Revista d’Anàlisi Plural

Els tax rulings, en el punt de mira de Brussel·les

0
El cas conegut com a LuxLeaks va esclatar ara fa dos anys quan el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació va denunciar que centenars de multinacionals amb seu a Luxemburg s’havien beneficiat d’acords fiscals avançats (o tax rulings) per evadir impostos. A partir de llavors, la Comissió Europea va posar fil a l’agulla per analitzar l’ús indegut d’aquests pactes i esbrinar quins governs europeus fixen acords fiscals secrets que permeten a les empreses pagar menys impostos del que correspondria.

Text: Esther Herrera


Darrere dels LuxLeaks hi havia empreses com Apple, Amazon, Skype, Disney, Deutsche Bank o Ikea. Totes es van beneficiar de pagar un simbòlic 1% en el Gran Ducat. Els tax rulings no són considerats il·legals perquè permeten a les multinacionals que es traslladen a un nou país de saber de forma avançada quin serà el tractament fiscal que se’ls farà. Ara bé, la il·legalitat sorgeix quan l’Estat aplica un tractament selectiu i dóna aquest benefici a una empresa i no a una altra.

L’empenta definitiva
Encara que el cas LuxLeaks va posar sobre el mapa mediàtic els tax rulings, les pràctiques il·legals a través d’aquests acords no són noves. A mitjan anys 90, la Comissió Europea ja havia començat a denunciar-les. Al juny del 2013, la institució liderada per Jose Manuel Barroso va posar fil a l’agulla i va començar a investigar. Un any i mig més tard, l’actual president de l’Executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, va haver de donar explicacions sobre els Luxleaks pel seu paper com a primer ministre i titular de finances de Luxemburg entre el 1995 i el 2013.
A partir d’aquí, l’Eurocambra va crear una subcomissió d’investigació i en els darrers dos anys, amb la comissària de Competència, Margrethe Vestager, al capdavant, els casos s’han anat succeint: l’última decisió ha estat també històrica. La multinacional tecnològica Apple haurà de pagar 13.000 milions d’euros a Irlanda per evasió d’impostos més interessos. I és que, a través d’un complicat entramat, Apple no només es va beneficiar dels tax rulings, sinó que va crear una empresa que només existia sobre el paper.

Encara que el cas LuxLeaks va posar sobre el mapa mediàtic els tax rulings, les pràctiques il·legals a través d’aquests acords no són noves i la comissària europea de Competència ja ha avisat que “hi haurà més casos”

Conductes gens exemplars
Però el país que més ha estat en el punt de mira de Brussel·les és Luxemburg. Actualment, l’Executiu comunitari investiga formalment Amazon, McDonald’s i GDF Suez (companyia que té com a principal accionista l’estat francès). Però abans li va tocar a Fiat, que ha de pagar entre 20 i 30 milions d’euros (la xifra final no ha transcendit) per evasió d’impostos.
I de casos tancats? Bèlgica va començar l’any 2016 amb mal peu, ja que la Comissió Europea va obligar el país a recuperar prop de 700 milions d’euros en impostos que, durant l’última dècada, va perdonar a 35 multinacionals estrangeres. El seu país veí, Holanda, també ha de recuperar entre 20 i 30 milions d’euros, aquest cop perquè la multinacional del cafè Starbucks tampoc no va pagar impostos gràcies a un acord avançat. Les investigacions segueixen i Vestager ja ha avisat que “hi haurà més casos”.

Llegeix també: Entrevista a Margrethe Vestager, comissària europea de Competència.

Enviar Comentari