Porta gairebé 26 anys al capdavant de la Clínica del Son Doctor Estivill de l’USP Institut Universitari Dexeus, tasca que combina amb la seva faceta d’investigador, escriptor, divulgador científic i músic, la seva altra gran passió. Descobrim què li treu el son a aquest neuropediatre de vocació que, a més, acaba d’estrenar-se com a avi.
Text: Esther Escolán Fotos: Ignacio Adeva
Per què va decidir especialitzar-se en neurofisiologia i pediatria?
En tornar dels EUA, on vaig romandre des dels 17 fins als 19 anys, i quan encara no sabia ben bé què faria amb el meu futur, vaig treballar durant un temps en una ONG que portava d’excursió nens i nenes amb paràlisi cerebral. Aquesta experiència em va sensibilitzar especialment amb aquest col•lectiu i d’aquí que decidís dedicar-me a la neuropediatria.
I com va acabar reenfocant la seva carrera cap al tractament dels trastorns del son?
Va ser gairebé per casualitat. Com a neuropediatre, sovint havia de fer estudis del son a nens petits a través d’encefalogrames i, és clar, havíem d’aconseguir que aquests infants s’estiguessin quiets perquè les proves sortissin bé. L’única manera de fer-ho era que s’adormissin, i a partir d’aquí és quan m’aficiono a tot el tema del son. Per a aprofundir-hi més, marxo novament als EUA i allà curso una nova especialitat, Medicina del Son, al Henry Ford Hospital.
“Existeixen més de 40 causes que provoquen insomni.”
Què pot amagar-se darrere d’un trastorn d’aquest tipus?
En termes generals, hi ha tres tipus de trastorn del son: la gent que dorm massa, la gent que dorm poc (insomni) o la gent que no deixa dormir els altres (somnambulisme, apnees del son, síndrome de les cames neguitoses, etc). Darrere d’un trastorn del son sempre hi ha una causa. Una malaltia del son és un símptoma, és quelcom que ens succeeix per alguna raó. Aquesta causa pot ser de tipus psicològic, emocional, físic, ambiental, etc. Sense anar més lluny, existeixen més de 40 causes que provoquen insomni, entre les quals figuren el consum de cafeïna i cocaïna, treballar de nit i haver de dormir de dia, l’Alzheimer o l’esquizofrènia. Patir una situació d’estrès també provoca insomni. I qüestions ambientals, com viure a prop d’una discoteca o passar fred, també provoquen que la gent no dormi bé. Les apnees, per exemple, tenen un component genètic, igual que les narcolèpsies o la síndrome de les cames neguitoses.
També ha format part de diversos grups de recerca. Què li reporta dedicar una part del seu temps a la investigació?
L’avantatge d’una disciplina tan nova com la medicina del son és que descobrim moltes coses de manera constant i hi ha tot un món encara per explorar, cosa molt gratificant. Fa 18 anys vam descobrir com podíem ensenyar els infants a dormir des de ben petits, i fa poc hem descobert novetats en l’àmbit del tractament de la síndrome de les cames neguitoses.
També ha escrit diversos llibres. Actualment suma 22 títols. Què podria destacar de la seva faceta com a autor?
Sempre he pensat que com a investigador no n’hi ha prou a descobrir coses noves, sinó que després cal saber explicar-les. Sempre vaig tenir clar que parlaria amb els meus pacients amb paraules que ells entenguessin, no a través d’un llenguatge excessivament científic i ple de girs. A partir d’aquest pensament i de la meva trajectòria, comença la meva faceta de divulgació, però no només a través dels llibres, sinó també de les més de 500 conferències en què he participat i de les col•laboracions a programes de ràdio i televisió. Crec profundament en el compromís social que tinc com a expert en una matèria com és el son, que ens afecta a tots.
“Crec profundament en el compromís social que tinc com a expert en una matèria com és el son, que ens afecta a tots.”
El Mètode Estivill, que vostè recull en el llibre Duérmete niño, té un gran nombre de seguidors, però també hi ha veus que el critiquen obertament. Què sent vostè respecte a això?
El cert és que només troba detractors a Internet i acostuma a ser gent que ho fa des d’un punt de vista opinatiu, no informatiu. Duérmete niño està basat en una sèrie de normes que beuen de recerca publicada a revistes científiques i exposada en nombrosos congressos mèdics. Als EUA, per exemple, les normes que recomanen des de la Societat Americana del Son són les mateixes que les del llibre. En l’àmbit científic, per tant, mai no ha existit cap controvèrsia i jo em limito a ignorar tot allò que se surti d’aquest àmbit científic.
Passant ja a un plànol més personal… què treu el son a l’Eduard Estivill?
Suposo que tot allò que preocupa a tothom: el món on vivim, el futur del nostre país, la gent que ho està passant especialment malament, la corrupció política, les injustícies socials, etc. També m’inquieta tot allò que pugui afectar la meva família, òbviament. He estat avi fa poc i trobo que ser metge i saber tot el que sé és molt fumut perquè tems tota l’estona que quelcom pugui complicar-se en qualsevol moment.
Com és el Dr. Estivill fora de la consulta?
El meu gran hobby és la música. Porto des de ben jove tocant la guitarra i vaig fundar el grup de música folk Falsterbo Marí, juntament amb amics de tota la vida, quan jo tenia 16 anys. Junts hem tret 12 LP al mercat i som responsables de cançons com “Paf, el drac màgic”, “L’estranya joguina” o “Quan el sol es pon”. També m’encanta l’esport i jugo a golf, a tennis, esquio, practico el ciclisme, etc.
Quins reptes li queden per assolir, a nivell personal i professional?
Pretenc continuar gaudint i divertint-me amb tot el que faig. A nivell professional compto amb l’avantatge de dedicar-me a un camp d’investigació ampli i atractiu que, a més, em permet conèixer gent i sentir-me reconegut.
| A fons |
|
|---|---|
 | L’Eduard Estivill (Barcelona, 1948) va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona. Després d’especialitzar-se en Neurofisiologia i Pediatria, l’any 1973 entra a formar part del Departament de Neuropediatria de l’Hospital Vall d’Hebron fins l’any 1979, quan s’incorpora a l’equip de l’Hospital Sant Joan de Déu. Allà és on comença el seu idil•li professional amb l’àmbit del son i és quan decideix cursar una tercera especialitat, aquest cop Medicina del Son, al Henry Ford Hospital dels EUA. Des del 1989 dirigeix la Clínica del Son Estivill, càrrec que des del 1999 compatibilitza amb la direcció de la Unitat d’Alteracions del Son de l’Hospital General de Sant Cugat. |
| A banda de la seva contribució en diversos grups de recerca francesos i nord-americans, i de formar part d’associacions com l’American Sleep Disorders Association o l’European Sleep Research Society, Estivill és reconegut també a través de la seva faceta d’escriptor amb obres com Duérmete niño, Cuentos para antes de ir a dormir, Cuentos para crecer, Que no te quiten el sueño o Niños descansados, niños felices. | |
