La rapidesa de l’evolució tecnològica, el canviant món en
què vivim i la pressió competitiva a la qual es veuen sotmesos la immensa majoria de sectors productius estan fent de la planificació estratègica una rara avis o, almenys, un tipus d’exercici que les empreses afronten amb cada vegada més gran desgana, poc convençudes de la seva veritable utilitat.
MARCOS EGUIGUREN. Professor del Departament d’Organització d’Empreses de la UPC.
No obstant això, aquest procés segueix sent un imprescindible exercici de gestió empresarial. Reflexionar sobre el rumb que hem de prendre, dibuixar les línies d’acció bàsiques i tenir clar el perquè de les mateixes és una responsabilitat de l’alta direcció. Encara que, en ocasions, només serveixi perquè, davant de determinats vaivens de l’entorn, puguem adaptar o saltar-nos el que hem dibuixat en el nostre pla “amb coneixement de causa”. Per això, en contextos especialment canviants com l’actual, l’anàlisi d’escenaris es converteix en un aliat imprescindible per a la direcció estratègica.
L’anàlisi d’escenaris consisteix en una interacció pautada amb l’entorn, amb stakeholders de la companyia i amb experts de les més diverses procedències per projectar quines poden ser, en futur no gaire llunyà (entre cinc i 10 anys) les principals forces que afecten a la societat, al sector que ens ocupa i a la nostra companyia en particular. Amb aquesta informació i, en funció dels diferents equilibris que puguin adoptar aquestes forces, acabarem dibuixant entre tres i cinc diferents possibles escenaris econòmics i socials davant dels quals la nostra companyia podria haver-se d’enfrontar en l’horitzó temporal analitzat.
