La incertesa és la seva zona de confort i les joves promeses del sector TIC el seu objectiu preferit. Per això no sorpren que el mercat inversor li vingui com l’anell al dit a Luis Martín Cabiedes, business angel i un dels experts en negocis digitals més importants del país.
Tinc entès que va estudiar filosofia…
Vaig tenir la sort de triar la carrera que m’enriquia més com a persona, és a dir, no vaig anar a la universitat per trobar un ofici, sinó a formar-me. Per aquest motiu vaig escollir filosofia. Això sí, després de la meva estada a l’IESE, en multinacionals i departaments de màrqueting, em vaig incorporar a l’empresa familiar, que és Europa Press. Només vaig posar una condició: volia nous reptes. El primer que em va tocar va ser Europa Press Televisió a finals dels 80, després, l’any 1992, Internet. I és que vam ser dels primers en apostar per la informació on-line com a proveïdors de continguts a grans empreses com Microsoft.
I aquesta és la gènesi del seu salt a les inversions?
Exacte! A finals de dècada van començar a arribar per l’agència joves amb bons projectes vinculats al sector TIC que necessitaven continguts. Llavors, vam començar a col·laborar amb ells i, quan ens vam adonar, ja estàvem invertint diners en les seves companyies. En aquest moment ja vam veure el potencial que tenia desenvolupar una activitat sistemàtica d’inversions en start-ups d’Internet.
“L’emprenedoria és un subproducte del creixement econòmic sa i lliure de corrupció”
Només Internet? Per què no invertir en altres àmbits?
Tot bon inversor que es dediqui a les accions o a les start-ups s’especialitza en aquell mercat que coneix millor. En el nostre cas, ens focalitzem en la inversió a Internet, on ens trobem més còmodes. D’altra banda, també és cert que actualment el capital risc es concentra en els sectors més tecnològics, perquè engloben la majoria de projectes que multipliquen per 10 els seus beneficis.
Espanya és un brou de cultiu de bons candidats?
No costa tant trobar emprenedors del sector TIC al nostre país, però cal tenir una perspectiva global. Espanya és el país que és. Encara que Barcelona sigui un focus d’emprenedors molt potent, està clar que no som ni Silicon Valley, ni Berlín, ni Londres. Hi ha emprenedors espanyols potents i molt dignes, però passa com a altres àmbits, que marxen fora a la recerca d’oportunitats: una cosa és tenir grans jugadors com Pau Gasol i l’altra disposar d’una lliga com l’NBA.
Com podem capgirar aquesta situació?
Aquesta realitat no es pot canviar d’un dia per l’altre. Tampoc crec que la capgirin els polítics; la meva confiança en ells és nul·la. L’emprenedoria és un subproducte del creixement econòmic sa i equilibrat i, sobretot, no corrupte. Allò que no podem fer és incidir sobre els efectes sense atacar les causes.
Segons el seu parer, què han de tenir un projecte perquè decideixi apostar per ell?
El primer requisit és que encaixi dins la meva estratègia. Després realitzo una anàlisi prenent com a base el model de Rob Johnson, que és el mateix que ensenyem a l’IESE. Parlo de sis criteris que tenen poc a veure amb els números –no em refio de les previsions!– però que sí segueixen un esquema racional: mercat definit i existent; avantatge competitiu enfront de la competència; col·laboradors amb experiència; timing; escalabilitat, i estratègia clara de sortida del projecte.
I un cop arriba a un acord, quina és la seva implicació a l’empresa?
Bàsicament, el millor que es pot esperar d’un inversor és que t’aporti poc més que diners. L’emprenedor és qui ha de dur les regnes del projecte. A mi no m’agraden gens aquests inversors que es creuen més llestos que ningú i que volen neutralitzar l’emprenedor. Jo sempre busco empresaris que sàpiguen portar el seu negoci molt millor del que podria fer-ho jo.
Cap altre consell per a valents com vostè?
Els inversors han de formar-se en el seu camp d’especialització, diversificar, mai enfonsar-se si una inversió no surt com s’esperava –són els handicaps de treballar en un entorn ple d’incertesa!– i conduir els seus negocis d’una manera racional i sistemàtica, sense deixar-se portar mai per modes o ximpleries.
Com el bon musulmà que peregrina a la Meca, Luis Martín Cabiedes no falla mai al seu viatge anual a Silicon Valley. Allà, l’any 1984, després d’assistir a una conferència d’Steve Jobs, va comprar un dels primers ordinadors personals que van arribar a Espanya. Convertit fa prop de dues dècades en un dels inversors en projectes d’Internet més reconeguts i respectats del país –a través del seu propi fons ha finançat start-ups com Privalia o Blablacar–, el seu destí va estar sempre lligat a l’empresa familiar: Europa Press. S’hi va incorporar el 1989 amb la condició de fer només coses noves, i ho va aconseguir. Des del 2008 també dóna classes a l’IESE.
¿Tienes una startup? Todas las claves para conseguir financiación
Pàgines: 159 pàgines
ISBN: 978-84-9875-407-0
Editorial: Gestión 2000
