L’Estat espanyol pateix un greu problema de morositat en el crèdit interempresarial. No obstant això, el deteriorament de les pràctiques de pagament no només es deu a factors estructurals, sinó que també reflecteix una evolució de la conjuntura.
Pere Brachfield. Professor d’EAE Business School.
En temps en què l’economia discorre de forma morosa, la gestió del crèdit de clients esdevé un element clau de l’administració de les empreses. Molts empresaris han viscut en carn pròpia com en èpoques de crisi no n’hi ha prou a vendre i facturar, sinó que és primordial que el gir comercial es converteixi en cash quan es produeix el venciment de les factures.
Un fenomen habitual que es pot produir aleshores és l’anomenat “efecte dòmino de fallides en cadena”, que té el seu inici quan un client important no paga els seus deutes a una empresa proveïdora. Aquesta empresa, pel fet de quedar-se sense liquiditat, no pot fer front a les seves obligacions -ja que el volum del deute és molt superior a les seves possibilitats d’obtenir recursos monetaris a curt- i es veu obligada, com a mecanisme de defensa, a deixar de pagar als seus propis proveïdors, que, al seu torn, es troben amb problemes de tresoreria per fer front als seus pagaments. D’aquesta manera, els menyscaptes que es van produint generen més contratemps, de la mateixa manera com es tomben les unes a les altres les fitxes de dòmino situades en fileres.
Un altre fenomen de la morositat és l’“espiral de morositat” que es produeix quan una empresa subministradora petita no aconsegueix cobrar a temps d’un client més gran -ja que aquest de manera unilateral retarda el pagament de les factures-, i, per sobreviure, es veu obligada al seu torn a ajornar els pagaments als seus propis creditors, els quals, al seu torn, han de retardar els pagaments als seus proveïdors. Això té com a resultat una degradació general dels hàbits de pagament i la creació d’un nefast cercle viciós, en anar repercutint les empreses les unes sobre les altres el retard en el cobrament i anar apareixent uns terminis de pagament cada vegada més llargs.
Tant “l’efecte dòmino de fallides en cadena” com “l’espiral de morositat” acaben afectant més negativament als proveïdors més petits que es troben a la punta del circuit, ja que per a ells el retard en el pagament és més intolerable.
