A José María Serra Farré, actual president de Catalana Occident, els obstacles no l’espanten: “Crisi? Nosaltres mai no ho hem tingut fàcil. Hem passat les mil i una”. I és que treure el son a una empresa dedicada a assegurar contingències que, al llarg d’un segle i mig de vida, ha afrontat caigudes de monarquia, tumults, una guerra civil i fins i tot un segrest, no és gens fàcil.
NEUS DURÁN
Fotos: Cedides
Els orígens de Catalana Occident, un dels majors grups asseguradors del país, es remunten a l’asseguradora Serra Sallent, d’on van sortir els germans Jesús i Antonio Serra. Jesús es va establir pel seu compte de molt jove: l’any 1944 va fundar la mútua d’accidents de treball Asepeyo i el 1948 es va posar al capdavant d’Occident, companyia que va aconseguir remuntar en uns anys de molta feina en què es va rodejar d’un equip disposat a tot: “El pare tenia una obsessió per fer d’Occident una empresa moderna”, assegura el fill, José Maria Serra Farré –actual president del grup assegurador– “i als anys 40 parlava de màrqueting i d’altres conceptes inexistents a l’època”.
Avançat, doncs, al seu temps, Serra va aconseguir prosperar fins a deixar Occident en condicions de comprar, l’any 1959, la Sociedad Catalana de Seguros Contra Incendios a Prima Fija, popularment coneguda com a “La Catalana”, una companyia que havia estat constituïda l’any 1864 amb una plantilla de vuit treballadors. Fernando de Delás -l’hereu i un home modern en una època que no ho era- havia invertit gran part del seu patrimoni en aquesta empresa dedicada a les assegurances d’incendis que va dirigir fins l’any 1906, quan el va succeir el seu fill. La companyia, però, no podia haver triat una etapa més convulsa per existir: l’any 1873 va assegurar, per 1.254.972 escuts, l’edifici del Congrés dels Diputats de Madrid, pocs dies abans de la proclamació de la Primera República. I a continuació, van venir tres monarques, una regència, una segona república i dues dictadures.
Jesús Serra, el fundador de la companyia, “tenia una obsessió per fer d’Occident una empresa moderna”, assegura el seu fill, José Maria Serra Farré –actual president del grup– “i als anys 40 parlava de màrqueting i d’altres conceptes inexistents a l’època”
Delás va haver de superar moments complicadíssims, com confessa Serra Farré, i tot i així, va fer créixer la companyia: “Si es tenen les idees clares, convicció i il·lusió, els moments complicats s’acaben superant, i això es vàlid en el passat, però, sobretot, en el futur”.
“La Catalana” resistí, i a partir dels anys 40 va començar a ampliar l’oferta a rams de Vida, Accidents Individuals, Accidents de Treball i Danys a Vehicles, i el 1962 a l’assegurança Col·lectiu de Vida i a l’assegurança Escolar. Abans, però, l’any 1959, Serra s’havia fet amb la companyia, acció que va constituir els primers fonaments de Catalana-Occident, tot i que ambdues organitzacions seguirien operant encara de forma independent fins el 1987. La fusió de carteres, això sí, permeté de crear ja un gran grup assegurador on cadascú aportava les carteres de les seves filials: La Previsión Nacional, Intercontinental de Seguros, Cantabria i Occidental de Capitalización… I, paral·lelament, Inocsa s’integrà al projecte.
El primer ordinador i Baqueira Beret
En adquirir “La Catalana”, Serra es va trobar amb un comitè directiu amb una mitjana d’edat de 80 anys. Així, la seva primera tasca consistí a renovar l’empresa profundament. No obstant això, l’autèntica revolució va arribar l’any 1963, quan la companyia es va convertir en la primera empresa a incorporar la informàtica al sector assegurador espanyol, amb un ordinador IBM 1401 de 8k de memòria! Una innovació que tingué un gran rebombori publicitari ja que Serra “era un mestre de la publicitat”, tal com recorden els seus antics col·laboradors. Els competidors el burxaven i l’acusaven d’esnobisme; ell els va respondre que en cinc anys, quan la resta comencés a descobrir el món digital, ell ja tindria a la seva gent preparada.
Als anys 60, la firma va ser pionera a incorporar la informàtica al sector assegurador espanyol amb un ordinador IBM 1401 de 8k de memòria
L’empresa va tenir també un paper protagonista en el naixement de Baqueira Beret. Serra tenia un amic a la federació d’esquí que el va convèncer per construir una estació d’esquí a la Vall d’Aran, però no hi havia diners ni per pagar-ne el primer telecadira. Ell va convèncer el consell de “La Catalana” que va desenvolupar un pla immobiliari i va assumir l’edificació de l’hotel i els primers immobles.
Canvi de seu
L’any 1971, el grup va decidir traslladar la seva i intercanviar el Passeig de Gràcia de Barcelona pels afores de la ciutat. El president dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FFCC), que era alhora conseller d’Occident, va organitzar un viatge en tren per les rodalies per al comitè directiu. A l’altura de Sant Cugat del Vallès van veure un descampat que els va fer el pes i en van buscar el propietari, un pagès que tenia una finca de 40 hectàrees i que els demanà per ella “un munt de diners”: concretament, 84 milions de pessetes. Van acceptar.
Amb el terreny adquirit, Serra i d’altres consellers van visitar diversos països europeus a la recerca d’idees per al disseny de l’edifici. El fundador de Catalana Occident es va enamorar d’un immoble d’IBM que hi havia prop de Niça (França). En va copiar l’estructura i va construir la que, encara avui, constitueix la icònica seu d’un grup que, des del 1991, està dirigit pel seu fill, José María Serra Farré.
Des del 2012, Groupama a Espanya, convertida ara en Plus Ultra, forma part de Catalana Occident
Al seu comandament, la companyia ha continuat creixent fins a multiplicar per sis la seva mida, integrant al seu negoci nombroses firmes com, per exemple, Multinacional Aseguradora, Seguros Bilbao, Lepanto, Nortehispana, Crédito y Caución, Cosalud o Atradius (la segona companyia d’assegurança de crèdit del món). L’any 2012 van adquirir Groupama a Espanya, convertida, ara, en Plus Ultra.
El secret de la longevitat |
---|
Celebrar 150 anys no és fàcil per a una empresa. El president de Catalana Occident, José María Serra Farré, recorda quines són les claus per passar del centenari: “Austeritat, fer el que se sap fer bé, tenir les coses clares i treballar amb gent de la casa, que senti els colors.” |
Anys 80 - 65 dies - 2m² | |
---|---|
El segrest d’ETA | |
Els anys 80 no podien començar més malament per a Catalana Occident. El seu fundador, Jesús Serra, va ser segrestat per ETA. “Ens xocava molt i des del nostre punt de vista ens despitava completament: què hi tenia a veure un home de negocis amb ETA?”, es pregunta encara la família. Els segrestadors el van retenir en un amagatall de 2m2 durant 65 dies on, recorden, per sobreviure, en Jesús va treure el seu caràcter fort i optimista: “Tenia dues alternatives, enfonsar-se o bé tirar endavant, i va optar per la segona.” “Amagava papers sota el matalàs i hi escrivia poesia”, explica el seu fill i actual president del Grup, José María Serra Farré, “i algunes d’elles foren les més boniques que va escriure”, afegeix. | |
Quan el van alliberar, continua Serra Farré, “va ser una injecció de moral tremenda per a tots”. L’empresari, que mai no va perdre el sentit de l’humor, deia que havia menjat “unes mongetes i una xistorra molt bones” durant el seu captiveri, i va buscar uns pantalons de pana com els que li havien donat els segrestadors. Més endavant, fent gala d’una gran enteresa, va saber utilitzar aquesta traumàtica experiència per reorganitzar el seu ordre de prioritats, i en la seva nova escala de valors, la família, els amics, els esports i la música van passar a ser el més important. Fins al punt que, poc després de ser alliberat, havia de rebre la visita del director del Banc Central i una hora abans va dir que se n’anava a jugar a tennis, davant l’esbalaïment general. |