Les pràctiques laborals haurien de servir com a una primera presa de contacte dels joves amb el mercat laboral, per tal de facilitar-ne la seva entrada, però a la pràctica amaguen molts abusos per part de les empreses contractants.
Text: Raquel Correa. Brussel·les
Un de cada dos joves espanyols busca feina i no en troba. Així ho certifiquen les últimes dades de l’oficina d’estadística comunitària, l’Eurostat, segons les quals l’atur dels menors de 25 anys a Espanya va escalar fins al 57,7% al mes de novembre i afecta ja a gairebé un milió de joves de l’Estat. Un percentatge que dobla amb escreix la mitjana europea (23,6%). El drama, però, resideix en què, a sobre que de cada dos joves espanyols n’hi ha un que no té feina, l’altre, segurament, està fent pràctiques; un període que hauria de servir com a transició de l’escola a la feina –proporcionant competències que complementin l’ensenyament teòric–, una mena d’empenta per entrar en el mercat laboral, però que sovint es queda només en una maniobra de les empreses per trobar en joves acabats de llicenciar mà d’obra gairebé gratis. L’Eurobaròmetre de finals de 2013 constata que un de cada tres becaris creu que les seves pràctiques van ser de “baixa qualitat”, ja fos per les males condicions laborals com pel seu escàs contingut didàctic; o, dit d’una altra manera, creu que no li van servir ni per fer diners, ni per trobar feina, ni per aprendre res. “Perquè els períodes de pràctiques facilitin realment l’accés al món laboral, han d’oferir continguts didàctics de qualitat i condicions de feina adequades i no constituir una alternativa de baix cost a llocs de feina regulars”, alerta la Comissió Europea.garanteixi que aquestes ofereixin unes condicions laborals “justes i segures” i que augmentin realment les possibilitats de trobar feina. Es tracta d’unes directrius que, si reben el suport dels 28 socis comunitaris, hauran d’aplicar-se a les legislacions de cada estat.
Pràctiques de sis mesos i amb contracte per escrit
La Comissió vol imposar una espècie de “contacte de pràctiques”, un acord per escrit obligatori que especifiqui tant el contingut didàctic –fixant objectius formatius i un sistema de seguiment– com les condicions laborals. En aquest sentit, el contracte haurà d’incloure la durada del període de pràctiques i l’horari de feina, i indicar clarament, entre d’altres, si el becari rebrà un sou a final de mes, si cotitzarà a la Seguretat Social i si tindrà dies de vacances. És a dir, que les empreses estaran exemptes de l’obligació de pagar els becaris per la feina que facin i només se’ls demana “transparència” a l’hora d’elaborar el conveni de pràctiques.
Brussel·les aposta, a més, perquè el període de pràctiques sigui de sis mesos i vol que les empreses que ofereixin places per fer pràctiques avancin ja a l’anunci si seran remunerades o no; unes exigències que no haurien de complir les pràctiques que formin part d’un títol universitari ni les que siguin obligatòries per accedir a una professió determinada.
Un de cada tres becaris creu que les seves pràctiques no li han servit ni per fer diners, ni per trobar feina, ni per aprendre res
Un camí per als ninis
Aquest marc de qualitat per a les pràctiques laborals s’enquadra en la Garantia Juvenil, una iniciativa europea que pretén que tots els joves menors de 26 anys tinguin accés a una feina, unes pràctiques o un curs de formació si fa més de quatre mesos que han acabat els estudis o que són a l’atur. L’objectiu és evitar que els coneguts com a ninis, els 5,7 milions de joves europeus que han arribat al mercat laboral en plena crisi i que ni estudien ni treballen, s’acabin convertint en una generació perduda.
El projecte, que s’ha de posar en marxa ja aquest any, està dotat d’un pressupost de 6.000 milions d’euros, que caldrà estirar durant dos anys i repartir entre els països europeus amb més atur juvenil –Espanya, que bat el rècord, se n’emportarà 1.800–; un pressupost clarament insuficient per generar un canvi dràstic, però que, com a mínim, obligarà a reformar els serveis públics d’ocupació de molts estats per orientar-los a ajudar els joves, que no saben com fers’ho per trobar feina. Segons un estudi elaborat per la consultora McKinsey, un 73% dels estudiants creuen que no estan prou preparats per arribar al mercat laboral: no saben com preparar un currículum i no coneixen quines perspectives de feina tenen ni a quin salari podrien optar.
El Parlament Europeu reclama que els autònoms també tinguin atur i jubilació
Que els autònoms tinguin els mateixos drets que la resta de treballadors: aquest és l’objectiu de la resolució –no vinculant, això sí– que va aprovar el ple de gener del Parlament europeu. una resolució que reclama als estats de la ue que ampliïn la protecció social dels autònoms, perquè tinguin coberta la jubilació, la incapacitat, les baixes de maternitat i paternitat i l’atur.
Un col·lectiu, el dels autònoms, que no para de créixer i que ha jugat un paper “clau”, com reconeix l’eurocambra, en la reactivació econòmica del vell continent per sortir de la crisi; un col·lectiu, amb tot, que sovint escull aquest camí “perquè no li queda altre remei”. “Molts autònoms no ho són per elecció sinó perquè suposa un avantatge per les empreses, que així paguen menys impostos”, va reconèixer l’autora de la resolució, l’eurodiputada lituana Vilija Blinkeviciute, que demana que els governs sancionin les empreses que, en lloc de contractar un treballador, li reclamen que es faci fals autònom per estalviar-se impostos.
