Revista d’Anàlisi Plural

Entrevista a Tibor Navracsics, Comissari europeu d’Educació, Cultura, Joventut i Esport

0

Hongarès i llicenciat en Dret, Tibor Navracsics va ser ministre de Justícia i Afers Exteriors en el seu país abans de treballar a l’Executiu de Jean Claude Juncker. Ara està especialment centrat en com l’educació pot ajudar a reduir l’alt nivell d’atur –mitjançant assignatures que fomentin l’esperit emprenedor– i a acabar amb l’abandonament escolar.

Text: Esther Herrera. Brussel·les
Fotos: Comissió Europea


Navracsics reconeix que, en general, la UE s’està quedant enrere en la inversió en educació si ho comparem amb països com la Xina, Nova Zelanda, Brasil o Sud-Àfrica. Segons el comissari, s’ha de convèncer els estats membres que “la inversió en educació avui és una inversió en la societat de demà”.
Navracsics reconeix que, en general, la UE s’està quedant enrere en la inversió en educació si ho comparem amb països com la Xina, Nova Zelanda, Brasil o Sud-Àfrica. Segons el comissari, s’ha de convèncer els estats membres que “la inversió en educació avui és una inversió en la societat de demà”.

La Comissió Europea té entre les seves prioritats en Educació fomentar l’esperit emprenedor. Per què ho consideren així?
L’emprenedoria en l’educació hauria de ser un dels principals objectius actualment, si tenim en compte que cinc milions de joves estan a l’atur. Ara més que mai és una necessitat. Hi ha importants avenços en alguns estats membres, especialment en el cas dels països nòrdics (Finlàndia i Suècia, per exemple) i dels països bàltics –és esperançador veure els resultats a la regió dels Balcans–. Des de la Comissió Europea ho intentem impulsar també a través del Programa Erasmus+, amb el qual esperem que 450.000 estudiants de formació professional puguin gaudir d’estades a l’estranger.

Què pot aportar aquest esperit emprenedor en l’àmbit de l’educació?
Per començar, millors pràctiques i no només teoria, és a dir, proporcionar als futurs alumnes habilitats socials, esperit constructiu, capacitat de treball en equip, de negociació, d’arribar a noves idees, etc. No hem de tenir por a l’hora d’assumir que el sistema educatiu ha quedat obsolet. Per això necessitem noves formes. Sempre que pensem en la nostra etapa educativa, pensem en l’època de la joventut que oscil·la entre els sis i els 23 anys: des que anem a la primària fins que sortim de la universitat. Allò que hauríem d’aplicar és el que es coneix com a live long learning (aprenentatge continu durant la vida). L’educació en aquest aspecte hauria d’esdevenir més flexible. Aquest és un dels principals missatges que envio als ministres quan ens reunim: s’ha d’ampliar el focus, s’ha de donar suport a l’educació en l’emprenedoria. No es tracta de saber com s’engega un negoci: parlem d’una actitud social, d’innovació, de creació. En altres paraules, d’estar contínuament aprenent.

“S’ha d’obrir el focus i donar suport a l’educació en l’emprenedoria”

Espanya és el país amb el nivell més alt d’abandonament escolar i el segon amb més atur juvenil de la UE. Què proposa davant aquest problema?
S’ha d’identificar per què els joves abandonen l’escola. En el conjunt de la UE hi ha una tendència positiva i esperem reduir a un 10% la taxa d’abandonament escolar d’aquí al 2020. Però aquesta dada no és l’única que s’ha de tenir en compte, perquè en educació totes les xifres estan relacionades. És a dir, si es forma a ciutadans econòmicament actius, políticament responsables i amb inquietuds és possible que no abandonin els seus estudis. I això s’ha de fer aviat; és a les escoles on preparem als ciutadans del futur. Com més es potenciï la capacitat d’iniciativa pròpia, més possibilitats tindran aquests joves a l’hora de trobar feina. Per això crec que és important incentivar l’emprenedoria. A España hi ha hagut avenços importants per exemple a Andalusia, Galícia, Astúries i el País Basc. Crec que el model d’aquestes regions es pot aplicar a la resta del país.

Quina creu que podria ser una possible solució als problemes de joves llicenciats que no troben feina? Sovint es diu que actualment hi ha una disparitat entre les necessitats del mercat laboral i allò que s’estudia.
Les disparitats entre mercat laboral i estudis són tot un repte. Però igualment tampoc no crec que hi hagi carreres menys útils. Per exemple, tenir una llicenciatura en Filosofia no només equival a haver estudiat teories filosòfiques, sinó que també hem de tenir en compte la seva vessant pràctica. A moltes companyies els interessa contractar graduats en Filosofia o Ciències Polítiques perquè saben com millorar el treball en equip o perquè disposen d’una àmplia capacitat analítica. Sovint es pensa que són carreres molt teòriques sense una aplicació en el món laboral i, en realitat, no és així.
mon-empresarial-006-comissari-europeu-educacio-joventut-cultura-esport
El nou Programa Erasmus ha incrementat en un 40% els fons respecte l’any passat. No obstant això, els estats membres també hi han de contribuir en els seus pressupostos, però no tots ho fan i això impedeix que molts joves puguin marxar a estudiar fora. Ha adreçat la Comissió Europea aquest problema?
Tenim un diàleg constant amb els països que tenen dificultats a l’hora d’augmentar les beques Erasmus. Moltes vegades, els diners no són l’únic problema. Durant aquests últims temps, hi ha hagut una època de consolidació fiscal i en molts casos s’ha retallat, per exemple, en educació. En general, la UE s’està quedant enrere en la inversió en educació. Països com la Xina, Nova Zelanda, Brasil o Sud-Àfrica inverteixen almenys un 5% en educació en els seus pressupostos nacionals. Hem de convèncer els estats membres que la inversió en educació avui és una inversió en la societat de demà.

“No hem de tenir por a l’hora d’assumir que el sistema educatiu ha quedat obsolet. Per això necessitem noves formes. Hauríem d’aplicar és el que es coneix com a live long learning (aprenentatge continu durant la vida).”

Una de les grans fites de la construcció europea ha estat l’Erasmus. Creu que les crisis obertes a la UE, com el referèndum al Regne Unit o la crisi de refugiats, frenen avançar en termes d’integració?
M’agrada ser positiu. Crec que la gent, al marge de les crisis, veu l’Erasmus com un pilar de la integració, una manera d’explicar millor la UE gràcies a viure una experiència a un altre país. Hi ha representants de la Generació Erasmus a l’àmbit polític, cultural o econòmic. La nostra Comissió compta amb tres comissaris que són part d’aquesta generació. Intentarem també que amb l’Erasmus+ se segueixi treballant per la integració europea i per la formació de la ciutadania del futur.

Llegeix també: La Generació Erasmus: una experiència que encamina el futur.

Enviar Comentari