Davant la recentment aprovada Llei de la Unitat de Mercat, els empresaris es pregunten per l’encaix del futur del model comercial català dins l’Estat espanyol.
Àngels Soley / Raquel Ferreira
La patronal de la petita i mitjana empresa Pimec ha organitzat recentment una taula rodona per tal que empresaris i experts debatessin sobre les implicacions i conseqüències de la Llei de la Unitat de Mercat que el Congrés dels Diputats va aprovar el passat mes de desembre. En la seva intervenció a la trobada, l’economista Santi Pagès va sostenir que la nova normativa es fa en un context en el que el model urbà català, font de cohesió social, s’ha imposat, mentre que el perifèric, de caire més industrial, ha entrat en crisi. Per això s’ha desenvolupat aquesta llei, per tal d’afavorir les grans empreses de distribució. Davant d’aquesta realitat, segons Pagès, “cal defensar el que és nostre a capa i espasa.”
“Aquesta llei respon a un model intervencionista que només afavoreix un determinat model econòmic i, per tant, no respon a la nostra estructura econòmica, ni a la nostra manera de fer empresa”
En aquest sentit, la patronat mateixa ha expressat també la seva preocupació al respecte, donat que el nou text legal “té unes implicacions competencials, constitucionals i econòmiques que, a més d’afectar els principis fonamentals del model comercial de Catalunya, podrien modificar profundament el funcionament del mercat intern espanyol i perjudicar els interessos de les pimes”.
De la seva banda, el catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona i professor visitant de la de Princeton, Germà Bel, va qualificar aquesta llei de “hipòcritament liberalitzadora”. En aquesta línia, Bel es va mostrar a favor del reconeixement de qualsevol llicència europea.
Una altra veu especialitzada és la de l’autor del llibre Delenda est Hispania, Albert Pont, recentment nomenat president del Cercle Català de Negocis (CCN), associació empresarial amb objectius sobiranistes i de manteniment del teixit de les pimes. L’empresari va mostrar durant la trobada el seu desconcert davant del canvi que s’ha produït entre les grans corporacions comercials, que defensen models proteccionistes dels seus interessos, mentre que les pimes cerquen ara una certa liberalització del mercat, quan abans era el contrari. En aquest sentit , Pont es pregunta si en aquest moment de globalització i regularització econòmica ens hem de moure encara en els mateixos paràmetres que tradicionalment han associat mercat i estat.
“Crec que la llei respon als interessos de grans grups per poder subcontractar empreses més petites i cobrar la intermediació en forma de comissions”
Igualtat d’oportunitats
L’especialista va dir que est em en una dicotomia entre proteccionisme i liberalisme i que “els territoris han de poder competir en igualtat de condicions tant en l’economia privada com en l’administració pública”. En aquest sentit, Pont va posar com a exemple els Estats Units, on cada territori aplica la seva pròpia normativa. Segons el president de CCN, “aquí no funciona perquè l’Estat , centralitzador, vetlla pels interessos de les grans corporacions i per una única comunitat autònoma, que és la de Madrid” i va reflexio-nar “si l’Estat no ens pot garantir aquesta competència territorial en igualtat de condicions, hem d’anar a un altre model econòmic i polític.” En qualsevol cas, Pimec reconeix també que “aquesta llei respon a un model intervencionista que només afavoreix un determinat model econòmic i, per tant, no respon a la nostra estructura econòmica, ni a la nostra manera de fer empresa.”
| Entrevista a Germà Bel, Catedràtic d’Economia de la UB | |||
|---|---|---|---|
L’economista i professor visitant de la Universitat de Princeton, acaba de publicar Anatomia d’un desengany (Destino), on analitza les relacions entre Catalunya i Espanya. |
|||
A.S. |
|||
Creu que la llei de la Unitat de Mercat persegueix la seva liberalització?Una llei realment liberalitzadora reconeixeria qualsevol llicència emesa no només a Catalunya i Espanya, sinó a l’àmbit de la Unió europea (UE), i, a més, hauria de contemplar l’establiment de responsabilitats civils subsidiàries per a les administracions que registrin negligències en les activitats regulades. La llei no fa això, i el que sí que pot provocar és la carrera a la baixa en algunes activitats. De quines activitats es tractaria?Per exemple, en el cas dels dipòsits energètics de gas, si tenim una carrera a la baixa en les regulacions, el que podria passar és que tinguéssim instal·lacions nocives d’acord a llei. El que estaria bé és que el Govern es plantegés establir una responsabilitat subsidiària de les regions pels seus defectes quant a les supervisions. Quin creu que és l’objectiu real de la nova llei?No es tracta d’un text ni sincer ni responsable. És recentralitzadora i no vol liberalitzar: el que busca es protegir les grans empreses espanyoles. Crec que la llei respon als interessos de grans grups per poder subcontractar a empreses més petites i poder cobrar la intermediació en forma de comissions. |
La normativa pot solucionar la hiperregulació?L’excés de regulacions a l’Estat és una problemàtica que existeix, però és que es tracta d’un ens hiper-regulador. La meva opinió és que s’han d’aplicar escrupolosament les normatives de la UE per tal de fomentar la competència dels mercats oberts. |
||
