Revista d’Anàlisi Plural

Les hipotètiques virtuts ecològiques del consum col·laboratiu, a prova

0

En oferir una segona vida als objectes gràcies a les plataformes de compravenda, lloguer, préstecs o donacions entre particulars, el consum col·laboratiu ens fa creure en una tercera revolució industrial ecològicament més virtuosa. És això cert? Per descobrir-ho, cal respondre a dues qüestions: 1) les motivacions mediambientals predominen en la decisió de recórrer-hi?, i 2) els consumidors d’aquest tipus de plataformes adopten un comportament més ecològic?

Béatrice Parguel. Investigadora de Màrqueting del CNRS.

Renaud Lunardo. Professor de Màrqueting de Kedge Business School.

Florence Benoit-Moreau. Conferenciant de Màrqueting de la Universitat Paris-Dauphine. 


Un estudi del Centre d’investigació per a l’estudi i l’observació de les condicions de vida (CRÉDOC, en les seves sigles en francès) recull que “estalviar i guanyar diners” és la primera motivació per al 50% de la població, seguida de conèixer gent i protegir el medi ambient, que ocupa el tercer lloc. En conseqüència, les motivacions econòmiques explicarien realment l’auge de les plataformes d’intercanvi d’objectes entre particulars, especialment en períodes de crisi econòmica, per sobre de les ecològiques. No obstant això, un estudi recent dels investigadors Simon Borel, Valérie Guillard et Dominique Roux subratlla que el lloc que ocupa cada motivació està condicionat pel tipus de transacció. Així, les motivacions mediambientals només apareixen de forma marginal entre els usuaris de plataformes de compravenda. A les plataformes de donació o préstec, en canvi, els consumidors evoquen de manera gairebé sistemàtica la seva mala consciència respecte de la idea de malgastar i fer malbé l’entorn.
D’altra banda, el nostre estudi sobre una mostra de 571 clients de la plataforma Le Boncoin permet de respondre la segona pregunta: aquest model de negoci afavoreix un consum més ecològic? Partint de la hipòtesi que una compra de segona mà només és proecológica si s’adquireix un bé en desús per substituir-ne un d’inutilitzable, això només passa en el 20% dels casos: el comprador desitja disposar de diversos exemplars del mateix article en el 6% dels casos, reemplaçar un objecte similar en ús (10%) o adquirir-ne un del qual no disposava encara (64%) –en aquest cas, el 36% l’hauria comprat nou si no l’hagués trobat a Le Boncoin–. Xifres, per tant, que indiquen que el reemplaçament d’un producte està lluny de ser una cosa sistematitzada i que aquest tipus de plataformes afavoreixen el consum excessiu de béns, deixant entreveure un impacte negatiu sobre l’entorn.

Les motivacions econòmiques explicarien realment l’auge de les plataformes d’intercanvi d’objectes entre particulars, especialment en períodes de crisi econòmica, per sobre de les ecològiques

Pel que fa al mode d’intercanvi dels objectes, l’estudi revela que el 83% de les transaccions impliquen l’ús d’un vehicle motoritzat i un desplaçament per recollir el bé a una distància significativa (més de 10 km en el 48% dels casos). L’ús d’aquestes plataformes, per tant, tampoc no seria tan positiu per al medi ambient com a priori semblaria.
Si l’EC presumeix de virtuts ecològiques és perquè afirma que l’ús “compartit” de béns en redueix la producció de nous i limita, per tant, el consum d’energia i de matèries primeres. Aquesta hipòtesi no resisteix els fets. Les plataformes de compravenda serveixen, sobretot, per millorar la vida dels consumidors, ja que els permeten accedir als objectes que no haurien comprat d’una altra manera, sense, per això, promoure un consum més ecològic.

Enviar Comentari