Revista d’Anàlisi Plural

Com s’ha de regular l’economia col·laborativa? Marc fiscal i tributari adaptat als diferents agents

0

Entenem per economia col·laborativa el sistema econòmic en què es comparteixen i intercanvien béns i serveis a través de plataformes digitals. Cal destacar, per tant, la seva dependència tecnològica inserida en allò que es defineix com la digitalització de l’economia.

JOAN B. CASAS. Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.


L’evolució experimentada, no prevista en els seus inicis, ha comportat que pràcticament una activitat que mou gran quantitat de recursos econòmics, financers i materials s’hagi desenvolupat en un marc legal feble i, en molts casos, confús. A títol d’exemple podem analitzar el cas d’Airbnb, que disposa de 800.000 allotjaments i està present a 34.000 ciutats i 196 països, sense tenir cap apartament en propietat. Pel que fa als ingressos de les plataformes han passat del bilió d’euros el 2013, a 1’8 bilions d’euros el 2014 i 3’6 bilions el 2015. Aquesta realitat, que a més té un enorme potencial, precisa, per tant, d’una regulació que abasti tots els àmbits de l’activitat (laboral, administratiu, fiscal, etc.).

Pel que fa específicament a l’aspecte fiscal i tributari, crec que és útil referir-se al document elaborat per la Comissió Europea (Agenda Europea per a l’Economia Col·laborativa) que estableix unes recomanacions no vinculants de cara a disposar d’un marc homogeni a la UE. El principi bàsic sobre el qual es fonamenta el text és que els proveïdors de serveis i les plataformes d’economia col·laborativa han de pagar impostos que afecten a tots els agents de l’economia; entre ells, l’Impost sobre la Renda Personal (IRPF), l’Impost sobre Societats i l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA).

A títol d’exemple podem analitzar el cas d’Airbnb, que disposa de 800.000 allotjaments i està present a 34.000 ciutats i 196 països, sense tenir cap apartament en propietat

Aquesta òbvia definició de principis precisa, naturalment, d’un aprofundiment en funció de les característiques de cadascun dels agents que intervenen en el procés de l’economia col·laborativa. Així, en primer lloc, caldria distingir entre les grans empreses multinacionals i aquells que es mouen en una col·laboració real entre usuaris de béns i serveis. Les empreses intermediàries que cobren una comissió per aquesta funció estarien subjectes a IVA, i també a l’Impost de Societats si tenen la seu social a l’estat espanyol o, en cas contrari, per l’impost de la renda a no residents. Cal dir que, en la majoria dels casos, l’enginyeria i l’elusió fiscal els permet tributar a països de baixa pressió fiscal, com ara Irlanda.

Pel que fa al particular que col·labori amb una plataforma (per exemple, llogant una habitació amb Airbnb), en el cas que ho faci d’una forma recurrent estaria subjecte a IAE (Impost d’Activitats Econòmiques) i també a l’IVA. I en funció de si actua com a persona física o com a societat, caldria tributar en l’IRPF o bé en Societats.

Enviar Comentari