Des del capdavant del Col·legi de Detectius, Enrique Arranz ens parla de l’evolució del sector, de l’adaptació a les noves tecnologies, del cas “La Camarga” i de la necessitat d’una llei que reguli la professió.
Text: Neus Duran
Hi ha una àrea poc realista entorn de la figura del detectiu? El client sap a grans trets allò que pot o no pot demanar?
Dins l’àmbit jurídic i empresarial els nostres serveis són normals, com els d’un gestor o un advocat. En l’àmbit privat és on ens trobem amb més desconeixement; si la gent sabés en tot el que podem participar, probablement tothom tindria la targeta d’un detectiu a mà.
Hi ha molt d’intrusisme. La regulació del sector és suficient?
Mai no s’ha adequat a les autèntiques necessitats de la nostra professió. Ja l’any 1992 es va demanar una llei pròpia, que acabem de tornar a reclamar. No som membres de la seguretat privada; ens inclouen en la mateixa llei per total desconeixement de la nostra professió. Pel que fa a l’intrusisme, no deixem d’escoltar excuses per justificar la no actuació davant de les nostres denúncies. Es veuen molts anuncis d’investigacions de tot tipus on darrere no hi ha un detectiu i, tot i que això ja és digne de sanció, no tenim constància de cap multa.
Quin percentatge de casos se centra actualment en l’àmbit empresarial?
Actualment, més del 80%. Especialment en l’obtenció d’informació i proves en qüestions mercantils que poden acabar a la via judicial. Serveis necessaris a diari com ara la investigació de patents i marques, la competència deslleial, les fugues d’informació, la investigació digital forense, etc.
“Si la gent sabés en tot el que podem participar, probablement tothom tindria la targeta d’un detectiu a mà.”
La crisi ha multiplicat els afectats per insolvències de deutors. Com s’ha traduït això per al seu sector? Ha augmentat la demanda de serveis?
Determinats serveis se sol·liciten més, com pot ser la localització de deutors o les investigacions de solvència. Però, de què serveix que augmenti la necessitat de serveis d’un professional si aquell que els necessita no compta amb mitjans per fer front als pagaments?
L’ús de les noves tecnologies ha canviat les formes de treballar dels detectius?
Molt, perquè probablement som una de les professions amb més capacitat d’adaptació. Seguim i investiguem tot tipus de persones i, si ells s’adapten, nosaltres també hem de fer-ho. Els detectius invertim gran part dels nostres recursos en formació i en la compra de mitjans tècnics amb els quals obtenim proves. Un exemple clàssic és la càmera de vídeo, que no té res a veure amb les de fa pocs anys (amb cintes i que havies d’agafar amb totes dues mans).
Sens dubte, un dels casos més mediatitzats sobre el sector ha estat el de “La Camarga”. Ha influït en la imatge dels professionals?
Va influir-hi negativament, però alhora va succeir una cosa curiosa: els representants del col·lectiu ens vam veure obligats a sortir als mitjans per deixar les coses molt clares. Va ser una oportunitat que ens va anar bé per explicar què som i què fem realment. No va ser positiu, però vam poder aprofitar positivament aquell afer.
“La regulació del sector mai no s’ha adequat a les necessitats de la professió.”
Se sol treballar molt al servei de polítics?
Estic segur que si un polític busca un detectiu serà per qüestions no polítiques.
Quin és actualment el paper d’un detectiu en un procés judicial?
La figura del detectiu es qualifica al procés com una testifical o pericial documentada i qualificada. De fet, si hi ha un lloc on ens sentim especialment respectats és davant d’un jutge.
Insolvències, investigació d’empreses en situació de concurs, capacitat econòmica de particulars i empreses, o espionatge industrial. Quins són els serveis amb més demanda?
Patents i marques, insolvències, absentisme laboral i baixes, fugues d’informació i investigació digital són i seran serveis molt demandats en un futur.