’entrada de nous competidors al nostre mercat, per la simplificació i reducció de riscos que suposava l’adopció d’una moneda única a l’activitat exportadora de totes les empreses de la Comunitat Econòmica Europea; i 2) que en perdre en el futur la possibilitat de devaluar la pesseta, recurs tradicional de l’economia espanyola com a eina per recuperar la competitivitat de les nostres empreses, l’element que ens quedaria per fer això seria la devaluació dels costos laborals.

La reacció dels assistents a aquests arguments sempre era la mateixa: d’una banda, preocupació davant la possibilitat d’un augment del nombre de competidors i, de l’altra, escepticisme respecte a la devaluació de costos laborals. I és que feia la impressió que tot plegat eren teories de consultors i estudiosos que mai no tindrien un impacte real en l’activitat empresarial.

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA BAIXADA DE SOUS: CAIGUDA DEL CONSUM I DE PREUS
Malauradament, en aquesta crisi en què tant s’ha parlat sobre les seves causes (que si bombolles immobiliàries i/o financeres, etc.), s’ha debatut poc sobre algunes de les seves conseqüències. Entre elles, precisament, la devaluació dels costos laborals (un eufemisme per referir-se a la baixada de salaris) com un dels elements per recuperar la competitivitat empresarial, i que ha tingut uns efectes positius (si més no, a curt termini) com es constata en la recuperació de l’activitat exportadora, especialment de les companyies catalanes. Així, tots hem viscut directa o indirectament casos de reducció dels sous percebuts com a mitjà per garantir la supervivència del teixit empresarial. En aquest sentit, doncs, crec que no hi ha millor exemple per il·lustrar com la macroeconomia acaba afectant a les persones.
Billets
Ara bé, aquesta baixada de sous també ha comportat una forta caiguda del consum, que a la vegada ha generat una caiguda de preus. Un altre cop, doncs, fàcilment podem enllaçar aquest fet amb les teories del Premi Nobel. En concret, Phelps aborda l’impacte de les expectatives en la inflació. En l’evolució de l’IPC a Espanya en aquest període de crisi veiem que, de moment, l’impacte de l’inici de la política monetària expansiva duta a terme pel president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, encara no té una traducció en la taxa d’inflació, que continua essent negativa (propera al zero). Per tant, constatem l’impacte que tenen tant les expectatives laborals com les de la futura evolució dels preus en l’IPC.

Difícilment podrem assolir els reptes si tenim uns recursos humans que no estan satisfets en els seus llocs de treball, tal com manifesten les dades de l’OCDE. Per tant, hem d’insistir també en la innovació de la gestió dels recursos humans com un vector estratègic per a la competitivitat de les nostres empreses

INNOVAR EN LA GESTIÓ DELS RH
D’altra banda, i reprenent el fil d’un dels arguments de l’economista analitzat aquí, per tal que aquesta recuperació de la competitivitat sigui sostenible a llarg termini és imprescindible que les empreses aprofitin aquest impuls positiu per cercar els avantatges competitius mitjançant la innovació, tant dels processos productius i dels productes, així com la manera com fem arribar aquestes mercaderies al mercat. Perquè difícilment podrem assolir aquests reptes si tenim uns recursos humans que no estan satisfets en els seus llocs de treball, tal com manifesten les dades de l’OCDE. Per tant, hem d’insistir també en la innovació de la gestió dels recursos humans com un vector estratègic per a la competitivitat de les nostres empreses.

QUANT HAUREM D’ESTALVIAR PER A LA JUBILACIÓ?

EstalviL’economista i Premi Nobel Edmund S. Phelps fa una sàvia recomanació que voldria recordar a nivell particular: hem de començar a economitzar ja. I és que serà molt interessant veure l’evolució de les xifres macroeconòmiques de creixement i d’afiliats a la Seguretat Social per veure quant haurem d’estalviar per a la nostra jubilació.

Enviar Comentari