Les administracions locals com a òrgans administratius més propers als ciutadans són les millors coneixedores dels territoris i la població sobre els que tenen competències i responsabilitats. Aquesta singularitat d’unitat territorial bàsica converteix als ajuntaments en una eina estratègica de dinamització econòmica si la seva política en aquest àmbit és decidida i valenta i es fonamenta en la col·laboració i coordinació franca amb dos sectors claus per la creació d’ocupació i riquesa: els agents socioeconòmics i els centres de formació i de generació de coneixement.
Josep Mª Arias Giménez
Periodista
La proximitat de l’administració local amb els administrats en general és el marc de confiança, diàleg i treball ideal en el qual els emprenedors, els innovadors i els gestors públics poden definir necessitats i oportunitats d’un territori determinat del qual n’han de tenir apamat tot el seu potencial, els punts forts i també els febles.
La crisi econòmica que des del 2008 encara ens tenalla també ha castigat les administracions locals, però malgrat tot, moltes corporacions municipals segueixen apostant -amb els ajustos inevitables- per mantenir els programes de formació i de foment de l’emprenedoria i les mesures de suport a la reactivació econòmica amb bonificacions fiscals i agilització de tràmits administratius. I aquest esforç, compaginat amb la garantia dels serveis públics als ciutadans, tot i ser molt important no és suficient. La recessió, de la que estem sortint lentament, ha trencat les dinàmiques del mercat laboral amb una atomització dels nínxols de negoci i l’explosió de les microempreses, i això exigeix a les administracions locals ser proactives i fer un pas endavant per coordinar esforços i recursos i no deixar perdre la més mínima oportunitat.
Pensar en local, mirar en global
Ara més que mai, cal tocar de peus a terra en l’àmbit local, però mirant al món. Els ciutadans continuen tenint com a primer referent natural el seu municipi i l’administració pública que els gestiona, i aquest vincle és un magnífic punt de partida per construir una estratègia compartida de dinamització socioeconòmica que tingui com a punt de sortida i d’arribada les persones. Al sud de Catalunya, s’ha desenvolupat una iniciativa modèlica d’aquesta estratègia de sumar per multiplicar amb la innovació com a punta de llança. Es tracta de “Tarragona, regió del coneixement”, un programa impulsat per la Universitat Rovira i Virgili i la Diputació de Tarragona, però també amb la participació i complicitat dels principals ajuntaments i agents socioeconòmics del territori. És una plataforma per posar a l’abast de les empreses el coneixement de la universitat i dels centres de recerca i per facilitar l’accés als programes de finançament nacionals, estatals i europeus que promouen la transferència del coneixement cap al sector productiu, siguin grans empreses o microiniciatives.
La recessió (…) ha trencat dinàmiques del mercat laboral amb una atomització dels nínxols de negoci i l’explosió de les microempreses, i això exigeix a les administracions locals ser proactives i fer un pas endavant per coordinar esforços i recursos i no deixar perdre la més mínima oportunitat
I és en aquestes dinàmiques de col·laboració transversal publico-privada on els ajuntaments han de jugar un paper de catalitzador i facilitador de diàleg per impulsar projectes dissenyats a partir de les capacitats de la gent del territori que serveixi, sobretot, per implicar les generacions més joves. Els reptes de futur es podran vèncer amb una sabia aliança de les mirades més tradicionals i les més transgressores. “Quan arribi la inspiració, que em trobi treballant”, deia el pintor Pablo Picasso. Manllevant aquesta frase, podríem dir: “Quan arribin les inversions externes, que ens trobin treballant”. I, preferentment, treballant junts. La força mobilitzadora i pedagògica dels ajuntaments pot accelerar la presa de consciència entre els ciutadans de que el futur comença a casa i que no té altres límits que el treball i la imaginació. La crisi ens ha fet aterrar bruscament i ja ningú amb dos dits de seny creu que tot tornarà a ser igual. Serà diferent i basat en la col·laboració, la complicitat i la visió. La mateixa visió que van tenir els impulsors de “Tarragona, regió del coneixement”, que va començar a caminar l’any 2008, justament en el moment de l’esclat de la crisi a Catalunya i a l’Estat espanyol. La seva fórmula, en la qual l’ingredient municipal és vital, és una bona pràctica per orientar les respostes que des del territori hem de saber donar als efectes de la crisi per desenvolupar una nova economia basada en el coneixement no només compatible amb els sectors tradicionals, sinó capaç de potenciar-los i transformar-los.
