Revista d’Anàlisi Plural

Entrevista a Neven Mimica, comissari europeu de Cooperació Internacional i Desenvolupament

0

Tota la trajectòria del responsable de l’ajuda al desenvolupament de la Comissió Europea, el croat Neven Mimica, està lligada a les relacions exteriors i els afers europeus. Ha estat vicepresident i ministre en diferents governs i el 1997 va ser l’encarregat de les negociacions per a què el seu país entrés a la Organització Mundial del Comerç. Des del 2014 desenvolupa un càrrec pel que sent una profunda responsabilitat, ara centrat en tirar endavant els Objectius de Desenvolupament Sostenible i ajudar a resoldre d’arrel els problemes que desencadenen la migració.

Text: Esther Herrera. Brussel·les
Fotos: Comissió Europea


Ja fa més d’un any que va prendre possessió del seu càrrec com a comissari. Quin ha estat el major repte al que s’ha enfrontat en aquest temps?
El 2015 va estar marcat per grans desafiaments globals. Des de la inseguretat –amb els atacs a la Universitat de Garissa, a Kenya, a principis d’any; l’amenaça de Boko Haram; o els atemptats de París–, les desigualtats de gènere, els efectes del canvi climàtic, o les conseqüències de l’Ebola a l’Àfrica occidental. Però, sens dubte, un dels principals reptes de l’any va ser la crisi de refugiats, i és que milers de persones posen les seves vides en perill en insegures rutes cap a Europa. Els esdeveniment internacionals tenen un abast que no podíem imaginar a principis del 2014. Per això, la cooperació i l’ajuda al desenvolupament són ara més importants que mai, perquè tenen un rol bàsic a l’hora d’actuar a l’arrel dels problemes que afecten la migració i la inseguretat, ajudant a crear llocs de treball i millors oportunitats.

Neven Mimica reconeix que un dels “principals reptes” als que s’ha hagut d’enfrontar des que és comissari és la crisi de refugiats, i afirma que la cooperació i l’ajuda al desenvolupament són clau per actuar a l’arrel dels problemes que la provoquen.

El 2015 va ser l’Any Europeu del Desenvolupament. Quin balanç en fa?
El 2015 va ser important perquè es va enfocar a la importància del desenvolupament. A més, va ser la primera vegada a la història que un any europeu s’orienta cap a l’ajuda a l’exterior. El 2015 va concloure la Tercera Conferència Internacional pel Finançament en el Desenvolupament a Addis Abeba, Etiòpia. També vam adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, i aquest ha estat un gran pas per la comunitat internacional i la UE, perquè és el resultat d’un procés que va començar al 2012 i que la Comissió Europea, als seus inicis, considerava una de les seves prioritats.

“Solucionar la crisi migratòria és responsabilitat dels països d’origen, de trànsit i de destinació”

Des de l’1 de gener del 2016 els Objectius de Desenvolupament Sostenible (o Agenda 2030) substitueixen als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Tot i així, molts d’aquests no s’han aconseguit. Creu que aquesta vegada serà diferent?
Hi ha hagut millores des que es van adoptar els Objectius del Mil·lenni i hi ha hagut canvis en la vida de persones. Per exemple, el nombre de persones que viuen en extrema pobresa ha caigut a la meitat des del 1990, dels 1.900 milions de persones d’aleshores s’ha passat als 836 milions actuals. També s’ha triplicat des del 1991 el nombre de persones que formen part de la classe mitjana, i les noves infeccions per VIH han baixat un 40% en els últims 13 anys. Aquests són exemples on hi ha hagut un gran progrés, però és veritat que ha estat desigual. Per això, l’Agenda 2030 treballa per completar els punts que no es van aconseguir amb els Objectius del Mil·lenni i encara va més enllà, perquè és un projecte molt més ambiciós. L’objectiu és eradicar la pobresa, no ens hem de deixar a ningú, però també adaptar-nos a nous desafiaments, com el canvi climàtic, la desigualtat de gènere o l’accés a una feina digna. Aconseguir un desenvolupament sostenible que “no es deixa a ningú” requereix un esforç col·lectiu important i tots els països i actors involucrats han de posar-hi de la seva part.

L’Aliança Global pel Canvi Climàtic és una iniciativa europea que pretén ajudar als països subdesenvolupats que ja en pateixen les conseqüències. Quins han estat els resultats concrets del projecte?
Des del 2007, l’Aliança ha participat en 51 programes en 38 països i 8 regions. La nova fase començarà a partir del 2020, i aspira a ser una de les eines principals de suport pels països subdesenvolupats per lluitar contra el canvi climàtic, amb un pressupost al voltant dels 350 milions d’euros provinents de fons europeus. Entre els projectes impulsats n’hi ha un a Bhutan que ajuda al país a utilitzar més les energies renovables i a mantenir un mínim del 60% de la seva superfície com a bosc.

 

La UE s’ha compromès a atorgar 1.800 milions d’euros pel Fons Fiduciari per l’Àfrica. Quin paper pot tenir el continent en la crisi de refugiats?
Trobar solució a la crisi migratòria és una responsabilitat compartida entre els països d’origen, de trànsit i de destinació. Per aquest raó, hem d’augmentar la cooperació amb els nostres països socis, especialment amb l’Àfrica, que té un paper decisiu. La migració està profundament relacionada amb els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible, que reconeixen la migració i la mobilitat com una força positiva i important pel desenvolupament dels països. En aquest sentit, la Comissió Europea aposta per una millora de la situació dels països d’origen i de trànsit i dels propis migrants. L’última cimera sobre migració, celebrada a La Valetta, Malta, a principis del mes de novembre, va marcar les nostres futures relacions amb l’Àfrica. Allà es va parlar sobre les raons per les quals les persones es veuen forçades a desplaçar-se, i es va decidir que es reforçarà la cooperació per abordar la qüestió de la migració. Ara els compromisos signats s’han de convertir en resultats tangibles per a la població i els seus països. Juntament amb els instruments ja existents i el fons fiduciari, poden tenir molts bons resultats.

“L’objectiu de l’Agenda 2030 és eradicar la pobresa, no ens hem de deixar a ningú, però també adaptar-nos a nous desafiaments, com el canvi climàtic, la desigualtat de gènere o l’accés a una feina digna.”

Un dels problemes que té el continent africà és la seva inestabilitat política, sobretot a la banya d’Àfrica. Com està actuant la UE en aquest problema?
La UE té una llarga relació de cooperació amb la regió de la banya d’Àfrica. No hi haurà una vertadera pau ni es crearà un estat fort si no s’ajuda als refugiats de països com Somàlia, on el 20% de la població és refugiada. Per això vam anunciar l’ajuda de 60 milions d’euros als refugiats somalis que es troben a Kenya. D’una banda, 50 milions es destinaran a una millor reintegració al seu país, per exemple augmentant els serveis bàsics i donant més oportunitats per poder treballar i desenvolupar-se. Això pot ajudar que els refugiats somalis vulguin tornar a casa seva de forma voluntària des de Kenya, el Iemen o d’altres països de la banya d’Àfrica. I de l’altra, els 10 milions restants estan destinats exclusivament a millorar les condicions de vida dels que es troben a la zona del nord de Kenya, ja que no sempre serà possible que tornin al seu país d’origen. La UE és el principal suport de Somàlia, tant a nivell financer com polític. Els resultats d’aquesta cooperació es noten especialment en l’àmbit de l’educació, doncs 50.000 nens més han pogut anar a l’escola, i més de 700.000 persones tenen ara accés a aigua potable. La UE també ha estat imprescindible en la formació de jutges i policies.

Llegeix també: Objectius del Mil·lenni: què s’ha aconseguit?

Enviar Comentari