La celebració del XVII Congrés Anual de l’Empresa Familiar la tardor passada a Alacant torna a posar de manifest el valor d’aquest tipus d’empreses per a la nostra economia.
JUAN CORONA. Director general de l’Institut de l’Empresa Familiar. Rector Honorari de la Universitat Abat Oliba CEU.
Si ens guiem per les diferents estimacions quantitatives disponibles, podem afirmar sense risc d’equivocar-nos que les empreses familiars són l’esquelet de l’economia. Però la diversitat de definicions d’empresa familiar que s’utilitzen i la falta de dades estadístiques oficials han portat l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF) a endegar un macroestudi que permetrà de conèixer amb precisió el pes específic de les empreses familiars en la nostra economia (i en la de cadascuna de les comunitats autònomes). Aquest estudi es durà a terme conjuntament amb la xarxa de càtedres universitàries d’empresa familiar repartides per tot el territori.
Creiem que un estudi en profunditat sobre aquest tipus d’empreses permetrà enderrocar alguns tòpics recurrents al seu voltant. Últimament s’han publicat diversos articles a la premsa econòmica internacional (Wall Street Journal, The Economist) que identifiquen les empreses familiars amb empreses de grandària reduïda i sense voluntat real de creixement.
Però mentre esperem els resultats de l’estudi, ja sabem que al nostre país hi ha suficients contraexemples de pes que podrien qüestionar aquestes afirmacions. De fet, la majoria de les grans empreses catalanes i espanyoles són, precisament, empreses familiars. A més, gairebé un terç de les empreses associades a l’IEF podrien ser considerades com a “empreses gasela”, ja que, de mitjana, han presentat taxes de creixement de facturació per sobre del 10% des de l’inici de la crisi econòmica (gràcies a la seva gran imbricació en els fluxos de comerç internacional).
Per tant, són moltes les empreses que han sabut compatibilitzar el manteniment del seu caràcter familiar amb una sòlida estratègia de creixement empresarial. I, de ben segur, estudiar aquests casos ens pot ser de molta utilitat en el context d’una economia que precisa augmentar la mida mitjana del seu teixit empresarial. Perquè més dimensió empresarial implica una major productivitat, una millor capacitat d’accés al finançament (bancari i no bancari) i, també, una intensitat exportadora i innovadora superior.
La importància de les empreses familiars va més enllà de la seva contribució als agregats macroeconòmics. La literatura acadèmica aporta evidència que les empreses familiars presenten una sèrie de característiques diferencials que les fan d’especial interès per al conjunt de la societat. Per exemple, aquestes empreses presenten una major estabilitat en les seves plantilles o compten amb una major presència femenina en els consells d’administració. La seva permanència i estabilitat han conduït les legislacions de molts països europeus –el nostre també– a considerar-les un “bé social” que cal preservar.
