Revista d’Anàlisi Plural

Davant la incertesa, certeses absolutes

0
Foto: Isa Ramón

Si el 60% de les professions dels futur encara no s’han inventat, aleshores, com han d’afrontar, les universitats, la formació en competències i destreses avui dia desconegudes?

Manuel Palomar. Catedràtic de Llenguatges i Sistemes Informàtics, i rector de la Universitat d’Alacant.


El gran repte actual de les universitats és definir quines són les millors competències i les habilitats necessàries per a un futur laboral incert. Docents, investigadors i responsables de l’educació superior ens enfrontem a un gran dilema: en quines competències cal formar davant de tanta incertesa? Ens trobem en l’obligació de reaccionar seguint quatre línies estratègiques:

  • Hem d’acollir-nos a les certeses absolutes; orientar la formació cap al coneixement essencial sobre el qual aplicar la versatilitat. Es tracta dels sabers universals que aporten titulacions com Matemàtiques, Física, Economia, Llengua o Dret, per citar-ne algunes. Sabers que dotaran de capacitats essencials i sòlides bases sobre les que els estudiants podran migrar o adaptar-se cap a les professions del futur.
  • En els fòrums acadèmics es parla del fet que, en breu, els professionals del futur canviaran de treball una mitjana d’11 vegades al llarg de la seva vida laboral. Per tant, considerem que, a més d’una base sòlida de coneixements essencials, cal apostar per una formació rica en capacitats emprenedores, amb un alt grau de creativitat i una base metodològica més oberta que els aporti perspectiva i els permeti de desenvolupar els talents i les potencialitats individuals.
  • Per aconseguir aquest nou model formatiu és necessari crear un model universitari molt més permeable als canvis externs, més àgil i amb una dinàmica més oberta que permeti de reaccionar-hi amb fluïdesa. La tramitació actual dels títols universitaris és lenta. Cal flexibilitzar els processos de canvi sense renunciar a les garanties de qualitat. La Societat de la Informació està propiciant canvis socials molt ràpids que no troben parangó a la universitat, anquilosada, de vegades, en l’excessiva burocratització dels propis sistemes de treball tant interns com externs.
  • En aquest sentit, si la Societat de la Informació requereix agilitat en la tramitació, la Societat Digital requereix una modernització en els sistemes d’ensenyament-aprenentatge, amb noves metodologies docents que impulsin, capacitin i apostin per les habilitats tecnològiques. La creativitat basada en la tecnologia i la tecnologia com a suport essencial per al progrés.

Davant de la incertesa del futur laboral, la universitat ha de donar suport a la formació en les grans certeses, en els sabers universals que atorguin a les noves generacions una sòlida base de coneixements fonamentals que els donin capacitats versàtils aplicables als canvis. I, juntament amb això, ha de promoure la detecció del talent, el cultiu del pensament crític i obert, l’aposta per les intel·ligències múltiples, la potenciació de la formació creativa, oberta a les aplicacions tecnològiques i les noves perspectives empresarials i socials, i la versatilitat del coneixement a partir d’aquestes certeses

Enviar Comentari