La trajectòria professional de Salvador Alemany té els elements necessaris per a considerar-lo un referent empresarial. Entre d’altres, ha passat pel sector bancari, ha sigut president de la Creu Roja Catalunya, ha format part durant molts anys de la directiva del Barça i actualment presideix la multinacional Abertis. Del que li han ensenyat totes aquestes experiències en parla al llibre Intel·ligència Empresarial: Com aprofitar els nostres metres d’avantatge, i també en aquesta entrevista.
Redacció
Fotos: cedides
L’any passat va publicar Intel·ligència Empresarial: Com aprofitar els nostres metres d’avantatge, un llibre en el que explica tot el que ha après al llarg de la seva trajectòria. Si hagués de destacar una sola lliçó, quina seria?
És difícil esmentar un sol concepte, però crec profundament en la frase de Schopenhauer: “El destí reparteix les cartes, però nosaltres juguem la partida”, que apel·la a fugir d’excuses i victimismes per les coses que no ens surten prou bé i ajuda a practicar la reflexió i l’anàlisi acurada de riscos en cada decisió.
Quin ha sigut el major error de les empreses catalanes i espanyoles durant el període previ a la crisi? Anem per bon camí, ara, en aquest sentit?
Les nostres empreses no han comès errades diferents ni més accentuades que les de la resta del món. L’eufòria i el sobre-endeutament del sistema, també empresarial, ha estat un comportament generalitzat i penso que les nostres empreses han aprofitat el període expansiu amb més equilibri i intel·ligència que en altres països. En tot cas, els comportaments, bons o dolents, no són mai generalitzables.
En alguna ocasió ha comentat que distingeix entre “fer empresa” i “fer negoci”. Com ha de ser una empresa avui dia?
Cada empresa ha d’actuar segons la seva visió i el seu perfil de valors. Els projectes que un país necessita, i en els que jo crec, són els basats en un “saber fer” i amb visió de llarg termini. Són empreses que aporten valor afegit a la societat en forma de llocs de treball, desenvolupament econòmic i social i retorn a l’inversor que aporta el seu estalvi. Això és el que entenc com “fer empresa” i contrasta amb negocis basats en operacions de trading i a curt termini, tot i que siguin legals i puguin oferir liquiditat i dinamisme a l’economia.
“El directiu ha d’estar disposat a oferir a l’equip tant o més compromís que el que ell està demanant”
Ha presidit organitzacions molt diverses, incloses Creu Roja Catalunya i el Consell Social de la Universitat de Barcelona. Quins trets ha de tenir un bon líder per adaptar-se a qualsevol situació?
No estimo que es pugui fer una sola definició de “bon líder”. Però la meva síntesi seria la d’aquella persona que, en qualsevol tipus d’organització, forma el seu equip en base al trinomi “responsabilitat – competència professional – solidaritat”; assumeix personalment els fracassos més que els èxits; i és capaç d’escoltar a qui convé escoltar, prendre en soledat les decisions i debatre-les després amb l’equip per millorar-les i convèncer.
També va estar al capdavant de la secció de bàsquet del Barça durant 17 anys. Què en va treure d’aquesta experiència que es pugui aplicar a la seva activitat empresarial?
Que guanyar és important, però no és l´única cosa important. La millora progressiva i permanent encara és més important. Una altra cosa: el directiu ha d’estar disposat a oferir a l’equip tant o més compromís que el que ell està demanant.
Passem a la seva ocupació principal actual, la presidència d’Abertis. Quins són els grans reptes de gestionar una empresa de l’Ibex 35?
La magnitud no és determinant en els reptes que ha d’afrontar un gestor. Un transatlàntic i un destructor tenen diferents dimensions i finalitats, però l’eficàcia de l’actuació de l’un i de l’altre depèn fonamentalment de la qualitat de l’equip; de la claredat de la missió i dels valors; i de la coherència del seu lideratge. Podríem dir que una empresa cotitzada, i particularment de l’Ibex, té unes especials exigències en matèria de govern corporatiu i de transparència.
Quin és el seu posicionament en la controvèrsia permanent sobre els peatges? Tenim un bon model d’autopistes?
El pagament en funció de l’ús de les vies de gran capacitat és un model que s’aplica de manera generalitzada als països del nostre entorn per poder destinar els pressupostos públics a les creixents necessitats socials pròpies de l’estat de benestar: educació, sanitat, pensions… El sistema espanyol de vies de gran capacitat té un greu problema de coherència i manca d’harmonia en el territori.
La internacionalització és un dels principals motors de creixement de la companyia. Què s’ha de tenir en compte a l’hora de mirar fora de les nostres fronteres?
La clau de la internacionalització d’una empresa és la seva competitivitat, i aquesta s’aconsegueix amb una especialització de qualitat i la dimensió mínima per poder explorar nous mercats amb prou recursos per superar les primeres dificultats. Les pimes són el col·lectiu empresarial que més PIB aporta en tots els països del món, però a les nostres els hi manca una mica més de dimensió per optimitzar la seva competitivitat.
“Els projectes que un país necessita, i en els que jo crec, són els basats en un “saber fer” i amb visió de llarg termini. Són empreses que aporten valor afegit a la societat en forma de llocs de treball, desenvolupament econòmic i social i retorn a l’inversor que aporta el seu estalvi.”
La marca Catalunya, ven? L’ha perjudicat, el procés?
La marca Catalunya, i més en particular la de Barcelona, tenen una bona imatge arreu del món. Tenim un país atractiu per a les persones i les inversions. La mitjana exportadora de les nostres empreses té un nivell europeu i està per damunt de la del conjunt de l’estat. Hem de seguir treballant en la millora dels factors que ho fan possible. En això va centrar el CAREC els seus esforços.
Precisament, vostè va presidir el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). Quin balanç fa de l’aportació d’aquest organisme?
El CAREC va començar la seva tasca el primer trimestre de 2011 i va tancar la seva etapa el juliol de l’any passat. L’aportació de tots els seus membres en els quatre anys de vigència s’ha fet de manera desinteressada i no retribuïda. Durant les més de 80 reunions, de tres hores i mitja cadascuna, s’han elaborat 24 documents de reflexió i recomanacions, circumscrites a l’àmbit econòmic. El president Mas, el conseller Mas-Colell i tot el govern van mostrar en tot moment la màxima atenció a les deliberacions i recomanacions del CAREC.
La carrera professional de Salvador Alemany (Barcelona, 1944) va quedar marcada quan només tenia 11 anys per un cop de sort i una bona decisió. El cop de sort: va guanyar 885.000 pessetes a la travessa. La bona decisió: els seus pares van invertir els diners en la compra d’un solar per construir-hi un garatge. Ja de més gran, i mentre estudiava, Alemany es va introduir en el sector treballant al negoci familiar i assistint a les assemblees del Gremi de Garatges de Barcelona, una entitat que va acabar presidint. Aquesta experiència, així com els seus estudis en ciències econòmiques, va ser clau per aconseguir la plaça de director general de SABA que posteriorment el va conduir al seu càrrec actual a Abertis, la corporació catalana d’infraestructures de comunicació i transport que presideix des del 2009.