Arran de la publicació de l’informe Lagares sobre la reforma del sistema tributari espanyol, l’empresariat català aprofita per exigir al ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, una reforma tributària que ajudi a dinamitzar l’economia i el consum intern. Per a les patronals, això passa per abaixar l’IRPF i l’impost de societats.
Laura Pitart
La rebaixa de l’impost de societats, de l’IRPF i de les cotitzacions socials són, entre altres mesures fiscals, la fórmula que defensen les principals patronals catalanes per dinamitzar l’economia i crear ocupació. Tot i així, davant la publicació de l’informe de reforma del sistema tributari que el Comitè d’Experts liderat pel catedràtic Manuel Lagares va presentar al Govern espanyol al març, no totes les organitzacions veuen amb els mateixos ulls les solucions que proposa el document.
A tall d’exemple, Foment del Treball, la patronal vallesana Cecot, la gironina Foeg i la Unió Empresarial del Penedès (UEP) manifesten el seu acord amb la reducció de l’IRPF que suggereix el document com a mesura per incentivar l’activitat econòmica, però mentre que la Cecot sosté que una pujada de l’IVA com la que també proposa el Comitè d’Experts, no afectaria el consum a llarg termini, la UEP, en canvi, considera que sí que ho faria. Per això es mostra més crítica en aquest punt i afegeix que una rebaixa de l’impost de societats (una altra de les mesures que recull la proposta de Lagares) no afavoriria necessàriament les empreses, ja que no ho compensaria suficientment. Però anem a pams.
Pagar menys per produir més
“Si la prioritat és la recuperació, aquesta implica abaixar els impostos per incrementar l’activitat econòmica”, apunta el director de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment del Treball, Salvador Guillermo. És a dir, que per sortir de la crisi, les empreses haurien de pagar menys a l’Estat per poder produir més.
Les principals associacions empresarials de Catalunya proposen de suprimir algunes taxes com les de patrimoni o successions i donacions, per tal que els ciutadans tinguin més diners a la butxaca per a gastar i les empreses més recursos per a noves inversions
En aquest sentit, les patronals recorden que les cotitzacions socials a Espanya pesen molt. Concretament, el 38,6% sobre el total de la càrrega fiscal del país, per sota de França (38,4%) i superat per Alemanya (40,1%), segons dades de l’Eurostat. Els impostos directes també superen la mitjana europea: se situen en el 33,2%, per sobre d’Alemanya (31,6%) i Itàlia (30%) i per sota del Regne Unit (34,7%) i França (43,9%).
Per això, els empresaris recomanen al ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, que abaixi de forma generalitzada aquests tributs. En general, demanen bases imposables més baixes, més properes als resultats comptables i amb uns règims especials ajustats a la realitat per evitar picaresques. També reclamen acabar amb el desajust de l’IVA per caixa i arribar a la mitjana europea amb taxes com l’IRPF. És a dir, graduar una tarifa que suavitzi gradualment els tipus impositius, sobretot el tipus marginal màxim, i que redueixi els trams de renta, encara que no fan una proposta de percentatge clara. Mantenir temporalment la deducció per rehabilitació d’edificis i habitatges, i que es puguin deduir les assegurances mèdiques privades són, també, dues de les propostes que formulen Foment i la Cecot.
Pel que fa a l’impost de societats, situat actualment al 30%, Foment, la Cecot i la Foeg plantegen reduir-lo als estàndards europeus “amb caràcter prioritari” i que s’estengui a totes les companyies la deducció per inversió de beneficis per a micro-empreses aprovada el 2013. Els empresaris consideren que el tipus nominal de societats a Espanya és massa elevat i això suposa un menor atractiu per a les empreses estrangeres que hi vulguin invertir.
A més, des de la Cecot proposen crear un impost de societats específic per a grans empreses i un altre per a les pimes. “No és lògic que hi hagi un marc general per a les empreses grans i un règim especial per a les pimes, quan aquestes representen més del 95% de les companyies del nostre país”, afirma Enric Rius, assessor fiscal i financer de la Cecot, qui creu que l’impost de societat s’hauria de moure al voltant del 20%. A més, per a la Cecot, aquesta reducció de tipus hauria d’anar acompanyada de l’eliminació de les deduccions actualment existents per acostar així la tributació real al que dictamina la llei i, a la vegada, simplificar el sistema.
Les patronals lamenten que a les propostes presentades pels experts en l’informe Lagares es passi de puntetes sobre la qüestió del frau i no es protegeixi, en canvi, l’empresari quan per primera vegada té problemes a l’hora d’abonar els impostos
Quant a les taxes com les de patrimoni o successions i donacions, les principals associacions empresarials de Catalunya proposen de suprimir-les per tal que els ciutadans tingui més diners a la butxaca per a gastar i les empreses més recursos per a noves inversions. A més, Foment exigeix que les administracions tinguin en compte la situació real de la companyia a l’hora d’aplaçar o fraccionar un tribut: “No pot ser que es pagui per sobre dels beneficis perquè això escanya els privats”, assegura Guillermo.
L’impost de la controvèrsia
Pel que fa a l’IVA, és l’impost que genera més controvèrsia entre els empresaris catalans. Foment, i la UEP entenen que Espanya ja està homologada a la resta de la Unió Europea, tant en el tipus normal (21%) com en els tipus reduïts (10%) i super-reduïts (4%); per tant, no caben variacions. La Cecot i la Foeg, però, no veuen amb mals ulls la pujada de l’IVA ja que consideren que la disminució d’impostos directes ha d’anar acompanyada de la pujada d’un altre tribut que tingui capacitat recaptatòria suficient, “sempre i quan es tinguin en compte exempcions com el sector de la sanitat o l’educació”, puntualitza Mireia Santamaria, gerent de la Foeg. I tot plegat, sense perdre de vista un dels altres punts febles d’Espanya: reforçar les accions sobre el frau fiscal.
Combatre el frau fiscal
En aquest punt, les patronals catalanes lamenten que a les propostes presentades pels experts en l’Informe Lagares es passi de puntetes sobre aquesta qüestió i exigeixen que es persegueixi els qui apliquen la picaresca i es protegeixi, en canvi, l’empresari quan per primera vegada té problemes a l’hora d’abonar els impostos (per distracció o impossibilitat). “El model actual no afavoreix que el negoci refloti”, critica Rius, que considera que l’administració hauria de perseguir amb més fermesa aquells empresaris que sí que s’aprofiten del sistema i fan factures falses.
Així, entre les propostes que han fet els empresaris per aconseguir-ho hi figuren: limitar els pagaments en efectiu, prohibir el pagament de les nòmines en efectiu, eliminar l’estimació objectiva a l’IRPF i l’estimació simplificada de l’IVA, millorar la coordinació entre administracions i combatre els programes informàtics dissenyats per a la ocultació de vendes.
Normativa clara i transparent
Amb tot, des de Foment alerten que el sistema fiscal espanyol s’ha caracteritzat sempre per la seva incertesa, per la qual cosa, un altre dels punts bàsics d’aquesta reforma hauria de passar forçosament per “simplificar-lo i fer-lo previsible”. “Els contribuents han de pagar i no perdre el temps”, assegura per la seva banda Maria Torra, assessora fiscal de la UEP.
Així, per millorar el panorama fiscal actual, els empresaris exigeixen un marc normatiu coordinat entre totes les administracions, menys burocràtic i que s’apliqui de forma transparent. És a dir, acabar, per exemple, amb el via crucis d’haver de registrar diverses firmes digitals segons l’estament al qual es dirigeix, o que el fet d’anunciar un dissabte en un butlletí oficial que es modifica l’impost a partir del dia següent i sense un pronunciament clar i detallat de l’administració corresponent sobre com aplicar les noves regles del joc passi a ser una anècdota del passat.
Finalment, totes les patronals coincideixen a afirmar que la revisió a fons del sistema tributari espanyol és més necessària ara que mai. Però no creuen que s’acabi duent a terme i, a més, consideren que la que proposa aquest informe està mal plantejada. I és que afirmen que aquesta es limita a modificar els tipus sense pensar en una millor gestió del total recaptat. “Espanya és un dels països amb major càrrega fiscal i, tanmateix, la recaptació està per sota de la mitjana europea”, apunta Torra, que explica que aquest desequilibri desincentiva la ciutadania de pagar impostos ja que entén que no estan ben administrats.
La proposta dels experts | |||
---|---|---|---|
En un dossier de 460 pàgines presentat el passat 14 de març, el Comitè d’Experts suggereix rebaixar la càrrega fiscal per tal d’eixamplar les bases imposables a costa d’eliminar beneficis fiscals. Per fer-ho, proposa les mesures següents: | |||
Reduir l’impost de societats: suprimir les deduccions i abaixar el tipus nominal en dues fases: per a les grans empreses, primer al 25% i després al 20%, mentre que per a les pimes es retallaria al 20% i 15%, respectivament.
Reduir les cotitzacions socials: eliminar l’actual sistema basat en aportacions en funció de la classificació professional i substituir-lo per un impost sobre les nòmines. En una segona fase, es rebaixarien les quotes empresarials. Reduir l’IRPF: se simplificarien els trams passant dels set actuals a quatre. El tipus mínim passaria a rondar el 20% davant del 24,75% actual. El tipus marginal màxim, del 52% (56% a Catalunya) baixaria al 50%, mentre que els treballadors que guanyin menys de 12.000 euros anuals en quedarien exempts. |
Augmentar l’IVA: es classificarien de nou els béns gravats al tipus super-reduït (4%) o reduïts (10%) i al general (21%). Sectors com el transport i el turisme quedarien al marge d’aquesta pujada. suprimir l’impost de patrimoni. Mantenir l’impost sobre successions i donacions: amb una imposició mínima en un rang entre el 4% i el 10%. Limitar el règim de mòduls a empreses que venguin directament al consumidor final. Establir un tribut sobre la riquesa. S’imputaria l’habitatge habitual i s’elevaria la tributació sobre els vehicles i altres actius. |