Revista d’Anàlisi Plural

“No et vull ofendre”

0

olga-velaTots estem d’acord que ser assertiu/va és important. Quan aconseguim arribar a acords i reconèixer els errors sense lamentar-nos, augmentem la capacitat de relacionar-nos amb els altres i de ser més competents professionalment. Actuant de forma coherent, som més creïbles i aconseguim una comunicació efectiva, imprescindible en l’entorn personal i en el professional.

Olga Vela. Experta en màrqueting i comunicació corporativa.


Ser assertiu consisteix a fer-se valer, a ser capaç de plantejar i defensar un argument, una reclamació o una postura des de una actitud de confiança en un mateix, però sense imposar-nos als altres, ofendre’ls ni, tampoc, és clar, ser passius. Una frase recorrent que resumeix clarament què és ser assertiu i que tots coneixem és: “No dir que sí quan vols dir que no.” Però per què hem de ser assertius?

En primer lloc, perquè ser assertiu és una habilitat que es pot practicar i, en segon lloc, perquè ens ajudarà a ser més autònoms, a gestionar millor el nostre temps, a poder triar i a ser més compromesos. I així, de ben segur que millorarem l’eficàcia a la feina i aconseguirem plantejar esquemes de col·laboració i cooperació.

Les relacions professionals, socials o familiars poden arribar a ser un veritable mal de cap quan sentim que se’ns manipula la voluntat i som incapaços de negar-nos. Per això, si, quan per exemple, un/a company/a de projecte que sempre s’escapoleix del treball de fons ens demana a nosaltres que li redactem l’informe d’evolució per al client, li podem respondre de tres maneres:

“Estic bastant ocupat/da. Però si no aconsegueixes fer-ho, et puc ajudar.” Conducta passiva.

“Oblida-ho. Gairebé no em queda temps per fer-ho. Em tractes com el teu secretari/la teva secretària. Ets un/a desconsiderat/da.” Conducta agressiva.

“No, ens ho repartim. Tu fas una part i jo l’altra. I la posem en comú. Estic cansada de fer, a més del meu treball, el teu.” Conducta assertiva.


crecimiento-profesionalSer assertiu/va consisteix a ser franc i directes en la nostra comunicació; a fer-nos valer, a ser capaços de plantejar i defensar un argument, o una postura, des d’una actitud de confiança en nosaltres mateixos. I tot això, sense “ofendre”, ferir els sentiments de l’altra persona.

Enviar Comentari