La flexibilitat i l’especialització, les claus per trobar feina

Quan recuperar les taxes d’ocupació prèvies a la crisi socioeconòmica que ens sacseja deixa de ser una qüestió d’Estat per esdevenir un repte a nivell comunitari, resulta interessant fer-se ressò de l’opinió de les empreses de treball temporal (ETT) respecte a això. Per conèixer quin és l’estat del mercat laboral i les possibilitats reals que ofereix a les persones en situació d’atur – 4,57 milions, a data d’1 de juny-, hem parlat amb les ETT Randstad, Manpower, Eurofirms i Eulen Flexiplan.

Esther Escolán

Un cop celebrades les eleccions europees, Brussel·les ja ha advertit que l’ocupació passarà a ser un dels temes cabdals de l’agenda parlamentària dels propers mesos. De fet, des de la Comissió Europea s’insta a cadascun dels 28 països membre a assumir una responsabilitat ineludible, “la d’assolir la plena recuperació i que aquesta sigui capaç de generar ocupació de qualitat d’una manera sostinguda en el temps”. En el cas concret d’Espanya, però, aquestes no són ni les primeres ni les úniques directrius que es donen des de la Unió Europea pel que fa a ocupació, ja que l’executiu comunitari ha recomenat encaridament al govern espanyol que millori l’eficiència del seu mercat laboral.
Crear llocs de treball en paraules de Manuel Solís, director general de Manpower, “requereix de dues premisses clau: la confiança i l’estabilitat, I mentre que respecte a la confiança, pot dir-se que bona part dels empresaris del nostre país l’han anat recuperant, el que sembla clar és que la recuperació està mostrant clars daltabaixos i no és gens estable”.

Un dels problemes del mercat laboral és l’economia submergida, que afecta el 15% dels treballadors

Malgrat això, incrementar les dades d’ocupació, tal com explica Jorge González, director nacional d’Eulen Flexiplan, no és l´únic repte. Cal tenir en compte dos problemes que arrossega el nostre mercat laboral: “D’una banda, la falta d’eficiència, ja que encara que l’empresa ho necessiti, encara es triga massa a incorporar un treballador i, a vegades, la formació i/o expectatives d’aquest no s’adeqüen a les necessitats de l’oferta; i, de l’altra, les xifres que representen l’economia submergida, que afecta el 15% dels treballadors del nostre país”.

Diferenciar-se de la resta de candidats
Tenint en compte que actualment cal diferenciar-se més que mai a l’hora d’optar a un lloc de treball, la formació torna a ser un factor clau per trobar feina en el curt o mitjà termini. A més, cada cop les empreses demanen perfils que fins ara no existien i que es caracteritzen pel fet de ser multitasca i exigir el domini absolut de les noves tecnologies i de dos o més idiomes –un altre dels llasts del nostre país-. No obstant això, el director general d’Eurofirms, Miquel Jordà, matisa que “segurament, no es tracta tant de nous perfils, sinó de com han evolucionat els perfils existents, des d’un mecànic de manteniment, que molts cops requereix programació d’autòmates, fins a un responsable de compres que hagi de dominar un ERP específic i programes informàtics molt enfocats al desenvolupament de les seves funcions”. “També és força habitual haver de cobrir llocs administratius que requereixen coneixement de programes de gestió o amb idiomes, on ja no és suficient un nivell mig/alt d’anglès, sinó també de francès o alemany, entre altres requisits”, afegeix Jordà.

Segons Manuel Solís, de Manpower, “la tardança en l’entrada al mercat laboral dels joves incideix directament en el seu desenvolupament professional”

Un altre dels handicaps del nostre mercat laboral és la manca de perfils qualificats a l’hora de cobrir els llocs de feina vacants per la poca sincronització que hi ha entre la formació que ofereixen les universitats i els centres de Formació Professional i les necessitats reals de l’empresa, tan canviants en els darrers anys “Efectivament, cal que l’esfera de l’educació i la professional es coordinin millor per tal de formar professionals en matèries noves i molt específiques, que són realment les que necessiten cobrir les empreses”, apunta Jordà. El director general d’Eurofirms també insta la patronal del sector d’empreses de treball temporal que esdevingui font d’informació sobre l’evolució de les necessitats de l’empresa, “un fet que ajudaria a l’Administració a dissenyar uns plans de formació més adients al moment actual”.
I és que si empresa i universitat no caminen juntes en la mateixa direcció, aquesta dicotomia podria provocar que l’any 2020 hi hagi un dèficit d’1,9 milions de treballadors altament qualificats al nostre país, segons alerta el darrer informe Into the Gap publicat per Randstad. Una xifra que podria arribar als 35 milions el 2050 al voltant d’Europa i que Jorge González, d’Eulen Flexiplan, creu que pot evitar-se “si els agents socials es reuneixen per planificar la formació dels nostres joves i per adreçar-los a aquells estudis que, en el futur, tinguin més sortides professionals”. Perquè, tal com matisa González, “no es tracta que tots siguem enginyers, sinó que tinguem els millors enginyers, però també els millors cambrers o les millors gerontòlogues”. En aquest sentit, González convida a “dignificar aquelles professions que tradicionalment han estat titllades de baixa qualificació i que són les que estan sostenint el nostre mercat laboral actualment”.

El difícil accés dels joves al mercat laboral
Que la formació que aporta el treballador i la tasca a realitzar no es corresponguin, avui dia, però, es veu com un mal menor, segons els experts, sobretot tenint en compte tots els joves titulats –ja siguin universitaris o tècnics superiors- que no aconsegueixen d’accedir a la seva primera feina i es veuen obligats a emigrar. Així ho corrobora el director general d’Eurofirms, quan afirma que, en l’entorn actual, “és realment difícil evitar que un jove altament qualificat ocupi un lloc de treball poc qualificat, ja que una persona sense feina que en necessita urgentment una està disposada a acceptar una vacant d’una qualificació menor”.
Quant a emigrar, Jordà ho veu com un fenomen natural si ens fixem en els índexs actuals d’atur juvenil “de més del 50%”.
En aquest sentit, Jorge González, d’Eulen Flexiplan, anima els joves “a pensar en aquests llocs poc qualificats com a pasarel·la per a assolir llocs més en línia amb la seva qualificació, de la mateixa manera que les contractacions temporals poden esdevenir l’avantsala de contractacions permanents, ja que el mercat laboral ha canviat definitivament”. Respecte a l’opció d’emigrar, González afirma que el problema “no rau en aquells que s’han format i han trobat feina a l’estranger, sinó precisament en els que no s’han format i no tenen alternativa”.
Pel que fa als joves acabats de graduar i que no aconsegueixen trobar una primera ocupació, Manuel Solís, de Manpower, destaca el fet que “la seva tardança en l’entrada al mercat laboral incideix directament en el seu desenvolupament professional al llarg de la seva trajectòria professional”. D’aquí que, a través de la Fundació ManpowerGroup, aquesta ETT s’estigui centrant en fomentar totes aquelles polítiques de Responsabilitat Social Corporativa que permetin de millorar l’ocupabilitat dels joves.