Ja ho va advertir Darwin: no sobreviu el més fort sinó qui té més capacitat d’adaptació. I en el món dels anisats, el rei és el mico… Badalona va arribar a tenir desenes de destil·leries al segle XIX, sí, però Anís del Mono es va imposar a tota la fauna d’imitadors -molts batejats amb noms d’animals- que van intentar disputar-li el ceptre, i avui, gairebé 150 anys després, segueix copant més d’un terç del mercat espanyol d’anissos i exportant arreu.
Text: Neus Durán Fotos: Cedides
LA HISTÒRIA VA COMENÇAR l’any 1865, quan l’advocat José Bosch Grau va adquirir una petita fàbrica on va començar a elaborar licors a granel que es venien en garrafes al mateix local i a la carretera. Tres anys més tard se li va unir el seu germà -Vicente, notari-, que va acabar comprant la seva part, de manera que l’any 1870 va quedar registrada la firma comercial José Bosch y Hermano. La creixent activitat, però, ben aviat va fer insuficients els locals, i l’any 1880 es van iniciar les obres de construcció d’una fàbrica entre la via del tren i la platja, una joia modernista que encara avui es conserva pel seu alt valor artístic i patrimonial.
Competència ferotge
I és que la fama d’Anís del Mono no cessava i el seu licor despuntava entre els fabricants d’aiguardent de la zona, fins al punt que d’altres productors van plagiar el disseny de la seva mítica ampolla i van batejar els seus beuratges també amb noms d’animal com orangután, canguro, los pajaritos, el macaco, el topo, el águila, el ciervo, los leones o el gato. Però amb això no n’hi havia prou per tombar un gegant com el “Mono”, i es van arribar a produir pràctiques molt més agressives, com per exemple quan un fabricant d’Arenys de Munt va reproduir en l’etiqueta del seu anís un tigre que es llança ferotgement sobre un mico…
La de la competència dels licors d’anís era una autèntica selva a Catalunya on el “Mono”, però, es va acabar imposant als grans felins no només perquè el producte era bo, sinó perquè, a més, el seu màxim responsable, Vicente Bosch Grau, va saber treure-li tot el partit.
Olfacte i visió de negoci
En efecte, Bosch va ser un dels pioners a entendre el potencial que podia oferir la publicitat i va convocar el primer concurs de cartells d’Espanya, al qual es van presentar alguns dels millors pintors del país. El premi -1.000 pessetes- el va guanyar Ramon Casas.
Més mostres del seu enginy: l’any 1909, va instal•lar a Brussel•les el primer cartell lluminós d’Anís del Mono, quan a Europa només existien dos anuncis d’aquest tipus, els de les firmes Berlitz i Maggi, a París. I l’any 1910, durant l’Exposició Universal celebrada a la capital belga, es va presentar amb un estand i un espectacle de pirotècnia. A més, el 1913, va aconseguir penjar el primer cartell lluminós a la Puerta del Sol de Madrid, i uns mesos més tard, a la Plaça Catalunya de Barcelona.
L’any 1974 el grup Osborne, dins d’una estratègia de diversificació, va adquirir l’empresa i va tornar a decantar-se pel mercat nacional amb la campanya Volvamos al mono
| FITXA |
|---|
| • Anís del Mono és una de les empreses líders en la producció d’anissos a Espanya, amb una participació al mercat propera al 35%. • El seu sistema de producció és artesanal, tal com s’utilitzava fa 130 anys. • Des del 1890, es va iniciar l’aventura d’ elaborar champagne francès a Catalunya amb vi importat de Reims, però es va haver d’abandonar la producció durant la Primera Guerra Mundial en no poder importar vi francès. • Després de la Guerra Civil, es va començar a elaborar el semisec amb etiqueta blanca a causa de l’escassetat de sucre. Però cap no va assolir l’èxit del dolç. • Anís del Mono també produeix els famosos ‘Aromes de Montserrat’. |
Anís del Mono va instal·lar a Brussel·les el primer cartell lluminós d’aquest licor quan a Europa només existien dos anuncis d’aquest tipus, els de les firmes Berlitz i Maggi, a París
Viatge de l’exterior a l’interior
En morir aquest visionari, els seus fills, Francisco i Vicente, i la seva vídua van ser els encarregats d’agafar el timó de l’empresa i van constituir la Sociedad Regular Colectiva Bosch y Cia. Corria l’any 1909 i la companyia encara seguiria en mans familiars durant dècades fins que l’any 1974 el grup Osborne, dins d’una estratègia de diversificació, va adquirir-la. Abans, però, cap als anys 20, Anís del Mono es va obrir als mercats d’Amèrica Llatina: Argentina, Veneçuela i Mèxic, i fins als anys 50 es van centrar molt en el mercat internacional, amb campanyes com Famoso en todos los países. En aquest cas no s’enviava l’anís envasat, sinó l’oli essencial, i els concessionaris exclusius de cada país s’encarregaven de l’elaboració i l’envasat. Amb l’entrada del Grup Oborne en escena, Anís del Mono va tornar a enfocar-se al mercat nacional amb la campanya Volvamos al mono.
Telèfon directe… amb el Liceu!Vicente Bosch, l’alma pater d’Anís del Mono, no era tan sols un empresari pioner en temes de màrqueting. També era un gran aficionat a la música i assistia sempre al Gran Teatre del Liceu, fins que una angina de pit l’hi va impedir; llavors, es va fer instal•lar una línea telefónica especial, connectada des de la seva casa de Badalona fins al coliseu barceloní, que li permetia seguir en directe les representacions.
Badalona, capital dels aiguardentsAl segle XIX a Badalona es cultivava bàsicament vinya i es van arribar a produir dos milions de litres per collita que anaven destinats, d’una banda, a augmentar la graduació d’altres vins catalans de qualitat, i de l’altra, a abastir la demanda creixent de les fàbriques d’aiguardents, una de les indústries més arrelades de la ciutat.
Un regal de la plaça Vendôme
El disseny tan especial de l’ampolla d’Anís del Mono té una historia (i molt romàntica!) darrera. El cap de l’empresa, Vicenç Bosch, era a París buscant un regal per a la seva dona i a la plaça Vendôme va trobar un perfum que li va fer el pes. L’estètica de l’ampolla, amb el seu característic tall adiamantat, li va agradar tant que va demanar al perfumista els drets del disseny de l’envàs i l’any 1902 el va registrar posant l’etiqueta del mico, convertint-lo en el primer anís embotellat d’Espanya.Una altra curiositat: el rostre del mico està inspirat en la pròpia cara de Charles Darwin! Un tret habitual en els anys d’encès debat entre evolucionistes i creacionistes que van seguir al revolucionari descobriment del científic.
Anís del Mono també podria haver-se anomenat Anís de los Monos.
I és que dos
micos han marcat la seva història. El de debò fou un regal que rebé el propietari de la marca, Vicente Bosch Grau, com a obsequi d’un capità de vaixell. Primer el van instal•lar al seu jardí, on ja hi tenia diversos animals exòtics molt inusuals per a l’època, i després el va dur a la fàbrica on es produïa el licor, on l’animal es va fer l’amo: era tan popular que la gent s’acostava a veure’l, fins que va morir al 1973. El mico de l’etiqueta del licor, però, és anterior al mico “real”, i ve de l’afició de l’època –el segle XIX fou una era de grans descobriments geogràfics- pels animals exòtics i, a la vegada, de la tendència dels productors a col•locar en els productes gràfics reconeixibles en un temps en què la majoria de gent no sabia llegir.
Sabies que…?
• Badalona va inaugurar al juliol de 2012 una escultura al
passeig marítim en honor d’aquesta empresa històrica: un mico de 200 quilos esculpit a bronze.• La marca ha inspirat a artistes de la talla de Gris, Picasso, Dalí i Diego Rivera. Mentre que al cinema ha aparegut en films tan mítics com El Padrino, de Francis Ford Coppola, o a la multipremiada cinta espanyola No habrá paz para los malvados. També apareix mencionat en diversos llibres, entre d’altres, a La Regenta, de Clarín.
• Raspant l’ampolla d’Anís del Mono s’aconsegeuix un soroll tan curiós que durant molts anys es va fer servir com a instrument musical nadalenc. L’any 2012, va néixer Monomusic, una aplicació per a smartphones que ha recuperat aquesta tradició.
