Avui dia es parla molt de l’Economia del Coneixement i de les empreses emmarcades dins d’aquest terme –les basades en productes d’alt valor afegit fruit de la recerca i la innovació–, però sovint s’empren tòpics a l’hora de planificar com desenvolupar aquesta societat del coneixement i les empreses que l’han de pilotar.
Josep Castells Boliart. President executiu d’InKemia IUCT Group.
És cert que l’Economia del Coneixement tan sols es pot desenvolupar en societats avançades en les quals existeix un nivell formatiu alt i una massa crítica d’investigadors. Això, que és una realitat espaterrant, requereix un país amb una economia sòlida, amb unes universitats d’alt nivell i uns centres de recerca capaços de formar investigadors competitius en l’àmbit internacional. I aquí és on apareix el tòpic: es confon l’objectiu final de l’anomenada Economia del Coneixement amb les bases de partida que requereix la societat per desenvolupar aquesta economia. Perquè per molt coneixement que existeixi en grans centres de recerca, sense empreses innovadores, aquest valor no es transforma en res que millori la qualitat de vida de les persones. En aquest cas, l’R+D es converteix en despesa, i no en inversió. Per tant, l’objectiu final de la societat del coneixement és disposar d’empreses innovadores competitives internacionalment que puguin incorporar talent format en centres de recerca i universitats.
Els centres de recerca capdavanters i una gran base d’investigadors ben formats ja els tenim a casa nostra. Però no disposem encara d’una massa crítica d’empreses innovadores. L’objectiu actual de la nostra societat és, en conseqüència, dinamitzar la creació d’empreses d’alta tecnologia i dinamitzar l’entrada de les empreses madures en programes d’innovació i recerca. Perquè si bé en iniciar la seva empresa, els emprenedors de sectors d’alta tecnologia tenen la tranquil·litat de poder captar talent investigador d’alt nivell, a mes d’estar envoltats de centres pioners en recerca bàsica, no tenen tan fàcil, en canvi, comptar amb el necessari suport de les administracions per consolidar aquesta companyia d’alt risc. Ni tampoc no reben el recolzament per projectes ambiciosos d’R+D amb estricta visió empresarial, ni disposen d’estructures de finançament (capital risc, inversió corporativa de bancs, borses…) capaces d’acompanyar el seu desenvolupament en el creixement pel risc que tenen inherent.
