Revista d’Anàlisi Plural

La banca ètica demana pas a Europa

0

La renaixença de la banca ètica a la Unió Europea es va gestar a l’empara de la crisi econòmica. Tot i que ja hi havia antecedents en alguns països del centre i nord del continent, els estats més damnificats per la crisi de deute sobirà o les hipoteques escombraria –els del sud– van veure com un altre tipus de finances també existia.

Text: Esther Herrera


Els països pioners, i on històricament la banca social o ètica ha estat més arrelada, són els Països Baixos i Anglaterra, segons destaca l’organització Economistes sense Fronteres. Però altres estats d’arreu d’Europa han seguit els seus passos en els darrers temps, com ara, per exemple, Itàlia, on fa poc més d’un any, s’hi va aprovar la Llei sobre les Finances ètiques que recull els sis principis bàsics de la banca ètica, entre els quals destaquen la transparència o la impossibilitat per als bancs de tenir seus en paradisos fiscals. Curiosament, el banc més antic del món, el Monte dei Paschi di Sienna, és italià i ha estat recentment intervingut arran d’un acord entre les institucions europees i el Govern italià, ja que, segons la Comissió Europea, l’entitat va vendre “de forma generalitzada i sistemàtica” préstecs dubtosos que van provocar que milers de ciutadans fossin enganyats.

Els països pioners, i on històricament la banca social o ètica ha estat més arrelada, són els Països Baixos i Anglaterra, segons destaca l’organització Economistes sense Fronteres. Però altres estats d’arreu d’Europa han seguit els seus passos en els darrers temps, com ara, per exemple, Itàlia

Els mètodes poc ètics no tenen cabuda en la banca social, i és per això que aquest moviment espera tenir cada cop més presència a nivell europeu. De fet, a finals del 2017, el president de la Comissió d’Afers Econòmics i Financers, Robert Gualteri, va liderar una conferència d’alt nivell a l’Eurocambra en què es va abordar la importància de les finances ètiques i per què la UE hauria de potenciar-les. La trobada també va servir per posar sobre la taula com es pot incentivar i millorar la importància de les conegudes com a “finances verdes” (que quest tipus de bancs també puguin finançar projectes destinats a la millora del Medi Ambient i la lluita contra el Canvi Climàtic). La Federació Europea de Bancs i Finances Ètiques i Alternatives (FEBEA, en les seves sigles en francès) és una organització que des de la capital comunitària defensa la banca social. Tot i que els seus membres admeten que “tenen models de negoci a vegades complicats [comparats amb els de la banca tradicional], comparteixen un mateix objectiu de finançar projectes de l’economia real que aportin un valor mediambiental o social afegit”. I si bé la mateixa organització reconeix, també, que la banca ètica encara és un segment “molt petit” dins del total del sistema bancari financer, adverteix, alhora, que el sector està creixent com una “minoria profètica” del que pot ser el futur dels mercats financers.

Poc present a l’agenda europea
Malgrat tot, dins l’agenda politicoeconòmica de la UE poc se n’ha parlat, de la banca social. Eurodiputades com Patrizia Toia i Silvia Costa, ambdues italianes, han estat les úniques que han aixecat la veu perquè aquest tipus de finances tingui més presència. De fet, la Comissió Europea no s’ha pronunciat gaire sobre la qüestió, tot i que sí ho ha fet sobre la millora de la transparència en la banca tradicional, molt més opaca sobre la forma com obté els seus beneficis. Per la seva banda, FEBEA explica en el seu últim informe sobre les pràctiques de la banca ètica que gairebé el 90% dels membres de l’organització aplica eines per a verificar l’origen dels seus fons i fa estudis de transparència detallats sobre l’assignació dels seus actius bancaris.

A finals del 2017, el president de la Comissió d’Afers Econòmics i Financers, Robert Gualteri, va liderar una conferència d’alt nivell a l’Eurocambra en què es va abordar la importància de les finances ètiques i per què la UE hauria de potenciar-les. La trobada també va servir per posar sobre la taula com es pot incentivar i millorar la importància de les conegudes com a “finances verdes”

La banca ètica també ha estat pionera a posar entre les seves línies vermelles que no invertirà en paradisos fiscals molt abans que la Unió Europea es decidís a aprovar una llista del que anomena “jurisdiccions no-cooperatives en matèria fiscal”, i on va incloure 17 països considerats com a tals, entre ells Panamà, Tunísia, Barbados o Corea del Sud. Brussel·les espera que amb aquesta llista es pressioni els estats perquè canviïn les seves legislacions; si no ho fan, se’ls aplicaran sancions com, per exemple, no poder accedir a fons de desenvolupament europeus, reforç de la vigilància en les seves transaccions financeres o augment d’auditories als contribuents que es beneficiïn d’aquests règims fiscals. La llista, però, es va aigualir considerablement a principis de gener, quan se’n van retirar nou dels 17 països inicials. El comissari d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici, és una de les persones que més ha advocat per aquesta llista, i ja ha avisat, però, que aquest “no és el final” de la vigilància d’aquest tipus de règims.

Llegeix més: Entrevista a Pierre Moscovici, comissari europeu d’Afers Econòmics i Financers

Enviar Comentari