El frau fiscal va augmentar en 60.000 milions d’euros del 2008 al 2012, any en què la xifra total de l’economia submergida (més de 253.000 milions d’euros) va arribar a representar el 24,6 % del PIB. Els experts assenyalen l’atur i la corrupció com les principals causes del fenomen.
Text: Jesús Abad
Per la porta del darrere. Així s’han mogut més de 253.000 milions d’euros (el 24,6% del PIB espanyol) durant la crisi, segons dades dels Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) i publicades ara en l’informe L’economia submergida passa factura. L’avenç del frau a Espanya durant la crisi, dirigit pel professor de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Sardà. Els experts atribueixen aquest important creixement del frau -que durant els anys 2008 a 2012 va augmentar uns 15.000 milions d’euros anuals a Espanya- principalment a l’efecte d’arrossegament provocat pel boom immobiliari, impossible de tallar de soca-rel en els inicis de la crisi. A l’esclat de la bombolla del totxo, a més, van seguir l’espectacular augment de l’atur -la taxa de desocupats es va triplicar fins a assolir el 26% de la població activa a finals del 2012 -, les pujades d’impostos -que no van anar acompanyades per un eficient control tributari- i la multiplicació de casos de corrupció política i empresarial.
Pel que fa a l’arma del delicte, tot i que no és gaire habitual veure’ls passar de mà en mà, l’ús massiu de bitllets de 500 euros va ser l’instrument preferit pels defraudadors a l’hora d’efectuar les operacions al marge de la fiscalitat. I és que a Espanya els morats representen el 73,7% de l’efectiu en circulació, una xifra ingent directament relacionada amb el “boom immobiliari”, tal com afirma el president de Gestha, Carlos Cruzado. Respecte d’Europa, l’Estat espanyol també acapara i compta amb el 14% de tots els bitllets de 500 euros que es mouen a la zona euro.
L’ús massiu de bitllets de 500 euros va ser l’instrument preferit pels defraudadors
La cultura de la picaresca
Més enllà de les dades purament econòmiques, l’estudi de Gestha també ha volgut posar en relleu el greu problema de moralitat amb el pagament d’impostos que existeix a Espanya, i que complica encara més l’equiparació del nostre nivell de frau al d’altres països europeus on la cultura de la picaresca no està tant arrelada. De fet, segons l’informe, només Itàlia, Portugal i Grècia presenten valors superiors als espanyols, però, tot i així, ens situem molt lluny de països com Alemanya (13,1%), França (10,8%) o Gran Bretanya (10,1%). En el cas espanyol, a més, Cruzado destaca que “la consciència fiscal es veu també molt reduïda com a conseqüència de la idea molt estesa que el sistema tributari és injust. Segons la darrera enquesta del CIS, quasi el 90% dels ciutadans opina que els impostos no es paguen de manera justa”.
Retirar els grans bitllets morats
En conseqüència, per fer front al desafiament de l’economia submergida, entre d’altres mesures, Gestha proposa que es duguin a terme més estudi independents que permetin aprofundir en la dimensió real del frau (l’entitat recorda que cap Govern no ho ha demanat mai fins ara) i exigeix més i millor coordinació entre l’Agència Estatal Tributària (AEAT) i les Hisendes autonòmiques, creant una base de dades fiscals única. A més, els tècnics del Ministeri d’Hisenda recorden que encara resta molt per fer quant a l’educació dels contribuents sobre la necessitat de pagar impostos i alertar sobre els efectes del frau.
D’altra banda, conscients de l’ús desmesurat dels bitllets de 500 euros en operacions il•legals, alguns partits polítics, com el PSOE, ja han proposat que es retirin de la circulació, però per a aconseguir-ho, abans s’haurien de posar d’acord el Banc Central Europeu i tots els països membres de la zona euro. Per acabar amb el frau queda un llarg camí per recórrer.
El sorprenen les dades?
Sincerament, no. Hi ha més de dos milions de persones amb tots els membres de la família sense feina, declarant zero ingressos. Es fa difícil pensar que l’economia submergida no existeixi. De fet, crec que és un dels factors que expliquen que, amb aquestes taxes d’atur, no hi hagi cap tipus de revolta”
En aquest context, ser autònom surt molt car…
En l’estudi, els autònoms sortien com una de les causes que explicaven l’economia submergida, però s’ha d’anar amb molt de compte, perquè en realitat l’informe recull allò tan estès de quan es diu “vol factura amb IVA o sense IVA?”.
“L’economia submergida és un dels factors que expliquen que no hi hagi cap tipus de revolta”
Sembla que hi ha activitats econòmiques que no serien rendibles si es legalitzessin.
És molt difícil de constatar això, però hi ha una sèrie d’activitats que només tenen sentit si la mà d’obra és molt barata i si no es paguen impostos. Els tallers tèxtils, per exemple, on treballen en condicions precàries. Quan es lluita contra l’economia submergida i afloren diferents activitats, no totes aquestes activitats es converteixen després en el mercat legal. N’hi ha una part que no tenen sentit i acaben desapareixent.
