Revista d’Anàlisi Plural

Entrevista a Pedro Linares, president de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, Electrònica i Multimèdia-audiovisual de Catalunya

0

El sector TIC a Catalunya dóna feina a 88.000 treballadors, té un alt nivell d’emprenedoria i està al nivell de les regions més desenvolupades d’Europa. És, per tant, un àmbit amb moltes possibilitats però, paradoxalment, les vocacions tecnològiques no acaben de seduir prou els estudiants catalans. A continuació, parlem amb el president de Telecos.cat, Pedro Linares, sobre aquest dèficit de professionals i també sobre els reptes i objectius de l’entitat, que acaba de commemorar els seus 25 anys de trajectòria.

Text: Berta Seijo
Fotos: Telecos.cat


“Sóc relativament optimista i crec que, tot i estar vivint una veritable revolució tecnològica, és previsible que amb el temps les aigües tornin a la seva llera”

Fa poc van celebrar els 25 anys de trajectòria de l’Associació amb una nova imatge corporativa on deixen ben clar que la seva intenció és unir tradició i futur. Per què han apostat per aquest binomi i no un altre?
Efectivament, a finals de l’any 1992 es va constituir l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació amb la decidida col·laboració d’un grup d’enginyers que desenvolupaven la seva activitat a Catalunya. Durant aquests 25 anys, com a qualsevol activitat individual o col·lectiva, es van fer coses bé (i molt bé) però també malament (i molt malament) de les quals vam aprendre. A l’hora de recordar aquest aniversari hem optat per no recrear-nos únicament en el passat, que assumim, sinó mirar cap al futur. L’Associació està sempre tractant d’oferir nous serveis als seus associats i a la societat on desenvolupa la seva activitat. La nova imatge corporativa, que conserva la “marca” Telecos.cat, vol reflectir el nostre desig d’evolució i renovació.

Parli’m dels enginyers de telecomunicació catalans. Creu que factors com la mobilitat, la multidisciplinarietat o la formació continuada es comptabilitzen entre els seus punts forts? O el fet  que més d’una quarta part d’aquests professionals treballin en petites i mitjanes empreses els frena a l’hora d’acomplir aquests tres imperatius clau?
Crec absolutament que els factors que vostè posa sobre la taula són uns dels punts forts dels enginyers de telecomunicació catalans. Catalunya és un territori configurat fonamentalment per pimes, un 98% de les empreses ho són, i és normal, per tant, que un percentatge important dels enginyers treballi en aquest tipus d’empreses. Tot i això, segons l’Observatori de l’Enginyeria 2017, només trobem enginyers en un 10% de les empreses i entitats amb activitat econòmica.
En aquest sentit, el fet de treballar en una petita o mitjana empresa no és un inconvenient per al desenvolupament dels enginyers; ans al contrari, a la majoria dels casos, la necessitat que tenen aquest tipus d’empreses de ser molt competitives fa que els enginyers que hi treballen desenvolupin especialment aquest factors.

Seguint amb el tema de la formació, com és possible que sent uns dels sectors amb menys atur, hi hagi un dèficit de professionals TIC? Per què les vocacions tecnològiques no acaben de despertar del tot l’interès dels més joves a l’hora de triar carrera?
Efectivament, segons l’últim estudi realitzat pel Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació, la professió només té un 4% d’atur, percentatge que es considera tècnic. Tot i això, hi ha escassetat d’enginyers i aquest fet està conduint moltes empreses a buscar altres professionals que desenvolupin tasques originàriament pròpies d’un expert TIC.
És difícil objectivar les causes de la falta de vocacions tecnològiques. Ara bé, on sí que sembla haver-hi consens és quant a la necessitat de treballar en les etapes inicials de l’educació per tal d’aportar un coneixement base sobre tecnologia i difondre els beneficis i les possibilitats que ofereixen les formacions tecnològiques.
D’altra banda, que els estudis d’enginyeria siguin percebuts (i no sense raó) com una carrera professional que requereix molt d’esforç, no ajuda a incrementar-ne les vocacions.

De la mateixa manera, a què atribueix que el percentatge de dones que aposten per l’enginyeria de telecomunicació (i l’enginyeria en general) sigui només del 20%?
Precisant una mica més, segons l’Observatori de l’Enginyeria 2017, un 17% del total d’enginyers a Catalunya són dones. Si ho comparem amb altres països de la UE –a França n’hi ha un 22%, a Alemanya, un 16,6% i a Itàlia, un 17,5%–, no sembla que aquest sigui un problema específicament nostre. D’altra banda, si ens referim concretament a l’enginyeria de Telecomunicació, aquest percentatge és del 12%, segons el mateix Observatori, o del 17%, segons l’estudi del Col·legi Oficial, però s’incrementa fins el 25% entre els l’alumnat de les escoles.

A l’hora de recordar aquest aniversari hem optat per no recrear-nos únicament en el passat, que assumim, sinó mirar cap al futur. L’Associació està sempre tractant d’oferir nous serveis als seus associats i a la societat on desenvolupa la seva activitat

En un context en què la majoria d’estudiants universitaris són noies, és evident que el percentatge de dones que aposten per l’enginyeria és molt baix. I en aquest punt, m’agradaria destacar una de les conclusions del Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2017 del Centre Tecnològic de Catalunya, on s’assenyala com un dels temes més preocupants l’escletxa de percepció d’habilitats en matemàtiques que es crea entre nois i noies durant l’educació primària, sent les matemàtiques la base de la formació tecnològica. Penso que el que impacta en aquesta diferència de percepció es pot resumir en els següents tres punts: la falta de referents femenins en camps relacionats amb la ciència i la tecnologia, l’abstracció i la falta de contextualització amb què es tracten les matèries cientificotècniques, i la construcció de gènere que resulta en una visió estereotipada sobre com és, què ha de fer o què s’espera que faci una dona. Aquest factors culturals no conscients repercuteixen, habitualment, en la tria dels estudis superiors; fan que l’elecció no sigui plenament en funció de les habilitats personals o del talent en l’àmbit tecnològic.
Com a exemple d’aquests factors externs, podem citar el canvi de nomenclatura de certes carreres universitàries com ara Enginyeria informàtica. Perquè quan aquesta carrera s’anomenava llicenciatura en Informàtica, el percentatge de dones matriculades era del 40% aproximadament. Quan va passar a dir-se Enginyeria informàtica, el percentatge de dones va reduir-se progressivament fins el 10%.
No podem permetre’ns aquesta situació; és un problema que hem d’abordar. En aquest sentit, s’estan posant en marxa diversos programes amb la col·laboració de les escoles, les universitats i les empreses que esperem aportin continuïtat i no siguin només una moda. A Telecos.cat vam impulsar fa un any el grup de treball Dones TIC, que precisament neix amb aquest objectiu.

A banda de fomentar les vocacions TIC, especialment entre les dones, un altre dels propòsits de l’Associació és “conscienciar la societat perquè faci un bon ús de la tecnologia, prevenint-la d’un ús excessiu que converteixi els dispositius mòbils en pròtesis tecnològiques”. Realment creu que encara som a temps d’aturar aquesta necessitat d’estar permanentment connectats?
La tecnologia no és bona o dolenta en si mateixa, tot dependrà de l’ús que en fem. Personalment, sóc relativament optimista i crec que, tot i estar vivint una veritable revolució tecnològica, és previsible que amb el temps les aigües tornin a la seva llera. Perquè això passi hi ha, però, molta feina per endavant: comprendre, reglamentar, educar, etc. I en aquest punt Telecos.cat hi està posant el seu granet de sorra.

Tinc entès que, per tal que els esforços de l’entitat tinguin major repercussió, un dels seus objectius com a president és fer possible la creació d’una única associació catalana d’enginyers. Amb el naixement, el passat mes de maig de 2017, de l’Associació de Professionals TIC de Catalunya (integrada per Telecos.cat, el COEINF i GrausTIC) vostè i el seu equip van tancar aquest capítol o volen anar més enllà?
Tot i reconèixer les dificultats que és necessari superar i el temps que es necessitarà, els membres de la Junta que presideixo ens vam presentar a les eleccions amb l’objectiu d’avançar cap a un ens que agrupés els enginyers de Catalunya, independentment de la seva especialitat, i des del qual poguéssim parlar dels assumptes de l’enginyeria i els enginyers.
Afortunadament, no som els únics que alberguem aquest propòsit i la idea de treballar amb aquest objectiu. De fet, estem col·laborant amb altres col·lectius d’enginyers per a fer-ho possible, i la creació de l’Associació de Professionals TIC de Catalunya n’és un exemple, com també ho és el naixement de l’Agència de Qualificació Professional (AQPE), on hi formem part juntament amb enginyers industrials, de camins, agrònoms i informàtics. Encara, però, queda camí per recórrer.

Hem de tenir cura del Mobile World Congress mentre se celebri a Barcelona i tractar de no posar-lo en risc, però sobretot hem de ser capaços d’aprofitar les oportunitats que ens brinda per donar continuïtat als projectes i fer possible que les empreses es desenvolupin

Per últim, atenent que la propera edició del Mobile World Congress és a tocar, diria que sabem aprofitar com cal les oportunitats que aquesta cita ens brinda per impulsar el sector TIC al nostre país? 
El Mobile World Congress i el paper de Barcelona com a capital de la mobilitat és i ha de ser un pol d’atracció de talent i d’implantació de nous projectes. Hem de tenir cura del Congrés mentre se celebri a Barcelona i tractar de no posar-lo en risc, però sobretot hem de ser capaços d’aprofitar les oportunitats que ens brinda per donar continuïtat als projectes i fer possible que les empreses es desenvolupin, independentment que el Congrés pugui canviar de localització.

Enviar Comentari