Podríem definir l’ètica poètica com “saber que està malament i fer-ne poesia”. Avui dia, però, amb això ja no n’hi ha prou. Si volen sobreviure, les empreses han de passar de l’ètica dels principis a l’ètica de les responsabilitats.
SÍLVIA URARTE. Experta en RSC i directora de Conética.
Quan parlem de Responsabilitat Social de les empreses, estem parlant d’un estil de direcció que es fonamenta en uns valors i uns principis ètics. D’unes companyies que han de tenir una obligació ètica amb el seu entorn social, establint, així, una gestió de compromís, tot assumint els seus reptes i responsabilitats.
Dit això, hem d’aclarir que la responsabilitat social empresarial no està, ni ho ha d’estar, desvinculada dels interessos econòmics de la mateixa i, alhora, ha d’estar correlacionada amb l’estratègia de l’empresa.
Però a l’inici del segle XXI, estem començant a assistir amb timidesa a la configuració d’una nova forma de pensar i de fer les coses en el món de les organitzacions empresarials: una nova cultura que està descartant el vell supòsit que tan sols un nombre reduït de persones en la cúspide de l’organització tenen el coneixement i l’energia emocional suficient per dissenyar i posar en pràctica de forma eficaç les estratègies de supervivència i desenvolupament de l’empresa.
En un entorn cada cop més turbulent, global i competitiu, ja no n’hi ha prou amb tenir una idea, capitalitzar una oportunitat de mercat i tractar de maximitzar beneficis a curt termini. Els negocis oportunistes han de passar a ser organitzacions perdurables ben estructurades mitjançant valors finals i instrumentals que els aportin orientació i sentit més enllà de generar beneficis econòmics a curt termini als seus propietaris.
Cada vegada són més les persones que, a més d’interessar-se per tot això, volen saber si aquesta empresa té un comportament responsable amb el seu entorn, amb la societat i amb el medi ambient. I és que els consumidors d’avui dia cada vegada donen més importància al grau de responsabilitat de les empreses que signen els productes que s’enduen a casa. I els treballadors d’avui dia volen formar part d’empreses on es respecta la diversitat de cultures i en les quals també hi ha un equilibri entre vida professional i familiar.
És possible que no quedi tan bé dir que una empresa actua de forma socialment responsable perquè li resulta rentable, com dir que ho fa per conviccions personals o per solidaritat. No obstant això, el benefici per a la societat és el mateix en tots dos casos.
