Que la crisi ha passat factura a les empreses espanyoles no és nou, però quantificar-ho i certificar que la crisi ha multiplicat per tres les pimes que han hagut d’abaixar la persiana, sí que ho és. I això és el que fa un informe publicat per la Comissió Europea (CE), segons el qual 7.799 pimes espanyoles van haver de plegar veles al 2012; més del triple que al 2008, l’any en què va començar la crisi, quan van tancar 2.528 petites empreses.
Raquel Correa
“Molts dels problemes tradicionals a què s’enfronten les pimes –com la falta de finançament i la baixa productivitat- s’han aguditzat, cosa que ha conduït a una pronunciada desacceleració de les empreses petites i mitjanes en comparació amb les grans empreses”, destaca l’informe de l’executiu comunitari.
Tot i la duresa de les xifres, però, els economistes coincideixen que aquest any 2014 marcarà el punt d’inflexió i la situació de les pimes millorarà, cosa que ajudarà l ’economia espanyola a remuntar. I és que, segons la CE, les petites i mitjanes empreses són el motor real de l’economia de l’Estat: “Juguen un paper fonamental a Espanya degut a la significativa contribució que fan al valor econòmic afegit i especialment a l’alt percentatge de mà d’obra a la que donen ocupació”, confirma Brussel·les. En concret, tres de cada quatre treballadors espanyols treballen per a una pime i, la meitat d’aquests ho fa per a una empresa amb menys de 10 assalariats.
El retard a cobrar factures a Espanya segueix molt per damunt de la mitjana europea, els problemes de finançament continuen sense resoldre’s i les dificultats d’internacionalització no se superen
Però el Govern espanyol, carrega Brussel·les, no fa prou per ajudar els petits empresaris: el retard a cobrar factures segueix estant molt per damunt de la mitjana europea, els problemes de finançament continuen s ens e resoldre’s i les dificultats d’internacionalització no se superen.
Factures endarrerides
L’informe de la CE confirma que el major llast de les pimes espanyoles continuen sent els endarreriments de les administracions públiques a l’hora de pagar les factures als proveïdors. En concret, l’any 2012, l’Administració va pagar-les amb un retard de 80 dies de mitjana; una xifra que supera els 66 dies de l’any anterior i que està molt lluny de la mitjana europea: 29 dies.
L’altre gran problema per a les pimes espanyoles és la dificultat per accedir al crèdit. I és que, tot i que els bancs de l’Estat s’han pogut recapitalitzar gràcies al rescat dels socis europeus, Brussel·les alerta que les entitats financeres encara no han tornat a obrir l’aixeta del crèdit per a les petites i mitjanes empreses. De fet, segons l’informe, una de cada cinc pimes que demana un préstec no aconsegueix els diners; en concret, la proporció de peticions denegades va passar del 16 al 21% en tan sols un any. “La restricció del crèdit a les empreses petites es va aguditzar a Espanya durant el 2012, provocant dificultats econòmiques i escombrant les perspectives de creixement”, subratlla l’informe.
La CE precisa que la banca, després del seu sanejament, ha pogut gaudir de menors costos de finançament, però no ha traslladat aquesta reducció de despeses als crèdits
La CE, a més, precisa que, després del sanejament del sector, la banca ha pogut gaudir de menors costos de finançament però no ha traslladat aquesta reducció de despeses als crèdits. És a dir, que els bancs continuen posant condicions molt estrictes a les empreses que els demanen liquiditat i prefereixen prestar diners a l’Administració: una operació més rendible i amb menys riscos.
Dificultats d’internacionalització
El tercer gran handicap que assenyala Brussel·les és l’excessiva dependència de les pimes espanyoles respecte del mercat intern. O, dit d’una altra manera, que sempre és mala idea posar tots els ous al mateix cistell, però quan el cistell està en hores baixes, la idea encara és pitjor. De fet, la caiguda dràstica del consum de les famílies a causa de la crisi ha tingut un efecte devastador sobre les pimes. “La situació econòmica espanyola segueix constituint un repte i, en aquest context de demanda nacional insuficient i decreixent, Espanya necessita utilitzar les exportacions com a font de creixement”, insisteixen les autoritats europees.
Les pimes espanyoles , però, no ho tenen gens fàcil per internacionalitzarse: a Espanya hi ha més burocràcia que en altres països europeus; els costos comercials són majors; els procediments administratius, massa complicats, i el desconeixement dels tercers mercats, encara excessiu. Uns obstacles que, si se superen, permetran les pimes de l’Estat desenvolupar el seu potencial internacional “que està molt per damunt dels nivells actuals”.
La Comissió: “La situació econòmica espanyola segueix constituint un repte i, en aquest context de demanda nacional insuficient i decreixent, necessita utilitzar les exportacions com a font de creixement”
Una altra de les receptes de Brussel·les perquè les pimes surtin del forat és canviar el perfil poc especialitzat que caracteritza la majoria –indústria de baixa tecnologia (que produeix aliments, teixits i mobiliari) i serveis que no requereixen un alt nivell de coneixements (com el comerç i la restauració)- per activitats de major valor afegit; un salt, aquest, per al que cal que Madrid liberalitzi els serveis professionals.
