Esther Escolán
“La internacionalització no ha de ser un fet puntual motivat per la caiguda de la demanda interior, sinó que ha de ser un traç permanent en l’ADN de les nostres empreses.” Així de taxatius es mostren des d’Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, i sembla que, de moment, el teixit empresarial català va per bon camí. Durant l’any 2012, un total de 45.900 empreses catalanes van dur a terme algun tipus d’operació internacional, la qual cosa representa un increment d’un 15,4% respecte el 2011. I bona part d’elles ho va fer de manera recorrent. En paraules de Joan Josep Berbel, director d’Invest in Catalonia, a l’hora de competir òptimament en l’àmbit global, les empreses catalanes compten principalment amb dos factors clau: “El primer, una estructura empresarial diversificada, simple, flexible i de qualitat, basada en petites i mitjanes empreses molt especialitzades en els seus sectors productius que, al seu torn, incentiven el segon element, que és el factor competitivitat-país.” Aquest segon factor reflecteix la capacitat que tenen aquestes empreses per adaptar-se i treballar en un entorn divers i competitiu, ja sigui a Catalunya o a l’exterior, fent augmentar, així, el seu posicionament.
Les exportacions catalanes van assolir el 2012 el seu rècord absolut: 58.200 milions d’euros de xifra de negoci, un 5% més que al 2011
Aquest fet també el secunda Joaquím Ferrer, cap d’Internacional de Pimec: “Catalunya és un país amb un teixit empresarial ric i divers en tots els sectors, disposem d’uns productes capaços de competir en l’àmbit internacional i el repte que tenim per davant és desenvolupar i fer més èmfasi en la internacionalització d’aquestes empreses.” No en va, el 60% de les exportacions catalanes tenen com a mercat la Unió Europea, a més de mercats emergents com l’Amèrica Llatina, el Nord d’Àfrica o l’Orient Mitjà. Al capdavant d’Espanya i d’Europa El Balanç de la Internacionalització de l’economia catalana 2012, publicat l’abril del 2013 per la Generalitat de Catalunya, posa de manifest un cop més que Catalunya és, amb diferència, la comunitat autònoma més exportadora d’Espanya. Els 58.283 milions d’euros que les empreses catalanes van facturar a l’estranger durant el 2012 representen el 26,2% del conjunt de l’activitat exportadora de l’Estat, i més del doble del que registren Madrid i Andalusia, que amb un 12% i un 11,3% d’activitat exportadora ocupen el segon i tercer lloc del rànquing, respectivament. El País Valencià, amb un 9,4%, i el País Basc, amb un 9,1%, ocupen el quart i cinquè lloc. Entre els sectors que encapçalen l’activitat exportadora catalana, destaquen la indústria química, l’automobilística i l’alimentària, que aglutinen un 54% del total del volum d’exportacions. D’altra banda, els sectors més dinàmics van ser l’alimentació, amb un creixement del 15,6% durant l’any 2012, la maquinària (9,1%) i l’automoció (8,3%). Però Catalunya no només lidera el rànquing nacional pel que fa a activitat exportadora, sinó que ha crescut per sobre de països exportadors de referència com són Alemanya, França, Holanda o Finlàndia. Com s’ha assolit aquesta fita? Gràcies als trets propis de l’empresa catalana i al factor competitivitat-país, que, com apuntàvem abans, “a curt termini –apunta Berbel- pot no donar fruits, però que al llarg dels anys ha permès a Catalunya convertir-se en una gran base exportadora, amb una economia molt oberta i una estructura empresarial molt sòlida”, que es tradueix en una xifra poc coneguda com és el volum d’euros d’exportació per càpita, que ara mateix se situa en 14.000 euros/càpita. “Ocupem el vuitè lloc de la UE, just per davant d’Alemania, que és la gran potència exportadora”, recorda Berbel.
Durant l’any 2012, 45.900 empreses catalanes van dur a terme algun tipus d’operació internacional
Exportadores regulars En els darrers quatre anys, l’aportació del sector exterior a l’economia catalana ha contrarestat en part l’impacte negatiu de la forta davallada de la demanda interna sobre el PIB. De fet, aquesta presència i activitat exportadores representa un 28,1% del PIB del 2012 (un 8% més respecte al PIB del 2009), i es situa força per sobre del 21,2% del PIB que representa l’activitat exportadora del conjunt d’Espanya. Però des d’aleshores a Catalunya no només ha crescut el nivell d’exportació, sinó també el nombre d’empreses catalanes que operen globalment i que el 2012 han arribat a ser 45.937, un 6,4% més que l’any 2011. Entre totes elles, destaquen aquelles que exporten de manera habitual i que durant el 2012 van ser un total de 13.801, un 4,7% més que el 2011. En aquest recompte, encara queden un parell de dades significatives que cal considerar: d’una banda, que el 57,1% del creixement d’empreses exportadores regulars de tota Espanya es correspon a empreses catalanes, i de l’altra, que un 36% del total d’exportacions regulars en l’àmbit espanyol les duen a terme empreses catalanes.
Destaquen la indústria química, l’automobilística i l’alimentària, amb un 54% del volum d’exportacions
Per a totes elles, el ventall d’atractius que representa operar en l’àmbit internacional va molt més enllà de compensar el poc moviment existent en el mercat intern. Com sintetitza el director d’Invest in Catalonia, els aporta “una possibilitat real de creixement, de riquesa i d’impacte”. El seu volum d’exportacions i de facturació creix i això permet crear nous llocs de treball a Catalunya. “Conèixer altres estàndars de producte o servei, que fan que l’empresa catalana acabi d’ajustar allò que ven, també serveix per a obtenir un major grau d’especialització i, per tant, de competitivitat”, afegeix Berbel, que tampoc s’oblida d’un tercer element clau com és la cultura empresarial internacional que assoleixen les empreses que juguen en aquesta lliga, i que és “bàsica en un context d’economia global com l’actual per poder competir en igualtat o, fins i tot, en millors condicions”. Països de destinació Actualment, un 62% de les exportacions catalanes encara es concentren en els mercats de proximitat (UE). Països com França (17,2%), Alemanya (11,5%), Itàlia (8,1%), Portugal (5,7%) i el Regne Unit (5%) continuen com a principals destinacions de les exportacions catalanes, és cert, però cada cop més les empreses catalanes decideixen internacionalitzar-se cap a mercats extracomunitaris. De fet, mentre les exportacions fora de la UE es situaven en un 25,9% el 2005, el 2012 representen un 38% del total d’exportacions. En aquest sentit, mercats extracomunitaris com Austràlia, Veneçuela, Algèria, la Xina, el Japó, el Brasil i l’Aràbia Saudita se situen en el top 10 dels països on més han crescut les exportacions catalanes el 2012. Pel que fa als països emergents –l’Àfrica del Nord i subsahariana, l’Amèrica Llatina, l’Àsia Emergent, l’Orient Mitjà i Rússia- aquesta xifra ha passat del 12,7% al 22,1% en els mateixos set anys. Aquests països emergents representen una oportunitat real de negoci pel sol fet que preveuen creixements del 5,5% en els propers anys mentre que Europa té previsions de creixement pràcticament nul·les. Per tant, no és d’estranyar que les exportacions catalanes hagin crescut per sobre d’un 20% en països con el Brasil, Rússia o la Xina. Factors a tenir en compte Un cop analitzades les xifres que ens parlen de l’activitat exportadora de les empreses catalanes, cal parar atenció als factors que afavoreixen que una empresa es llenci a competir en el mercat internacional. Influeixen d’alguna manera apectes com el sector, el tamany o el capital humà i tecnològic, entre altres, en l’índex d’internacionalització d’una empresa? “Molts cops pensem que el tamany és quelcom que determina la capacitat d’internacionalitzar-se d’una empresa, però cal tenir en compte que el tamany no és cap fre”, respon Joan Josep Berbel. “I no ho és –prossegueix- perquè hi ha sectors molt globalitzats, com les TIC, que es basen en empreses molt petites però amb una gran especialització o amb un producte o servei d’un gran valor diferencial.” Uns altres elements que afavoreixen una actuació en l’àmbit global és que l’empresa en qüestió compti amb un capital humà molt especialitzat i amb experiència suficient en abordar els mercats exteriors. “El factor tecnològic serà, al nostre parer, el gran repte de l’empresa catalana exportadora dels propers anys i, en aquest sentit, des d’Acció hem de dotar de formació al respecte, ja que hi ha empreses catalanes que desenvolupen aplicacions tecnològiques de primer nivell que poden afavorir el comerç internacional de les nostres empreses”, subratlla el director d’Invest on Catalonia respecte del potencial futur de les empreses catalanes.
Austràlia, Veneçuela, Algèria, la Xina, el Japó, el Brasil i l’Aràbia Saudita: els països on més han crescut les exportacions catalanes
A l’hora d’opinar pel que fa a quins són els sectors que mostren un major èxit, o almenys predisposició, en la seva aventura exportadora, Berbel remarca que “no són els sectors sinó les pròpies empreses les que determinen si volen aventurar-se o no a operar en l’àmbit internacional, tot i que no deixa d’haver-hi una certa tendència.” Es refereix clarament als sectors que han intensificat la seva presència en el mercat internacional i que coincideixen amb els que presenten una estructura sòlida i una llarga trajectòria històrica, com són la química, l’automoció, l’alimentació i begudes, la moda… que tenen, a més, un èxit rellevant pel que fa a exportacions i presència productiva fora del nostre país. D’altra banda, Berbel també apunta que no podem negar que “hi ha sectors que podrien intensificar la seva presència en el mercat internacional i, en aquest sentit, durant els darrers anys s’han creat diversos clústers que aglutinen empreses diverses i molt proactives que busquen fer augmentar la seva competitivitat i presència en l’àmbit internacional”. Alguns exemples són el clúster català de l’esport o de l’audiovisual. Tendència de futur Si hi ha quelcom en el que coincideixen tots els professionals consultats és en ressaltar la importància i necessitat de continuar el camí encetat durant els darrers anys en matèria d’internacionalització. Tal com apunten els experts, si les empreses catalanes han aconseguit fer-se un lloc en el mercat internacional malgrat –o potser caldria dir gràcies a- la crisi que ens ocupa des de fa ja més d’un lustre, ara que tots els indicis apunten que aviat començarem a notar certs signes de recuperació, aquestes empreses no poden abaixar la guàrdia i abandonar aquesta línia de creixement. Ans al contrari, cal que l’intensifiquin com mai fins arribar a competir al nivell de les principals potències internacionals. Joaquim Ferrer, cap d’internacional de Pimec ho sintetitza així: “Des de fa uns anys, les exportacions de les empreses catalanes han augmentat, la qual cosa esdevé una molt bona notícia, ja que davant de la davallada del consum intern, les exportacions s’han convertit en motor i alternativa per activar l’activitat econòmica. I aquesta és la tendència que marcarà el nostre futur: el principal mercat de les nostres empreses ja no és l’estat espanyol, sinó el mercat internacional”. Per la seva banda, Berbel afirma que intensificar l’activitat exterior de les empreses catalanes “formarà part dels objectius cabdals” de les polítiques de la Generalitat de Catalunya. “Es tracta d’una carrera de fons i, si hem aconseguit arribar on estem ara malgrat el context que ens envolta, no hem d’estalviar esforços en aquest sentit. I no hem d’abandonar perquè tota activitat internacional de l’empresa catalana es tradueix en riquesa per al país”, afegeix. Aquest argumentari, en paraules de Berbel, “ens ha d’animar a continuar lluitant per tal d’incrementar el posicionament i rellevància de l’empresa i l’economia catalana en l’àmbit global en el futur”. Les perspectives de futur elaborades pel Balanç de la Internacionalització de l’economia catalana 2012 fan especial èmfasi en Rússia i l’Amèrica Llatina com els països que reuneixen unes millors condicions perquè l’empresa catalana es llenci a exportar. Tanmateix, el Sud-est asiàtic i l’Àfrica, que preveuen uns creixements sostinguts superiors al 5% anual, esdevenen destinacions cada cop més interessants i segures per a les exportacions. Cal subratllar, en aquest sentit, que fins a un 84,1% de les empreses entrevistades en aquest estudi preveuen que la seva cartera de comandes augmentarà o romandrà estable i, a l’hora de valorar les oportunitats futures de negoci, pronostiquen que sectors com el mediambiental i l’energètic, l’aigua, l’alimentació i begudes, el químic i farmacèutic, el biotecnològic, la sostenibilitat urbana, la mobilitat i els usos eficients dels recursos representen oportunitats reals de negoci a curt termini. Caldrà, doncs, que les analitzin i aprofitin com cal per continuar posicionant Catalunya com un teixit productiu i empresarial que pot competir a primer nivell com qualsevol altra potència mundial.