Entrevista a Fernando Trias de Bes, economista i escriptor, professor associat d’ESADE i soci fundador de Salvetti & Llombart
Es mou amb habilitat tant a la ficció com a la realitat, a les aules i a les columnes d’opinió, i és conscient que aprenem dels èxits, però molt més dels fracassos. Parlem amb Fernado Trias de Bes sobre emprenedoria i economies emergents i el seu impacte en la nostra manera de produir i consumir.
Jesús Abad
El gran cambio suposa una mirada als efectes devastadors del desembarcament del gegant asiàtic a Occident?
Sí, però molts d’aquests efectes eren insospitats, indirectes. Com ara l’impacte sobre l’estructura de l’ocupació, la laxitud amb la propietat intel·lectual i industrial, o la concentració de la distribució.
Això vol dir que s’han acabat els models de negoci tradicionals?
No tots. I tampoc no parlaria del fet que “s’han acabat”. Han quedat parcialment o totalment obsolets. L’impacte de les noves tecnologies i dels països emergents ha deixat fora de joc moltes estructures productives i models de negoci que estan obligats a redefinir estratègies.
Ens podria explicar a què es refereix quan parla de wokonomia?
Per wokonomia em refereixo a un model productiu i organitzatiu basat en les grans tirades de producció i les economies d’escala. És el model competitiu xinès que, d’alguna forma, estem important de retruc.
Considera que canviarem la manera de consumir i d’estalviar?
Ja l’estem canviant! I moltíssim. Potser no ens n’hem adonat del tot perquè conviu amb la manera tradicional. Però, a mesura que la gent jove vagi creixent i els qui ara tenen 50 anys es vagin jubilant, veurem com el gruix de la població amb ingressos consumeix com ho fan els nadius digitals.
“Més val una idea mediocre ben implementada que una idea brillant d’implementació mediocre.”
En el cas de l’economia espanyola, ja ha passat la tempesta o encara ens podria caure algun llamp?
No sóc un bruixot; no puc fer prediccions. Anem paint l’endeutament i el sistema financer es va sanejant. Però la recuperació necessita temps.
En una de les seves obres, La reconquesta de la creativitat, ens convida a treure el nostre potencial. La situació de crisi actual, ens obligarà a despertar la nostra creativitat adormida?
Sí, és clar. La creativitat i la innovació no haurien d’activar-se només quan hi ha crisi, haurien de ser una actitud constant. Però és inevitable. L’ésser humà tendeix a la comoditat. Ens posem les piles quan vénen problemes. L’entorn ha canviat de forma ràpida i forta i, per tant, cal innovar, reinventar-se.
I aquesta creativitat, la podríem canalitzar cap a l’emprenedoria?
És una de les possibilitats, però no l’única. L’emprenedoria per compte propi, però també l’emprenedoria per compte d’altri: empreses que motiven els seus treballadors perquè esdevinguin emprenedors interns.
Quins considera que són els principals factors que porten al fracàs d’alguns emprenedors?
Confiar massa en les virtuts de la idea de negoci. Pensem que si la idea és bona, el negoci anirà bé. És