“Quan manca temps de reflexió, existeix un risc més alt d’ensopegar”

Mònica Terribas, periodista i directora d’El Matí de Catalunya Ràdio

Canviar els papers i exercir d’entrevistada no intimida la Mònica Terribas perquè assegura que “és més fàcil i divertit respondre que preguntar”. La comunicadora repassa a través d’aquestes línies la seva trajectòria professional i el seu present com a figura cabdal de la ràdio del nostre país.

Esther Escolán

Què és el que més valora de la seva feina?
Valoro especialment aprendre de la gent a qui entrevisto i de qui m’envolto. En un programa com El matí de Catalunya Ràdio, però, els ritmes informatius són molt més intensos i, per tant, tens més pressió informativa que de coneixement.

Quina és la seva funció al capdavant del programa?
Combinar la vocació d’un servei públic amb la d’entretenir a l’audiència, quelcom molt complicat en el moment actual. Sembla que si no diverteixes els oients, la teva feina no val per a res, però la realitat és la que és i demana una rigurositat que, molts cops, no dóna lloc al divertiment. Aquesta política potser no és la que impera al mercat, ja que l’audiència prefereix espais que l’entretinguin, però és la nostra missió per sobre de criteris quantitatius com el nombre d’oients o d’anunciants que ens trien.

“Combinar la vocació d’un servei públic amb la d’entretenir a l’audiència és quelcom molt complicat en el moment actual”

S’atreviria a triar l’època de la seva carrera més significativa per a vostè?
El període que vaig treballar amb en Joaquim Maria Puyal a La vida en un xip i Un tomb per la vida va marcar-me especialment perquè va ser quan més vaig aprendre de l’ofici, sense cap mena de dubte. D’altra banda, l’etapa en què he estat més feliç professionalment és la de La nit al dia. Sense desmerèixer l’etapa apassionant que visc actualment a El Matí.

Quin balanç fa d’aquest any i escaig al capdavant del programa?
Molt positiu, tot i que com a persona que s’expressa molt a través del llenguatge no verbal, de vegades enyoro la televisió. També he de reconèixer que el ritme que comporta un programa informatiu de set hores diàries de vegades provoca que haguem de renunciar a allò que considero cabdal en un mitjà: ajudar a comprendre millor la realitat que ens envolta.

“Els polítics evidentment s’equivoquen, però tembé ho fan els advocats, els jutges o els periodistes”

Com descriuria aquesta realitat?
Estem vivint una realitat qüestionada per tots, precipitada i molt poc analitzada. I quan manca aquest temps de reflexió, existeix un risc més alt d’ensopegar.

Aquesta manca d’anàlisi podria ser un dels errors que comet actualment la classe política?
Se’m fa molt difícil enumerar els errors dels altres quan la nostra professió és molt poc capaç de fer autocrítica. Els polítics evidentment s’equivoquen, però també ho fan els advocats, els jutges o els periodistes. Afortunadament, però, la majoria de la gent fa les coses bé, tot i que els que surten retratats als mitjans normalment són aquells que han comès errors. Un focus que en el cas dels polítics es manté les 24 hores i s’amplia a través de les xarxes socials, fet que provoca que no hi hagi cap marge de reflexió perquè demanem una reacció immediata per la seva part.