Segons l’últim informe Global Entrepreneurship Monitor 2014, tot i no haver recuperat els nivells previs a la crisi econòmica, la taxa d’activitat emprenedora del nostre país sembla haver-se estabilitzat. Però quina és la realitat dels emprenedors a Catalunya? Quins són els seus reptes de futur, quines les dificultats i les aspiracions? En parlen els experts.
Coordinació: Esther Escolán. Fotos: Cedides
ALEIX PLANAS Director del Saló Bizbarcelona
Hi ha prou emprenedors a Catalunya?
Ara fa cinc anys que es va posar en marxar una iniciativa inèdita en l’àmbit firal amb el llançament de Bizbarcelona, el primer esdeveniment dissenyat per impulsar l’activitat emprenedora i de les petites i mitjanes empreses. En només quatre edicions, Bizbarcelona ha esdevingut una referència per al món de l’emprenedoria i de la pime a Catalunya pel seu enfocament, que ofereix tota mena de solucions a les persones que vulguin tirar endavant la seva aventura empresarial, i a les que ja hagin constituït un negoci i vulguin fer-lo créixer amb innovació, exportació, noves eines de venda o finançament.
I és que segons el Global Entrepreneurship Monitor, el 2013 la taxa d’emprenedors potencials de Catalunya (10,95%) va ser superior a la de la resta d’Espanya (9,04%). En aquesta mateixa línia, la taxa d’activitat emprenedora total (TEA) de Catalunya va ser del 6,6%, 1,6 punts percentuals superior al de la resta d’Espanya i un percentatge pràcticament igual al de la resta de la Unió.
No obstant això, seguim pensant que encara queda molt camí per recórrer per tal de generar ocupació, element indispensable per sortir de manera definitiva de la crisi. La nova edició de Bizbarcelona, que els dies 1 i 2 de juliol se celebra al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, és una bona oportunitat de demostrar-ho.
“Segons el Global Entrepreneurship Monitor, el 2013 la taxa d’emprenedors potencials de Catalunya (10,95%) va ser superior a la de la resta d’Espanya (9,04%).”
SUSANA TINTORÉ Directora general de Barcelona Activa
Com és l’ecosistema emprenedor de Catalunya?
En els últims anys s’ha consolidat un ecosistema emprenedor que és un dels grans actius de Barcelona. Ser Capital Mundial del Mòbil ha estat un avantatge que ha permès situar la ciutat al mapa de la innovació, posar en valor el teixit empresarial de casa nostra i atraure l’atenció de la comunitat internacional. Així, comptem amb l’mStartupBarcelona, un hub d’acceleradores de projectes mobile que ens permet augmentar la massa crítica d’empreses emergents amb potencial inversor i punteres tecnològicament. L’objectiu és aconseguir que el sector de les tecnologies mòbil arreli i fer que reverteixi en oportunitats reals per al teixit empresarial i per a la ciutat.
Però per aconseguir-ho, un dels reptes que tenim per endavant és crear ponts de contacte perquè les pimes i els emprenedors tinguin accés al talent i al mercat. I, sobretot, que les grans corporacions hi apostin. Aquest és un dels trets diferencials respecte a altres ecosistemes que ens serveixen de referència. Perquè, en definitiva, un ecosistema madur, dinàmic i connectat entre si és la clau per ser una ciutat atractiva on fer créixer empreses i crear oportunitats.
“Hem de crear ponts de contacte perquè les pimes i els emprenedors tinguin accés al talent i al mercat.”
ALBERT PONT President del Cercle Català de Negocis
Quin és el rol de l’emprenedor, avui?
Els catalans sempre hem estat estretament vinculats a l’emprenedoria i a la innovació. Hem viscut totes les revolucions industrials, científiques i tècniques amb aportacions tan destacables que farien empal·lidir les nacions més ufanes del món. El caràcter emprenedor ens és innat i respon a una inquietud vital: a l’inconformisme visionari, a la necessitat de prosperar i a la voluntat de superació. Però també és fruit d’un lideratge rebel capaç de qüestionar els cànons establerts.
Ara, aquest do ens és més necessari que mai. Només aquells capaços d’adaptar-se als canvis i veure més enllà de la crisi podran captar les infinites oportunitats del nostre temps. L’emprenedor és l’artífex de l’economia del segle XXI. Davant el poder de les grans corporacions oligopolístiques crescudes sota l’ombra de l’antic estat nació, esdevé la saba de la prosperitat i motor del canvi polític i social que la impulsa.
“Només aquells capaços d’adaptar-se als canvis i veure més enllà de la crisi podran captar les infinites oportunitats del nostre temps. L’emprenedor és l’artífex de l’economia del segle XXI.”
PERE CONDOM Director del Catalunya Emprèn – Generalitat de Catalunya
Quines són les principals dificultats per emprendre al nostre país?
Sabem que l’emprenedoria a Catalunya és heterogènia. Hi ha diversos tipus d’emprenedors i, per això, impulsem polítiques i eines adaptades a les seves barreres, condicionants i realitats, que són diferents en cada cas. No és el mateix un projecte que neix d’una universitat en forma d’empresa derivada que l’escenari que se li presenta a un autònom, o els reptes que afronta un emprenedor social. Això es va posar de manifest durant el 2n Congrés Catalunya Emprèn, que va aplegar més de 2.000 emprenedors i inversors a principis de juny.
Des de la Generalitat continuem estimulant la cultura emprenedora, reforçant la idea que emprendre és mètode, i treballant per reduir la pressió que suposa la por al fracàs. Treballem i continuarem treballant en la simplificació administrativa, i som conscients que el finançament és una de les principals preocupacions dels emprenedors catalans. Per això hem creat el Catàleg de Finançament Alternatiu, que recull 85 proveïdors de fons no bancaris, i ens posem a disposició dels emprenedors per assessorar-los en aquest àmbit.
L’emprenedoria forma part de la cultura i l’ADN de Catalunya, i té un fort impacte en la nostra economia. Creiem que emprenedoria equival a innovació, creativitat i qualitat, i que és una eina clau per garantir la cohesió social al nostre país. L’any passat des del Catalunya Emprèn vam atendre 35.000 emprenedors. Són 35.000 motius per creure en el nostre futur.
“Cal reduir la pressió de la por al fracàs.”
MARC BONAVIA President de l’AIJEC
A emprendre, se n’aprèn o es neix emprenedor?
Darrera de cada problema sempre hi ha una oportunitat. Quina oportunitat? La de resoldre el problema. L’emprenedor és qui soluciona els contratemps de la gent a través dels seus productes i dels seus serveis. Al principi ho farà partint de les seves habilitats personals, allò que pot posar al servei dels altres per ajudar a resoldre un impediment. I si la demanda és prou gran, crearà un sistema per poder atendre’l. D’aquest sistema se’n diu empresa.
Tots naixem amb habilitats emprenedores, perquè tots tenim de fàbrica virtuts i talents que podem posar al servei dels altres. Sols ens cal identificar problemes que podrien ser solucionats. I veure com podem contribuir amb la nostra naturalesa a formar part de la solució.
“Tots naixem amb habilitats emprenedores, virtuts i talents que podem posar al servei dels altres.”
JORDI NAVAL President Fundació Escola Emprenedors
Què cal per transformar el coneixement en noves idees de negoci?
Les nostres universitats i centres de recerca tenen un nivell científic altíssim, però si ens volem comparar amb els EUA, Alemanya o Israel, hauríem de tenir 10 vegades més empreses tecnològiques que les que tenim ara. Si volem que les noves tecnologies que inventem arribin a la societat (en forma de nous medicaments o noves invencions que ens facin la vida més fàcil), cal que augmentem la transferència d’aquestes tecnologies de l’acadèmia a la societat. Però perquè això passi, cal actuar i coordinar la oferta i la demanda.
Pel costat de l’oferta, els investigadors poden rebre més formació i suport en la creació de models de negoci per als seus projectes que puguin ser comercialitzats. I pel costat de la demanda, cal identificar els reptes tecnològics reals que tenen les empreses i fer una crida a la comunitat científica per resoldre’ls. S’està fent a altres països, no hi ha cap motiu, per tant, perquè a Catalunya no pugui funcionar. I tots, a la llarga, ens en beneficiem: els investigadors, perquè compleixen el seu somni de veure com la seva recerca arriba a les persones, i la societat, perquè troba un retorn econòmic i social en la recerca que ha pagat, en part, amb els seus impostos.
“Els investigadors poden rebre més formació en la creació de models de negoci per als seus projectes.”
PERE SEGARRA President del grup de treball d’Emprenedoria del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Quins són els reptes de futur de l’emprenedoria?
Malgrat que la necessitat de fomentar l’esperit emprenedor apareix constantment en tots els programes, la realitat ens mostra un panorama gens optimista. Al marge d’altres consideracions, el futur de Catalunya vindrà condicionat pel seu dinamisme empresarial. L’emprenedoria té una incidència directa en el creixement econòmic, en la creació d’ocupació i en la innovació d’un país. Però que es doni en la dimensió suficient, dependrà en gran mesura dels estímuls que rebin les persones –en especial, els més joves– per tal de desenvolupar el seu tarannà d’afrontament de reptes i acceptació de riscos.
Aquest desplegament de l’afany per iniciar nous projectes requereix que concorrin els esforços coordinats de les administracions –aportant ajuts, infraestructures i un marc normatiu adequat–, la inversió privada –dotant els recursos necessaris per tal que els projectes emprenedors creixin– i el coneixement –que mitjançant la formació i l’assessorament, faci possible una millor preparació de l’emprenedor–. En aquest terreny, els economistes hi tenim molt a fer.
“Malgrat que la necessitat de fomentar l’esperit emprenedor apareix constantment en tots els programes, la realitat ens mostra un panorama gens optimista.”
MARIA MORA Directora d’Emprenedoria de Foment
Què cal fer per fomentar l’emprenedoria entre les dones?
A Catalunya, la majoria de les empreses encara es creen arran d’una oportunitat i no a causa d’una necessitat. Aquesta tendència, però, està canviant en un moment en què més persones opten per l’autoocupació per fer empresa: moltes dones són protagonistes avui dia d’iniciatives emprenedores.
No obstant això, a Espanya, la taxa d’emprenedoria femenina encara és només del 4%. Les iniciatives empresarials protagonitzades per dones acostumen a ser més modestes que les dels homes, però tenen una taxa menor d’abandonament. El fet és que, com indiquen el experts, la dona opta per sectors orientats al consum i al servei a les empreses, cosa que condiciona la dimensió dels seus projectes, i limita el creixement de l’empresa i la possible internacionalització.
És obvi que, aquí, igual que en molts indrets de l’Europa mediterrània, calen mesures decidides que permetin establir la promoció de l’esperit empresarial en tots els nivells educatius; agilitar i abaratir els tràmits administratius que requereix crear una empresa; millorar l’accés al finançament mitjançant la promoció de finançaments alternatius; brindar un suport fort als joves empresaris per evitar el fracàs inicial o, en cas que es produeixi, no estigmatitzar-lo; i facilitar l’equilibri entre la vida laboral i la personal. Unes mesures que, si bé per si soles no creen empreses, faciliten substantivament la posada en marxa de noves iniciatives empresarials (també en clau femenina).
“Les iniciatives empresarials protagonitzades per dones acostumen a ser més modestes que les dels homes, però tenen una taxa menor d’abandonament.”
El passat mes d’abril va veure la llum el darrer Global Entrepreneurship Monitor 2014. L’informe, elaborat a partir de 25.000 enquestes a experts i professionals, conclou que la TEA (taxa d’activitat emprenedora) a Espanya va créixer un 0,2% durant 2014, assolint un 5,4%, una xifra que es manté dins dels paràmetres que l’activitat emprenedora porta registrant al nostre país des del 2011 i que oscil·la entre el 5,1% i el 5,8%. Uns nivells que malgrat distar força dels previs a la crisi (quan va arribar a superar el 7%) i situar l’estat espanyol per sota de la mitjana europea, superen els aconseguits per Itàlia, Alemanya, França i Bèlgica en termes d’emprenedoria.