L’expressió “Ja veurem què passa” el posa dels nervis. I és que per a Lluís Soldevila, enginyer informàtic, consultor i també professor, les persones poden aconseguir tot allò que es proposen si s’esforcen i no deixen la seva vida en mans de l’atzar.
Text: Berta Seijo
Què és l’èxit per a vostè i per què s’escriu amb A?
Cadascú ha de construir la seva pròpia definició d’èxit. Això sí, el camí per assolir-ho ha d’acomplir una sèrie de criteris, que es resumeixen a partir de les tres A: l’autoconeixement, ja que el punt de partida som nosaltres mateixos i hem de saber quins són els nostres punts forts i febles -el DAFO és una bona eina per esbrinar-ho-; l’actitud proactiva, responsable i amb il·lusió; i l’acció, és a dir, moure’ns perquè les coses passin.
Al seu llibre els objectius hi juguen un paper clau, tant o més que les tres A. Podríem dir que sense objectius estem abocats al fracàs?
Els objectius són determinants en la consecució de l’èxit. I respondria amb un sí a la teva pregunta si no fos per dues coses: primera, és probable que jo aconsegueixi allò que vull sense saber què vull; i segona, la paraula fracàs només té sentit si cometo una errada, no arribo fins a on volia arribar i, a més a més, no he après res durant el camí.
Però al nostre país, pensar que hem ha fracassat pel sol fet de cometre un error és molt comú. La seva manera de veure-ho recorda molt a la cultura anglosaxona…
Si t’hi fixes, en el cas de l’anglès, la paraula fracàs no existeix per si mateixa, ja que failure equival també a error. Què vol dir això, que ells no fracassen mai? No, vol dir que la seva cultura tolera aquest fracàs i no en diu fracàs, sinó simplement errada. I si tu a cada errada has après alguna cosa, doncs al final estàs una mica més a prop del teu èxit. És un model molt útil a l’hora de perdre la por al fracàs, perquè la por a vegades ens ajuda però, en la majoria de casos, és la pitjor companya de viatge.
Quin personatge conegut li ve al cap que hagi assolit l’èxit d’una manera exemplar i fent servir les tres A (segurament sense saber-ho)?
Marc Márquez. És una persona que té un coneixement altíssim sobre quins són els seus punts forts i els explota al màxim. Innova constantment i no es conforma amb el que té. El fet d’estar a la cursa amb el seu ídol, Valentino Rossi, no l’ha acovardit, i ha aconseguit posar-se al seu nivell, fent-ho encara millor. I la seva actitud és boníssima; a la cara se li veu que manté la mateixa il·lusió que quan era petit!
La millor versió de si mateixDes del 1999 dóna classes a ESADE com a professor del Departament de Direcció de Sistemes d’Informació, col·labora amb altres universitats, i exerceix la tasca de consultor formador i conferenciant internacional en els àmbits de les habilitats directives i les actituds d’alt rendiment. Però no oblidem que durant 15 anys Soldevila va treballar com a directiu del Deutsche Bank a set països diferents i va obrir la filial tecnològica del grup a Nova York.
Pàgines: 157
ISBN: 978-84-15505-40-2
Editorial: Profit Editorial
