Les universitats i institucions de formació dels quatre costats del planeta i, en especial, dels països llatins, tenim una visió i unes preocupacions similars sobre la formació on-line. Actualment, els grans temes de debat giren al voltant de l’assegurament de la qualitat, la prevenció del frau, la gestió de la multiculturalitat a l’aula i els models (i les agències) de regulació.
Jordi Solé Cuatrecasas. Director general de Formació Universitària On-line a Planeta Formació i Universitats, Grup Planeta.
És obvi que no hi ha una recepta única per abordar cap d’aquestes qüestions i que, a més, cada realitat nacional i social requerirà enfocaments lleugerament diferents. Ara bé, a la vista del que hem observat en mercats més desenvolupats, sembla clar que la finestra d’oportunitat per aprofitar la certa preeminència que té el nostre país en el sector universitari global en llengua espanyola no estarà oberta massa més temps més.
La formació virtual és, com tants àmbits a Internet, un mercat globalitzat, amb només dues barreres reals: l’accés a la tecnologia i l’idioma en què es relacionen proveïdor i client (diguem-ne, en aquest cas, institució i alumne). Parlem, en llengua espanyola, d’un mercat de 470 milions de persones, amb índexs de penetració tecnològica en augment, en un entorn global de creixement econòmic i amb una consciència clara de la rendibilitat de la inversió en formació dins de l’escala empresarial i social.
En el conjunt dels països llatins, la tendència cap a l’on-line transformarà en els propers anys el tauler tradicional del sector universitari. I en el nou escenari competiran de manera transversal els projectes on-line de les universitats tradicionals, les universitats que han nascut ja amb vocació virtual, els grans grups internacionals (en especial nord-americans) amb llarga experiència en aquests models i una infinitat de models alternatius que utilitzen la xarxa com a mitjà per a la transmissió de coneixement (des dels MOOCS fins als models col·laboratius).
