El sector primari ha estat tradicionalment el pilar de l’economia de les comarques lleidatanes i és també el que més les està ajudant a sortir de la crisi. Parlem amb el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Lleida, Joan H. Simó, sobre com ha evolucionat la indústria agroalimentària en els últims anys, els reptes en matèria d’internacionalització del teixit empresarial i la necessitat de millors infraestructures al territori, entre d’altres qüestions.
Text: Ariadna Cortés Fotos: Cedides
El sector primari està sent un dels motors de la recuperació de l’economia de les comarques lleidatanes. Retorn als orígens?
El sector primari ha estat sempre un dels puntals de la nostra economia, tot i que ha evolucionat molt. La recerca de major valor afegit en la comercialització del producte fresc ha dut a moltes cooperatives de primer grau a unir-se en estructures més dimensionades, i a totes les empreses del sector a veure els mercats exteriors com el seu client natural. Que la recuperació econòmica a les comarques de ponent passi pel sector primari no ha de sorprendre a ningú perquè l’esforç que s’ha fet per investigar, innovar i obrir-se a l’exterior és notable.
Què caracteritza la indústria agroalimentària actual? Com ha canviat? Quin pes té a la demarcació?
Quan parlem de la indústria agroalimentària a Lleida tendim a pensar en la fruita, però avui dia el sector càrnic suposa un 45% de la facturació i dóna feina a uns 11.000 treballadors de manera directa, als que cal afegir aquells que en viuen de manera indirecta. El sector de l’alimentació i begudes suposa un 36% del total de Valor Afegit Brut Industrial de Lleida, amb una facturació que supera els 4.300 milions d’euros. Pel que fa als canvis, el principal ha estat la professionalització i tecnificació de la gent que hi treballa. A més, s’ha perdut la por a adreçar-se als mercats internacionals, ara hi ha una veritable cultura exportadora que ja no es limita als països de la UE, sinó que es plantegen actuacions a la Xina, el Brasil o els Emirats Àrabs.
Està ben comunicat, el territori? Una vella reclamació de la Cambra és una millor connexió ferroviària. Quins beneficis aportaria?
Les potencialitats de Lleida com a plataforma logística ferroviària són sobre la taula. La nostra ubicació al bell mig del flux del transport de mercaderies entre Madrid i Barcelona ens converteix en un candidat ideal per assumir aquest paper. Des de la Cambra de Lleida considerem que no podem deixar passar l’oportunitat ja que això pot esdevenir el motor per al desenvolupament del teixit productiu, però tampoc hem d’oblidar-nos del foment de la resta de comunicacions viàries que ens han d’apropar al port de Tarragona, el port natural de Lleida. Per aquest motiu ens hem sumat a la petició per a que en la planificació de la xarxa transeuropea de transport TEN-T Core Network es tingui en compte el subtram Madrid-Saragossa-Lleida-Barcelona, ja que això ens permetria gaudir de finançament comunitari per a impulsar el transport ferroviari de mercaderies.
Quins són els punts forts del teixit empresarial lleidatà? I els febles?
Sens dubte, el punt fort és el sector agroalimentari. I, tot i que sembli una paradoxa, els punt febles també hi estan relacionats, ja que cal treballar molt més la seva transformació i també el procés d’internacionalització per tal de poder treure més valor d’allò en el que som excel·lents: la producció d’oli, fruita, etc. I no podem oblidar la necessària inversió en recerca per tal d’adaptar els conreus a les noves demandes dels consumidors, així com també en recerca de mercats i de nous productes. Per últim, voldria destacar que hi ha altres sectors que també han estat importants a la demarcació, com per exemple la producció de materials de construcció.
“Que la recuperació econòmica a les comarques de ponent passi pel sector primari no ha de sorprendre a ningú perquè l’esforç que s’ha fet per investigar, innovar i obrir-se a l’exterior és notable.”
Malgrat que s’ha canviat el xip, doncs, la internacionalització és encara una tasca pendent en el conjunt de les empreses de Lleida?
Segons les darreres dades facilitades pel Departament d’Aduanes i Impostos Especials, el nombre d’empreses lleidatanes que comercialitzen de manera regular els seus productes als mercats internacionals s’ha elevat gairebé un 16% els darrers cinc anys. A aquesta dada, a més, caldria incorporar-hi les empreses que en no realitzar un trasllat de producte no queden registrades en els tràmits duaners, però són precisament les que més creixen. No obstant, l’exportació es veu sovint com una mena de solució miraculosa a tots els mals, i les coses no van ben bé així. Exportar vol dir disposar de recursos i de temps, perquè la resposta no és immediata. L’experiència ens diu que la mitjana per a consolidar la presència d’una empresa al mercat exterior ronda els dos anys, i això fa que algunes llencin la tovallola abans de temps. Per això, des de la Cambra de Lleida les ajudem a superar els inconvenients que els puguin sorgir. De fet, aquest 2016 posarem en marxa un pla d’internacionalització molt ambiciós.
Com es dóna suport als emprenedors des de la Cambra?
L’ajut als emprenedors és un dels pilars de treball. A la Cambra de Lleida disposem d’un servei d’assessorament a través del que ajudem als futurs empresaris amb el pla d’empresa o amb l’anàlisi d’aquells conceptes que són claus per a la viabilitat del negoci, entre d’altres. A més, també oferim el servei de constitució telemàtica d’empreses, ja que som Punt d’Atenció a l’Emprenedor (PAE), el que els suposa un estalvi de temps i de diners. Tenim clar que l’emprenedoria va molt lligada a l’establiment de relacions amb empreses ja consolidades, i per això hem posat en marxa el Programa d’Emprenedoria Corporativa, que vol facilitar aquests contactes.
Avui dia la formació continuada dels treballadors és imprescindible. Per això la Cambra de Comerç de Lleida ofereix un ampli ventall de cursos de diferents àrees temàtiques, alguns dels quals es poden seguir en modalitat on-line: comerç i màrqueting, gestió empresarial, habilitats directives i RRHH, internacionalització, mediació, TIC, etc. En destaquen per la seva bona acollida el Programa de Màrqueting i Vendes i el de Direcció Financera d’ESADE, “que estan molt ben considerats per l’elevat grau d’aplicabilitat que tenen i perquè estan bonificats”, en paraules del president, Joan H. Simó. La formació in company i la formació per aturats i ni-nis també són part del catàleg de la Cambra.
La Cambra disposa d’un Servei de Diagnosi que ja ha ajudat a gairebé 200 establiments comercials a millorar la seva rendibilitat. La necessitat d’innovar, de modernitzar-se per atraure més clients i competir amb les grans cadenes de distribució, la manca de formació en gestió, la promoció del turisme de compres o la necessària millora de l’entorn comercial urbà han estat les principals demandes detectades. Els primers anys la iniciativa es va fer amb el suport de la Generalitat, i des del 2013 es desenvolupa sota un programa cofinançat per la UE i posat en marxa per la Secretaria d’Estat de Comerç i la Cambra de Comerç d’Espanya.
