Amb més de 44.000 socis repartits arreu del món, 33 seus territorials i 53 anys d’història, Òmnium Cultural s’ha convertit en un referent entre les entitats que formen la societat civil catalana, no només per la seva llarga trajectòria, sinó també per la força amb què ha liderat tot tipus de projectes.
Text: Olivia Majó
Fotos: Cedides
Després de l’abolició de l’Estatut l’any 1932 i de la prohibició oficial del català a la vida civil i religiosa, durant els anys 40 i 50, la llengua catalana va sobreviure en la clandestinitat. Les coses van començar a canviar, però, als anys 60, quan grups de mecenes, intel•lectuals i professionals independents van posar en marxa una sèrie d’accions en defensa de la llengua i la cultura catalanes. Neix, aleshores, Òmnium Cultural, l’11 de juliol del 1961, de la mà de Fèlix Millet i Maristany, Lluís Carulla, Joan B. Cendrós, Pau Riera i Joan Vallvé.
El seu objectiu era clar: crear una institució per promoure la cultura catalana. Les seves primeres accions, en conseqüència, van ser en aquest sentit: formació de professors de llengua, lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, inici de la campanya “Cultura en ruta” (un gran bibliobús que recorria Catalunya venent llibres i discs en català)…
Després de les primeres eleccions a la Generalitat, l’any 1980, Òmnium ja s’havia convertit en un potent grup d’opinió amb un gran àmbit d’influència, i l’any 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona, va promoure la campanya “Freedom for Catalonia” per donar a conèixer al món les aspiracions nacionals de Catalunya.
Òmnium Cultural va néixer l’11 de juliol del 1961 de la mà de Fèlix Millet i Maristany, Lluís Carulla, Joan B. Cendrós, Pau Riera i Joan Vallvé
Paper clau en les mobilitzacions ciutadanes
Aquest compromís sobiranista s’ha anat fent cada cop més notori. L’any 2010, després de la retallada de l’Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional, Òmnium va convocar una manifestació sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”, que va congregar més d’un milió de persones. Posteriorment, l’entitat ha jugat un paper clau en les mobilitzacions ciutadanes massives organitzades cada 11 de setembre, així com en la consulta del passat 9 de novembre. Ara, conscients que encara queda molt camí per recórrer,els integrants d’Òmnium segueixen treballant per a aconseguir que Catalunya esdevingui un estat independent.
En menys de 100 paraules
Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre que porta més de 50 anys treballant per la promoció de la llengua, la cultura i la identitat nacional catalana. Els darrers anys, però, el seu nom encara ha agafat més pes en els mitjans arran d’haver-se convertit en un referent dins del moviment de la societat civil catalana pel seu paper al capdavant del procés sobiranista.
Òmnium Cultural és un dels referents al capdavant del procés sobiranista. Com han viscut internament tota aquesta evolució?
Hem viscut molt intensament l’acceleració de la història els darrers anys. Hem debatut a tots els nivells quin ha de ser el paper d’una entitat cultural, per concloure que el millor que podem fer ara per la llengua i la cultura és treballar en favor de la independència. Però hem de fer-ho sense abandonar les nostres tasques habituals (activitats literàries i de cohesió social), cosa que implica un esforç extra assumit amb generositat.
I l’empresariat català, quin paper hi ha desenvolupat?
D’empresaris, com de treballadors, n’hi ha de tota mena, a Catalunya i arreu del món. En general, els petits i mitjans empresaris, que representen gran part del teixit productiu, són favorables a la independència. No oblidem que un dels motius per reivindicar la separació és, precisament, el mal tracte econòmic que rep Catalunya. Els empresaris són perjudicats per la injusta manca d’inversió pública en infraestructures, que els situa en una condició més dura que els seus rivals en la competència internacional. Cada vegada més, el mercat al qual s’adreça la nostra producció és el món.
Considera, doncs, que una Catalunya independent serà més favorable a les pimes?
Sens dubte. La política espanyola està pensada en funció d’allò que convé a grans empreses lligades a les concessions, als encàrrecs de l’administració o al prestigi “nacional”. Qualsevol canvi serà una millora. En una Catalunya independent, podrem tenir una política econòmica pensada per afavorir l’activitat del país.
En aquesta transició, però, les empreses catalanes poden trobar-se amb dificultats…
Els canvis generen incertesa i pot haver-hi uns moments de por per part dels inversors. Però els canvis també generen oportunitats, i això els empresaris dinàmics ho saben. Caldrà tenir cura de respondre tots els interrogants pel que fa a regulacions comercials, laborals o financeres, i crear un clima de tranquil·litat.
“Els canvis són també generadors d’oportunitats i això els empresaris dinàmics ho saben.”
Com creu que es faria el canvi de la fiscalitat espanyola a la catalana?
Amb molta suavitat, mostrant les millores i sense crear situacions dubtoses. Crec que tindrem un model fiscal més equitatiu, compatible amb l’estímul a la iniciativa emprenedora, i que caldrà pensar avantatges per a les actuacions que incrementen la riquesa del país, sobretot per a la creació de llocs de treball.
Parlem ara de les oportunitats. N’hi haurà de noves?
La il•lusió d’uns ciutadans protagonistes de la creació d’un país nou i millor és un element poderós per fer créixer la productivitat. Alguns dels nostres professionals actualment a l’estranger voldran sumar-se a l’aventura i faran pujar la qualitat mitjana del nostre mercat laboral.
Un procés sobiranista també comporta reptes…
El principal repte serà assegurar als que no volen la independència que la seva vida també serà més confortable i estimulant, que un país nou millorarà el seu dia a dia i les seves oportunitats de futur. Viure en un país de persones satisfetes amb el seu entorn és molt més agradable que conviure amb qui té massa motius de queixa, que és el que passa ara. Per això, des de fa mesos, treballem per crear un clima de confiança, entre ciutadans i governants, i escoltem i difonem tant les il·lusions dels catalans per un país nou com el criteri dels experts per davant dels arguments de la por.
Per acabar, quin hauria de ser el paper d’Òmnium en una Catalunya independent?
La nostra feina de sempre: “Llengua, cultura, país”. Segurament ens tocarà seguir treballant per incorporar la catalanitat a molts conciutadans que encara viuen aliens a la llengua i la cultura del que és el seu país. Ajudarem, a través de la cultura, a fer que tots siguem ciutadans amb els mateixos drets i deures.
