Autor de la foto: Robert Ramos.
El darrer llibre de Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia i conseller del Banc d’Espanya, esdevé un full de ruta a tenir en compte a l’hora de repensar la gestió d’una de les grans víctimes de la crisi espanyola: l’estat del benestar.
En quin sentit el benestar és desigual actualment?
Sobretot entre generacions, per aquesta raó, la que jo tracto al llibre es la desigualtat intergeneracional. I és que, tot i haver vist com l’equilibri que hi havia en el passat –amb una política social que protegia les persones grans perquè de la gent jove ja se n’ocupava el mercat de treball– s’ha trencat, la política social continua focalitzada en la població d’edat més avançada, negligint així tot aquest jovent.
Llavors, creu que aquest enfocament erroni de les polítiques socials, sumat a la crisi econòmica, podrà ensorrar el nostre estat del benestar?
El finançament del nostre estat del benestar està sotmès a dos requeriments: el primer, condició necessària, que l’economia torni a una fase de creixement; el segon, decisió política, que es determini què volem finançar amb els recursos que es generen. Personalment, allò que em preocupa més és, sigui quina sigui la decisió presa, que continuem gestionant l’estat del benestar com fins ara, és a dir, creient que gastar més és sempre la solució. Aquesta crisi pot esdevenir l’oportunitat per repensar com respondrem als reptes socials presents i futurs, i la vella manera de fer s’ajusta molt poc a les necessitats actuals.
“No podem seguir com fins ara, creient que gastar més és la solució”
I què en pensa de com ha respost fins ara el Govern als reptes econòmics i socials que han sorgit amb la crisi?
Com a analista estic a favor de la racionalització de la despesa, és a dir, de prioritzar i gastar els recursos en aquelles funcions públiques que més aporten al benestar social. Però, precisament, això no és el que s’ha fet al nostre país. A Espanya, a l’època que tot anava bé s’ha gastat per al·luvió, i amb la crisi s’ha dut a terme una mena de teràpia de xoc: empesos per la consolidació fiscal s’han tret les tisores per tal de no superar l’objectiu de dèficit que ens ha fixat Brussel·les. I això no és el resultat de cap priorització feta a partir d’una anàlisi d’incidència sobre el benestar de la població, més aviat s’ha fet de qualsevol manera.
Què ha suposat aquesta “teràpia de xoc” pel benestar conjunt?
Tècnicament, les retallades que ha sofert l’estat del benestar les han hagut d’encaixar els professionals. I aquesta manera de retallar toca sostre; no es poden anar rebaixant contínuament els sous dels funcionaris per una qüestió fiscal quan allò que s’hauria de fer és motivar-los a fer millor la seva activitat i pensar si el conjunt de la despesa destinat a activitats públiques està justificat.
Vostè també és expert en economia sanitària. Podria dir què falla en el nostre sistema sanitari?
Volem el que fan els nòrdics i els anglesos, però no estem disposats a utilitzar els instruments que ells fan servir perquè políticament aquí semblen complicats de gestionar; hi ha por del què diran els mitjans, les corporacions professionals o els sectors de la població que es puguin mobilitzar per cadascuna de les decisions.
Tot i que no ens atrevim, què hauríem de copiar dels nostres veïns europeus?
Cada sistema funciona dins la cultura i valors del país en qüestió. Malgrat això, de cada model sanitari en podem treure certs aspectes positius: dels nòrdics, la priorització de les prestacions; dels anglosaxons, la transparència en la presa de decisions; i dels holandesos, la doble via de finançament –per una banda a través dels impostos, i per l’altra dels copagaments o asseguraments complementaris tutelats pel propi sector públic–.
Per últim, com a conseller del Banc d’Espanya, creu que una Catalunya independent generaria tanta inseguretat i tensió per a la banca i els mercats com diuen?
Estem en un territori nou, desconegut, sense precedents. Cadascú pensa de manera diferent com aquests escenaris incerts poden afectar l’economia. Al meu entendre, però, des del punt de vista dels organismes internacionals ara és molt més important l’escenari que resulti de les eleccions generals de desembre. Més que la secessió catalana els mercats temen una coalició entre socialistes i Podemos.
Guillem López Casasnovas no es conforma amb una sola línia d’investigació: és expert en el sector públic i en l’àmbit sanitari en particular, en balances fiscals, en el finançament de les hisendes locals, en l’economia de la salut, en la dependència, i en els equilibris intergeneracionals. Tot i que les seves arrels són a Ciutadella (Menorca), és catedràtic d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra des de fa 23 anys, càrrec que combina amb el de conseller independent del Consell de Govern del Banc d’Espanya. Gràcies als seus coneixements sobre economia sanitària, també fou president de la International Health Economics Association entre 2007 i 2011, i va exercir d’assessor expert per a l’Organització Mundial de la Salut el 2010.
El bienestar desigual. Qué queda de los derechos y beneficios sociales tras la crisis
Pàgines: 345 pàgines
ISBN: 978-84-9942-436-1
Editorial: Ediciones Península
