Segons l’Organització Mundial del turisme, l’any 2014 més de 1.100 milions de persones van viatjar a l’estranger, 51 milions més que el 2013. França és el país més visitat del món, seguit pels Estats Units i Espanya, amb 84’7, 69’8 i 60’7 milions de turistes respectivament. I malgrat que Europa continua essent la regió més popular, Àsia i Pacífic van augmentar en 13 milions el nombre de visitants en aquest període, un fet que suposa un creixement del 5% respecte de l’any anterior.
MARIÀ RIGAU. CEO i membre de GEC d’ARAG SE España.
Una platja paradisíaca, unes muntanyes exuberants, un viatge a algun destí exòtic. La Xina, Turquia o Tailàndia són tres dels països més visitats segons el rànquing confeccionat pel portal Skyscanner. I és que l’estiu, el període vacacional amb més dies de descans, propicia que vulguem anar més lluny. Per això mateix, busquem vols, hotels i transport al millor preu, perquè un viatge d’aquesta magnitud suposa un desemborsament important de diners i s’ha d’ajustar el pressupost. I s’ajusta tant que el resultat és que només un 20% dels turistes espanyols que viatja a l’estranger contracta una pòlissa d’assistència en viatge. O el que és el mateix: un 80% viatja sense assegurança.
És ben cert que ningú no marxa de vacances pensant que patirà un accident. Perdre la maleta i no poder-se posar el banyador nou comprat per a l’ocasió no és més que una anècdota i l’empipament del moment. Però si ingerim un aliment en mal estat, ens trenquem una cama o ens pica algun insecte, aleshores ens haurem de traslladar a l’hospital per rebre un tractament mèdic, etc., amb els més que probables problemes de comunicació amb el personal del centre i la sensació de desemparament pel fet de trobar-se lluny de casa que això comporta.
Segons dades publicades per l’Associació Empresarial de l’Assegurança, Unespa, el juliol de 2014, el robatori o pèrdua de l’equipatge tan sols representa un 4% dels sinistres, mentre que un 56% de les peticions a l’assegurança d’assistència en viatge es deu a problemes de salut. Quan reservem el nostre viatge no pensem que res dolent ens pugui succeir. Però davant d’una hospitalització i trasllat d’un viatger accidentat, qui haurà de pagar aquests costos? Un soscaire fora de casa pot arribar a costar més de 95.000 euros, afirmen des d’Unespa, i si no s’ha contractat una assegurança d’assistència en viatge, els costos els haurà de cobrir el propi afectat. D’aquesta manera, un viatge low cost es pot acabar convertint en una despesa no assumible per al viatger.
Com funciona una assegurança i quines variables s’han de tenir en compte a l’hora de contractar-la encara són els grans desconeguts per a una gran part de la població.
Manca de cultura asseguradora
D’altra banda, el fet que un 80% dels turistes espanyols viatgi sense assegurança és també un indicador de la poca cultura asseguradora d’aquest país, tenint en compte que als Estats Units o Holanda, per exemple, només ho fa un 10% dels viatjants, segons la Confederación Española de Agencias de Viajes. A més, en el sector no és inusual rebre de tant en tant trucades sol·licitant la devolució de la prima perquè no s’ha fet ús de la pòlissa. Un altre exemple del profund desconeixement que hi ha sobre el món assegurador i la funció social que exerceix.