Revista d’Anàlisi Plural

Entrevista a Josep González, president de PIMEC

0

Josep González va agafar les regnes de PIMEC el 1997, quan l’organització va fusionar-se amb Sefes. Per aquest motiu, és un bon coneixedor de l’objectiu de la patronal catalana: treballar perquè la política econòmica afavoreixi el desenvolupament de les pimes i les microempreses, organitzacions que representen el principal teixit empresarial de Catalunya.

Text: Berta Seijo
Fotos: Cedides


González és optimista quant a la recuperació econòmica, tot i que assenyala que l’elevada xifra d’atur no desmereixerà d’un dia per l’altre.
González és optimista quant a la recuperació econòmica, tot i que assenyala que l’elevada xifra d’atur no desmereixerà d’un dia per l’altre.

Quina opinió li mereix que s’hagin convocat noves eleccions a l’Estat espanyol?
Els nostres polítics han perdut molts mesos sense poder arribar a un acord i això demostra que els partits no estan acostumats al pacte. I segurament ens hi haurem d’acostumar i esdevenir experts en el tema, ja que està demostrat que en altres països funciona. Per tant, crec que han de reconèixer que han fracassat. Una altra cosa que voldria dir és que m’estranya que triguem tant a convocar i fer unes noves eleccions; s’hauria d’haver dissolt el Parlament i en una setmana iniciar la campanya. No sé per què hem d’esperar tant si era quelcom que tothom preveia.

Com creu que aquest desgovern pot afectar l’economia i, en concret, l’arribada de noves inversions estrangeres?
Aquesta situació ens porta a una pausa que no és bona per a l’economia. Nosaltres sempre hem dit que els processos electorals no són un problema, sempre que es governi fins el dia abans de les eleccions i a l’endemà es torni a governar. Però ara s’està trencant aquesta regla; ens hem passat sis mesos sense eleccions i això sí que pot portar problemes. Primer, propiciar una imatge de desgovern gens positiva en un moment que Europa ens està qüestionant els nostres pressupostos, xifres i dèficit. Segon, parar inversions que estiguessin previstes –i esperem que no s’acabin perdent! –. No vull preocupar més del compte, però és evident que el capital és molt sensible i davant d’una situació de desgovern més d’un projecte està allà aparcat.

“Fepime ha de desaparèixer com a entitat més representativa”.

mon-empresarial-006-josep-gonzalez-president-pimecSi ens centrem en Catalunya, des de PIMEC s’ha deixat clar que defenseu el dret a decidir i que, en tot cas, la independència s’haurà d’assolir amb seny i dins de la legalitat. És complicat mantenir una postura ferma pel que fa a aquesta qüestió en un col·lectiu tan plural com PIMEC?
Ho va ser en certs moments, vam tenir alguna petita dificultat interna. Però crec que el temps ens ha donat la raó. Vull dir que una cosa és el dret a decidir, que el defensem, però una altra és parlar d’independència. Són dos temes que s’havien de tractar de manera diferent i aquesta és la postura que va tenir PIMEC i que a hores d’ara encara manté. És la nostra resposta a la pluralitat d’ideologies que tenim dins l’empresariat de la casa.

Quin aspecte creu que té més pes en el trasllat d’empreses fora de Catalunya (i cap a Madrid): la por al sobiranisme català o que Catalunya tingui una alta fiscalitat?
Sens dubte, allò que pot influir en el trasllat d’empreses és el tema fiscal. El tema del sobiranisme català ja s’ha demostrat que no ha repercutit perquè les inversions a Catalunya durant el 2015 han estat rècord. Ara bé, que Catalunya tingui una fiscalitat empresarial individual més alta segur que condueix algunes empreses que fan números cap a altres comunitats, sobretot cap a Madrid. Parlem d’una mala praxis; no hauríem de confondre la llibertat d’actuació de cada autonomia amb uns excessos que ens deixen en desavantatge.

En aquesta línia, vostè ha afirmat que “el marc fiscal espanyol està pensat per a les grans empreses”. Com a patronal de les pimes, les microempreses i els autònoms, quines reivindicacions en matèria fiscal poseu sobre la taula actualment?
Només cal veure els impostos de societats que es paguen per comprovar que hi ha una fiscalitat més alta per a les pimes que per a les grans empreses. És un problema que té aquest país; no es fan lleis que corresponguin amb el teixit de pimes que tenim: entre el 60% i el 70% del PIB és resultat del treball de les pimes. També s’haurien de tenir en compte les desgravacions que es poden fer d’aquest impost de societats, que porta a què les grans paguin menys. De la mateixa manera, pensem que una fiscalitat diferent hauria d’afavorir molt la capitalització dels guanys per tal d’enfortir el finançament de les nostres pimes i ajudar al creixement de la seva dimensió. Amb tot això en ment, tenim encara pendent la modificació del Règim Especial del Criteri de Caixa en l’IVA que el govern va prometre.

“Els processos electorals no són un problema, sempre que es governi fins el dia abans de les eleccions i a l’endemà es torni a governar. Però ara s’està trencant aquesta regla i davant d’una situació desgovern les inversions previstes resten aturades.”

Una altra de les vostres demandes és en matèria de morositat. Per què es permet que les grans empreses i també l’administració pública ofeguin les pimes retardant al màxim els pagaments?
Perquè aquest país no és seriós ni en l’àmbit del govern ni en l’àmbit de les grans empreses. No es pot tolerar que hi hagi grans empreses que paguin els subcontractistes a 200 dies, això impedeix que aquestes empreses puguin finançar-se i acabin morint. I després diem que hem d’afavorir els emprenedors i la creació de noves empreses, quan estem matant les que tenim simplement perquè el gran està abusant del petit. Des de PIMEC i la Plataforma de Lluita contra la Morositat estem treballant en aquesta línia.

Aquest no és l’únic estira-i-arronsa que teniu amb l’executiu espanyol. També heu traslladat a la comissària europea de Mercat Interior, Indústria i Empresa la reticència que té el govern en funcions a l’hora de facilitar la participació de les pimes en la contractació pública. En quina fase us trobeu ara?
Hem posat en coneixement de la Comunitat Europea que Espanya tenia temps per transposar aquesta directiva fins el 18 d’abril i no ho ha fet. Això perjudica i posa en desavantatge les empreses petites i mitjanes a l’hora d’accedir a la contractació pública, un paquet molt gran de contractació que hi ha al país i que està en mans de les grans empreses.
mon-empresarial-006-cronologia-pimec-001
mon-empresarial-006-cronologia-pimec-002
Canviant de problemàtica, quina valoració fa sobre la tendència a la baixa de persones inscrites a l’atur? Creu que estem en el camí de consolidar una millora en l’ocupació?
Som optimistes. Ja fa un any que diem que les pimes estan generant ocupació i les xifres ho confirmen, i també creiem que seguirà havent-hi un cert degoteig de més contractació i, per tant, de baixada de l’atur. Tal com està Espanya, si a més a més creixem segons el que s’espera, aproximadament el 2,5%, ja podrem continuar generant llocs de treball. Això no vol dir que a finals d’any l’alta taxa d’atur (el primer problema que té aquest país) hagi desaparegut.

En aquesta línia, quines mesures inclouria en una possible modificació de la reforma laboral?
Per exemple, la reforma energètica, és a dir, que les empreses paguin un cost energètic més baix del que estan pagant. Després, tot el tema de contractació pública, que està en hores baixes: posar en marxa infraestructures que generessin treball per a les grans empreses però també per als subcontractats. D’altra banda, s’hauria d’analitzar de quina manera el cost de la Seguretat Social en la contractació –que és un dels més alts d’Europa– es pogués baixar.

“Aquest país no és seriós ni en l’àmbit del govern ni en l’àmbit de les grans empreses. No es pot tolerar que hi hagi grans empreses que paguin els subcontractistes a 200 dies, això impedeix que aquestes empreses puguin finançar-se i acabin morint.”

També m’agradaria preguntar-li sobre el litigi que ja fa temps arrosseguen amb Fepime quant a la representativitat patronal de les pimes a Catalunya. Finalment, la consellera de Treball va establir un repartiment del 33% per a cadascuna de les patronals (Foment, Pimec i Fepime) deixant de banda les queixes de Foment. Quina valoració fa d’aquest desenllaç, tenint en compte que encara no s’ha mesurat la representativitat de manera objectiva?
Nosaltres respectem aquesta decisió de la Conselleria tot i que l’entenem com una mesura provisional. Té una part positiva: es reitera la paritat del 33% amb Foment. Ja no parlo del 33% de Fepime, un tema que s’haurà de resoldre perquè no podem acceptar que es vulgui imposar una entitat més representativa per silenci administratiu. Creiem que això és un autèntic despropòsit que fa mal a la resta d’agents socials. Evidentment, PIMEC continuarà insistint que Fepime ha de desaparèixer com a entitat més representativa.

Un altre tema d’actualitat és BCN World. Quina és la postura de PIMEC envers aquest projecte que no ha deixat ningú indiferent?
El defensem absolutament perquè és un projecte que pot atraure l’interès internacional i generar llocs de treball en una zona que fa anys que denunciem que té poques oportunitats en aquest sentit. Sobretot demanen agilitat perquè els inversors no poden esperar tota la vida.

La mateixa agilitat que demaneu quant a la construcció del Corredor del Mediterrani?
El Corredor del Mediterrani és un tema que ens preocupa perquè avança molt lentament, perquè no sembla que hi hagi gaire voluntat de tirar-lo endavant per part del govern central i, a més a més, perquè els concursos de trams que s’han posat en marxa no s’estan agilitzant. No entenem que una obra d’aquestes característiques i interès per moltes raons, com és el tema mediambiental, no es posi en marxa quan abans millor.

El DAFO de les petites i mitjanes empreses.

DEBILITATS
• Menor capacitat d’especialització del personal i atracció de talent degut a la duplicitat de tasques que suposa tenir unes plantilles més curtes i pels salaris més baixos que es paguen a les empreses de menor dimensió.
• Menor aprofitament d’economies d’escala i menor productivitat degut a la relativament reduïda quantitat produïda.
• Major importància dels costos fixos dins l’estructura de costos de l’empresa, que condiciona els marges de les vendes.
• Major dependència de la demanda interna degut a les majors dificultats per accedir a mercats llunyans.
• Capacitat negociadora amb clients i proveïdors. El menor pes que les pimes tenen a la cartera de clients i proveïdors fa que tinguin un menor pes negociador a menys que ofereixin o demandin productes molt concrets.
• Inexistència d’una patronal en l’àmbit estatal que les representi i les defensi.

AMENACES
• Legislació pensada per a grans empreses, que suposa costos desproporcionats per a les pimes.
• Càrregues formals relativament elevades, que suposen un cost fix elevat per a les pimes.
• Incerteses de l’economia internacional, que les afecta en menor grau que a les grans, però que també és un aspecte a tenir en compte pels seus efectes indirectes.
• Accés al finançament:
– Finançament bancari més car que per a les grans empreses.
– Majors dificultats per accedir a fonts de finançament alternatiu degut a barreres legals i als costos fixos de certes operacions.
• Morositat: Les pimes són les grans perjudicades de l’incompliment dels terminis de pagament per part de, majoritàriament, les grans empreses.
• Dificultats per accedir a mercats llunyans o a contractació pública pels costos fixos o per la millorable divisió en lots de la contractació pública.
• Competència de grans empreses, amb unes capacitats diferents per competir i aprofitar certs avantatges (economies d’escala, finançament…).
• Majors costos (cas de l’energia) que penalitzen el funcionament habitual de les pimes.

FORTALESES
• Capacitat d’adaptació a la demanda:
– Proximitat i contacte amb els clients.
– Estructures senzilles i flexibles que permeten canviar més fàcilment.
– Rapidesa en la presa de decisions gràcies a una cadena més curta.
• Major implicació dels administradors per la seva responsabilitat i relació amb l’empresa. Això també es pot extrapolar als treballadors.
• Capacitat creixent per vendre a mercats llunyans gràcies a les millores tecnològiques i a la vocació internacional de les empreses més petites.

OPORTUNITATS
• Reducció de les barreres internacionals i millora de l’accés a mercats llunyans gràcies a les millores tecnològiques i a la possibilitat d’accedir a informació del país mitjançant aliances o gràcies a socis locals.
• Millora de la demanda interna. Motor de la demanda agregada. La conjuntura econòmica és favorable a una recuperació de la demanda interna, especialment rellevant per a les pimes, encara menys avocades a l’exterior.
• Recuperació econòmica després de la crisi: la creació d’ocupació i reducció d’aturats en els mercats nacionals impulsa la demanda, amb el corresponent impacte sobre la principal font de demanda de les pimes catalanes.

Quines són les propostes de futur de PIMEC?

mon-empresarial-006-futur-pimec

Enviar Comentari