Crisi i empresa familiar

Durant aquests anys de crisi econòmica, política i social, les empreses han tingut i encara tenen grans dificultats per continuar la seva tasca de creació de riquesa al país. Dintre d’aquest fosc panorama, però, les empreses familiars -o més ben dit, les famílies empresàries- han tingut millor capacitat de resistència per afrontar els reptes. N’analitzem les claus.

Vicenç Bosch Sans
Director de l’Associació Catalana
de l’Empresa Familiar

Diuen que la unió fa la força. Potser és per això que, en aquests temps de crisi, l’empresa familiar ha aconseguit de capejar millor el temporal. El factor clau i diferencial que així li ho ha permès cal trobarlo en les seves característiques especifiques. I és que, a diferència d’altres organit zacions –i entre d’altres particularitats-, les empreses familiars tenen un horitzó temporal de planificació a llarg termini. A banda, el seu model de gestió de negoci es caracteritza per defensar uns marcats factors culturals i uns valors propis que aconsegueixen de fer-la més rendible.

Esforços comuns per resistir-se a tancar
Per a una família empresària, per exemple, la idea de tancar la seva empresa es fa molt difícil de pair, perquè en la seva mentalitat els beneficis no són l’element més important i, per tant, en cas necessari, es poden deixar de repartir; allò realment transcendent en l’àmbit de les organitzacions familiars és l’herència, el fet de poder traspassar l’empresa a les properes generacions.

D’altra banda, i tenint en compte que avui dia està de moda la proximitat amb el client i el servei personalitzat per aconseguir establir unes relacions lleials i duradores, les empreses familiars, que ja fa anys que pract iquen aquest a política –no només amb els clients, sinó també amb els els seus treballadors, proveïdors i la banca, fet que els ha permès de mantenir l’estabilitat del personal, tot creant nous llocs de treball- juguen amb avantatge.
Tot i així, les f amílies empresàries també cal que facin autocrítica, i dos dels àmbits on, paradoxalment, més feina els queda per fer són, en primer lloc, el de la planificació de la continuïtat generacional (moltes no disposen d’un calendari establert amb uns terminis i uns objectius clars) i, en segon lloc, la manca d’innovació i/o la resistència a adaptar-se als nous paradigmes. Malgrat això, des de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar creiem que si posem damunt una balança els aspect es posit ius i els negatius, els primers son superiors als segons i, de fet, les dades ens donen la raó ja que durant aquesta època de crisi i recessió, les empreses familiars s’han mostrat positives en la obtenció de beneficis i en la seva supervivència.

Entre els deures pendents de les famílies empresàries hi ha, d’una banda, la correcta planificació del relleu generacional i, de l’altra, la manca d’innovació i/o la resistència a adaptar-se als nous paradigmes

Cal un marc fiscal que les incentivi
Però amb l’esforç del llinatge no sempre n’hi ha prou i, de la mateixa manera que els passa a moltes altres organitzacions, les empreses familiars actualment necessiten un marc fiscal que les incentivi, així com és fa cada cop més evident que cal reduir la burocràcia administrativa i proporcionar estímuls per a la inversió.
I és que, com a comentari final, des de l’Associació Catalna de l’Empresa Familiar volem recordar que les empreses familiars han aportat estabilitat social al nostre país, malgrat les dificultats del seu entorn. Un fet que cal valorar i agrair en la seva justa mesura.