Món Empresarial
Revista d'Anàlisi Plural
Sense resultats
Veure tots els resultats
  • Identificar-se
  • es ESP
  • ca CAT
  • Inici
  • Empresa
    • Referents
      • Líder d´opinió
      • Empresarials
      • Mundials
      • Entitats
    • Casos
      • Emprendre
      • Autònoms
      • Pimes
      • Multinacional
  • Economia
    • Internacional
      • Tribuna
      • Indicadors
      • Europa
      • Mundial
    • Informes
    • Conceptes
  • Sostenibilitat
    • Econòmica
    • Social
    • Ambiental
  • Formació
    • Direcció
    • Estratègia
    • Marketing
    • IT
    • Finances
    • Globalització
    • Operacions
    • Laboral
    • Altres
Comprar Revista
Subscriure
Món Empresarial
  • Inici
  • Empresa
    • Referents
      • Líder d´opinió
      • Empresarials
      • Mundials
      • Entitats
    • Casos
      • Emprendre
      • Autònoms
      • Pimes
      • Multinacional
  • Economia
    • Internacional
      • Tribuna
      • Indicadors
      • Europa
      • Mundial
    • Informes
    • Conceptes
  • Sostenibilitat
    • Econòmica
    • Social
    • Ambiental
  • Formació
    • Direcció
    • Estratègia
    • Marketing
    • IT
    • Finances
    • Globalització
    • Operacions
    • Laboral
    • Altres
Sense resultats
Veure tots els resultats
Món Empresarial
Sense resultats
Veure tots els resultats
Inici Sostenibilitat Social

El primer ferrocarril Barcelona-Mataró, 1848

Gregor Siles per Gregor Siles
2015-10-30
Temps de lectura:5 min llegint
El primer ferrocarril Barcelona-Mataró, 1848

L’any 1837 s’inaugura la primera línia de tren de l’Estat espanyol a l’illa de Cuba -de l’Havana a Güines-. Miquel Biada i Bunyol (1789-1848), un mataroní que havia anat a fer les Amèriques, hi està present i observa les avantatges del nou mitjà de transport per al desenvolupament econòmic i social. Dos anys després, afirma que tornarà al seu país per construir un ferrocarril entre Barcelona i la seva vila natal. Es posa en marxa, així, una complexa aventura empresarial i un somni de progrés per al país.

Gregor Siles. Professor tutor de la UNED, membre de Tot Història Associació Cultural.


Rèplica de la locomotora construïda per commemorar el 1r centenari del ferrocarril, 1948
Rèplica de la locomotora construïda per commemorar el 1r centenari del ferrocarril, 1948.

COM S’ARRIBA A AQUESTA SITUACIÓ?
La màquina de vapor aplicada al transport es comença a experimentar a inicis del segle XIX a Anglaterra. És aleshores quan l’enginyer George Stephenson aconsegueix desenvolupar una locomotora capaç d’arrossegar vagons, fet que propicia la inauguració -l’any 1825- de la primera línia entre Stockton i Darüngton (18 Km) de transport de mercaderies. El 1830, el trajecte Manchester-Liverpool és el primer a transportar passatgers i, 10 anys més tard, entre Europa i Amèrica ja s’han construït 9.000 km de vies, que el 1870 superaran els 200.000 km.
I és que el desenvolupament del ferrocarril és l’impuls definitiu de la revolució industrial. Incrementa els intercanvis comercials i la producció, permet obrir nous mercats i abaratir costos, així com facilita la mobilitat de la població i l’intercanvi d’idees. Emergeix, per tant, allò que ara anomenem globalització.

Cartell de l'exposició commemorativa del 1er centenari del ferrocarril
Cartell de l’exposició commemorativa del 1er centenari del ferrocarril

L’ANTECEDENT
Miquel Biada havia marxat de jove al nou món amb el títol de pilot. Un cop allà, s’instal·la a Veneçuela, on crea una empresa com a armador i consignatari de vaixells dedicats a comerciar amb la península. Amb l’esclat de les guerres d’independència de les colònies espanyoles d’Amèrica, es distingeix com a comandant de Marina en defensa de la Corona, ja que veu perillar els seus interessos econòmics. No li faltarà raó: la pèrdua de Veneçuela per Espanya l’arruïnarà, i per això, l’any 1821, decideix marxar a Cuba on refarà ràpidament la seva fortuna.
El 1840 torna a Catalunya, amb la idea ferma de posar en marxa el ferrocarril entre Barcelona i Mataró; Biada té una fita molt clara i pretén que aquest projecte només sigui l’inici d’una línia que arribi fins a la frontera francesa. Desenvolupar el nou mitjà de transport, però, no és una tasca gens fàcil: d’una banda, cal una gran inversió i, de l’altra, exposar la viabilitat del projecte. Tot i així, l’ambient al país és propici per a una aventura d’aquestes característiques. Una dècada abans, Catalunya ja havia iniciat una nova etapa en la industrialització amb l’ús del vapor i la ciutat de Barcelona està en constant creixement econòmic i poblacional -té uns 200.000 habitants, i a la costa, fins a Mataró, hi viuen unes 40.000 persones amb una intensa relació comercial, principalment marítima, que el ferrocarril afavoriria-. Però la situació política del país encara és molt inestable, i Biada troba dificultats afegides per aconseguir el recolzament polític i econòmic necessari.
L’empresari, però, no s’arronsa. Cal fer un salt endavant. Així, junt amb quatre emprenedors més, contacta amb Josep Maria Roca, un financer català establert a Londres i coneixedor del ferrocarril que, al seu torn, implica en el projecte a Joseph Locke, enginyer i membre de la Cambra dels Comuns que ha intervingut en la construcció de diferents línies arreu d’Europa. Amb ell i un grup de promotors londinencs, Roca obté, el 1843, la concessió del Govern espanyol per construir el ferrocarril, i un any després es creen la Compañía del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró, amb una meitat d’accionariat anglès i l’altra català, en la qual Roca i Badia formen part de la junta directiva.

El 5 d’octubre de 1848 es fa una primera prova i, tres dies després, un viatge amb 400 persones. La inauguració oficial de la línia Barcelona-Mataró té lloc el 28 d’octubre.

ACCID

A partir d’aquí, el projecte tira endavant, malgrat que no s’acaben les dificultats: d’una banda, no rep cap suport econòmic de l’Estat espanyol, més interessat a promoure la línia Madrid-Aranjuez, de la qual el ministre d’Hisenda és inversor; de l’altra, les pors d’alguns accionistes posen en dubte la resistència de l’obra. A més hi ha rumors sobre els perjudicis del ferrocarril per a la salut (es diu que el moviment d’aquest mitjà de transport provoca malalties nervioses i que el fum de les locomotores afecta negativament els pulmons), i hi ha veus que critiquen que les espurnes del foc provoquen incendis (crítiques afavorides pel servei de diligències, que veu en el ferrocarril una temible competència). Així mateix les obres reben continus sabotatges i, per si no n’hi havia prou, la crisi de la borsa de Londres del 1847 provoca que es retiri part de l’accionariat anglès. No obstant això, la tenacitat de Miquel Biada i el compromís de la constructora anglesa Mackenzie&Brassey mantindran viu el projecte.

caixabank

El resultat
El 5 d’octubre de 1848 es fa una primera prova i, tres dies després, un viatge amb 400 persones. La inauguració oficial de la línia Barcelona-Mataró té lloc el 28 d’octubre. Serà una celebració plena d’actes festius i solemnes duta a terme amb un gran entusiasme i la consciència que s’ha fet un pas històric. El primer any hi viatgen 675.828 passatgers, amb un rendibilitat del 8% sobre el valor de les accions. I això només serà l’inici. L’any 1865 ja s’hauran construït 780 km de vies a Catalunya, i el 1905 es pot considerar que la xarxa està completa: enllaça les quatre capitals catalanes i connecta amb València i Saragossa, arribant, també, a la frontera de Portbou.

Un projecte orfe de pare

Miquel Biada fou un emprenedor de vitalitat admirable que, paral·lelament al projecte del ferrocarril, va posar en marxa una fàbrica tèxtil a Mataró. Malauradament, però, l’empresari emmalaltí i morí el 2 d’abril de 1848 sense veure finalitzada la seva gran obra ferroviària. Al seu enterrament hi assistiren moltes persones i autoritats en reconeixement de la seva tasca.

Una línia en xifres
Túnel de Montgat, 1898
Túnel de Montgat, 1898

Per construir la línia de ferrocarril Barcelona-Mataró es compra a Anglaterra tot el material de ferro necessari i quatre locomotores, 62 vagons de passatgers, 30 de mercaderies i dos especials per a transport de gran volum. La fusta per a les travesses prové de Rússia, i les estacions s’encarreguen a constructors del país per abaratir costos.
El traçat de la línia és de 28,4 km, i la duració del trajecte -sense aturades- és de 35 minuts a una velocitat mitjana de 47km/h.
Les obres més importants en la construcció d’aquesta infraestructura són el túnel de Montgat, de 135 metres, i el pont sobre el riu Besós.

Publicacions relacionades

La sostenibilitat no és filantropia: és un avantatge competitiu estratègic

Les pimes, al lloc de comandament de la sostenibilitat

Les normes europees d’informació de sostenibilitat (NEIS-ESRS)

Referències

Cercle Històric Miquel Biada BCN-Mataró. http://www.biada.com/ recuperat el 26/05/2015.
Riera, S. (1998). Quan el vapor movia trens. Barcelona: Marcombo.

Etiquetes: barcelonagregor silesPrimer ferrocarrilMataró1848Miquel BiadaHistòria del mónlocomotoracultura catalanaCatalunya
ShareTweet
Gregor Siles

Gregor Siles

RelacionatPublicacions

La sostenibilitat no és filantropia: és un avantatge competitiu estratègic
Econòmica

La sostenibilitat no és filantropia: és un avantatge competitiu estratègic

2025-03-25
Les pimes,  al lloc de comandament  de la sostenibilitat
Econòmica

Les pimes, al lloc de comandament de la sostenibilitat

2024-10-28
Les normes europees d’informació de sostenibilitat  (NEIS-ESRS)
Ambiental

Les normes europees d’informació de sostenibilitat (NEIS-ESRS)

2024-06-27
Entrada següent
Entrevista a  Màrius Carol, director de La Vanguardia

Entrevista a Màrius Carol, director de La Vanguardia

Entrevista al Premi Nobel d'Economia de 2004

L’expert mundial Finn E. Kydland, Premi Nobel d’Economia 2004

Publicacions recomanades

Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda i Administracions Públiques">
Cristóbal Montoro. Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques

Entrevista a Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda i Administracions Públiques

2015-08-05
BRAC Bank: un enfocament model per al desenvolupament econòmic i social">
BRAC Bank:  un enfocament model per al desenvolupament econòmic i social

BRAC Bank: un enfocament model per al desenvolupament econòmic i social

2018-04-13
Carlos Berruezo, president del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona">
Entrevista a Carlos Berruezo, president del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona

Entrevista a Carlos Berruezo, president del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona

2016-11-03
ACCID
caixabank

Publicacions més llegides

  • El primer ferrocarril Barcelona-Mataró, 1848">
    El primer ferrocarril Barcelona-Mataró, 1848

    El primer ferrocarril Barcelona-Mataró, 1848

    0 shares
    Share 0 Tweet 0
  • Intel.ligència Artificial DAFO

    0 shares
    Share 0 Tweet 0
  • Alexander Osterwalder i el Business Model Canvas (BMC)

    0 shares
    Share 0 Tweet 0
  • El sector de les telecomunicacions DAFO

    0 shares
    Share 0 Tweet 0
  • Grup Alimentari Guissona Un model integrat únic al món

    0 shares
    Share 0 Tweet 0
Món Empresarial

Revista d'Anàlisi Plural

Edita: Mon Editorial

Atenció al lector:
moc.lairaserpmenom@atsiver

Publicitat:
moc.lairaserpmenom@laicremoc

Redacció:
moc.lairaserpmenom@oiccader

Publicacions recents

  • La transformació verda i digital:
    el doble repte de l’enginyeria moderna
  • La corba de Beveridge:
    una anàlisi de la relació entre desocupació i vacants laborals
  • Independència tecnològica: DAFO

Amb el suport de

  • Categoríes

    • Empresa
      • Referents
      • Casos
    • Economia
      • Internacional
      • Informes
      • Conceptes
    • Sostenibilitat
      • Econòmica
      • Social
      • Ambiental
    • Formació
      • Direcció
      • Estratègia
      • Marketing
      • IT
      • Finances
      • Globalització
      • Operacions
      • Laboral
      • Altres

Subscriu-te a la newsletter

Seràs el primer a rebre articles de l'àrea que triïs en la teva safata d'entrada i contrastar la teva opinió amb experts.

Tria les teves àrees d'interès

© 2022 Komunica Kit, passion to improve.

Benvingut de nou!

Inicieu la sessió al vostre compte a sota

Heu oblidat la contrasenya?

Recupera la contrasenya

Introduïu el teu nom d'usuari o adreça de correu electrònic per restablir la contrasenya.

Inicia la sessió
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Accepto Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí Més info.
Politica de Cookies i més info.

Privacy Overview

This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
DESA I ACCEPTA

Si todavía no estás suscrito ¡a qué esperas para hacerlo ahora! Descarta

Sense resultats
Veure tots els resultats
  • Inici
  • Empresa
    • Referents
      • Líder d´opinió
      • Empresarials
      • Mundials
      • Entitats
    • Casos
      • Emprendre
      • Autònoms
      • Pimes
      • Multinacional
  • Economia
    • Internacional
      • Tribuna
      • Indicadors
      • Europa
      • Mundial
    • Informes
    • Conceptes
  • Sostenibilitat
    • Econòmica
    • Social
    • Ambiental
  • Formació
    • Direcció
    • Estratègia
    • Marketing
    • IT
    • Finances
    • Globalització
    • Operacions
    • Laboral
    • Altres

© 2022 Komunica Kit, passion to improve.

Newsletter


Newsletter


Segur que vols desbloquejar aquesta entrada?
Cancelar desbloqueo : 0
Segur que voleu cancel·lar la subscripció?
  • CAT
  • ESP