La industria és una de les claus principals per aconseguir una recuperació sòlida a Europa. Però per què és tan complicat guanyar competitivitat?
Sergi Mussons. Director de Programa Máster en Dirección de Producción y Mejora de Procesos Industriales OBS Business School.
Començarem aquest article fent-nos una sèrie de preguntes que resumeixen algunes de les pitjors, i malauradament molt esteses, pràctiques de la història del management. I és que quantes empreses podríem anomenar on els col•laboradors no coneixen ni al seu client ni què és el que aquest valora i/o necessita? Quantes parlen de treball en equip, però estan organitzades per departaments amb objectius locals, de manera que l’únic que aconsegueixen és separar més a les persones i empitjorar les relacions humanes? I quantes companyies coneixem que prioritzen l’eficiència local i la productivitat i perden de vista el servei al client, la capacitat de resposta i la poc coneguda eficiència de flux? Per no parlar de les organitzacions que disposen de processos carregats de controls per assegurar l’acompliment dels objectius, però que no s’adonen que cada pas extra genera una nova cua i que el temps segueix corrent…
I seguim. Quantes empreses hi ha on tothom està saturat? Els preguntes: “Com va?”, i responen: “Molta feina”. I ho diuen amb orgull, com si això fos quelcom bo, quan segurament no hi ha res més verinós per a la salut d’una companyia que tenir una estructura estressada i malalta.
Per últim, sabríem dir a quantes empreses es té la percepció que el personal de producció està en un altre nivell i que de l’únic de què és capaç és de treballar de forma repetitiva en una màquina on mai no se li demana ni l’opinió ni, encara menys, que prengui decisions?
Si a aquestes pràctiques els sumem que a la majoria de sectors la demanda és cada vegada més complicada (productes long tail, alta personalització, demanda imprevisible i caòtica) veurem clarament que els sistemes basats en el control estan obsolets.
Avui la clau per millorar la competitivitat de les empreses es troba en les operacions àgils, d’on sobresurt una metodologia per sobre de la resta: l’anomenada Fabricació de Resposta Ràpida (vegeu més informació a La Fabricación es cuestión de tiempo, Rajan Suri, Ed. Libros de Cabecera). Aquest sistema consisteix en l’eliminació dels departaments d’Operacions i la reorganització dels col·laboradors en cèl·lules de producte. Cèl·lules que, per cert, formen equips autònoms increïblement implicats que executen processos simplificats fins a l’extrem i que, a més, operen amb la suficient sobrecapacitat com per aconseguir eliminar el 95% de les urgències i sobrecàrregues al personal. He vist empreses emprendre aquest camí i multiplicar en poc temps la facturació per dos, tot dividint els terminis de lliurament per 10. I tot plegat, sense acumular estocs. Increïble? I ara, qui vol ser competitiu?
