Encarar la represa de l’activitat constructora, adaptar-se als múltiples i ràpids canvis que experimenta el sector i promocionar una professió a la que augura un gran futur. Aquests són els principals reptes del recent encetat mandat de Jordi Gosalves al capdavant del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB), un període que espera que sigu molt participatiu.
Text: Ariadna Cortés Fotos: Cedides
La construcció ha estat un dels sectors més afectats per la crisi econòmica. Ha millorat, la situació?
És cert que el pitjor ha passat, però no ens hem de deixar portar per les notícies positives. Per a que el nostre sector pugui començar a funcionar de forma normal, cal donar solució a problemes tan greus com el de l’atur, que porta aparellat el baix reconeixement de les capacitats dels treballadors.
La recessió dels últims anys tindrà conseqüències permanents pel sector?
La inseguretat laboral i la contractació per sota del nivell professional dels treballadors es traslladen de manera inevitable a les decisions de compra d’habitatge. A més, s’ha de resoldre de manera efectiva i no únicament estètica la qüestió del finançament, ja que sinó el sector de l’habitatge queda inoperant.
El sector està vivint un procés de liberalització. Quins riscos i avantatges se’n deriven?
La nostra, i la resta de professions, tenen un futur basat en la qualitat i l’eficiència aportades pels professionals. Així, quan un aparellador hagi d’intervenir en un projecte ho farà pel valor afegit que proporcionarà i no per raons d’obligació legal. Hem de pensar en positiu, és preferible ser necessari que obligatori. L’obligatorietat sempre la pot canviar una llei, però la necessitat no. I la nostra és una professió que de manera tossuda ha aconseguit sempre respecte i confiança més enllà del que diuen les lleis. Quan bufen vents de canvi, alguns construeixen murs, i d’altres construïm molins.
“És preferible ser necessari que obligatori”
El passat 2015, el CAATEEB va celebrar el seu 75è aniversari. Com ha evolucionat l’entitat al llarg de tots aquests anys?
El Col·legi ha passat de ser una entitat fiscalitzadora de l’activitat professional a una de serveis als professionals, que procura la seva promoció i l’excel·lència del seu exercici professional en favor dels ciutadans. Avui tenim el repte de conduir la professió en els canvis que ja s’han endegat i als quals ens hem de saber adaptar. Per altra banda i no menys important, el Col·legi ha d’intentar participar i influir en les negociacions que puguin ser transcendents per a la nostra professió. Al nostre sector, i ara més que mai, s’aplica allò de: “si tu no fas política, els altres la faran per tu”.
Acaba d’accedir a la presidència després d’haver ocupat altres càrrecs a la Junta de Govern. Quins objectius s’ha marcat per al seu mandat?
Tenim la intenció de continuar una sèrie de projectes iniciats en la darrera legislatura. A més, volem implicar a la resta d’organitzacions col·legials i a les administracions corresponents per a dur a terme determinades iniciatives que han d’aplicar-se en àmbits territorials amplis, i no només a la demarcació de Barcelona. El nostre pretén ser un mandat molt participatiu. D’altra banda, volem actuar en consonància amb la velocitat amb la que passen les coses al segle XXI. Així, hem de prendre decisions amb suficient marge d’actuació en temes com el lean construction, el building information modeling (BIM), les smart cities, el passivhaus o el big data, entre molts altres conceptes que afecten el nostre sector.
L’avenç de la tecnologia, l’evolució cap a models més sostenibles i els canvis de legislació fan que els professionals hagin d’actualitzar els seus coneixements de manera constant. Com respon el CAATEEB a aquesta necessitat?
Amb un ambiciós programa de formació contínua, màsters i postgraus que ja fa anys que impartim i dels que els nostres alumnes estan molt satisfets. Disposem d’un sistema de gestió de qualitat ISO i es tracta d’una formació pensada i desenvolupada per professionals i per a professionals.
“La inseguretat laboral i la contractació per sota del nivell professional dels treballadors es traslladen de manera inevitable a les decisions de compra d’habitatge. A més, s’ha de resoldre de manera efectiva la qüestió del finançament, ja que sinó el sector queda inoperant.”
A banda de la seu central de Barcelona, el Col·legi compta amb sis delegacions repartides pel territori. Quina funció tenen aquestes i com es coordina l’activitat de totes elles?
La seu central del CAATEEB està ubicada a Barcelona, i les sis delegacions s’encarreguen de donar servei als professionals i als ciutadans de la seva zona d’influència. Les altres seus es troben a Vic, Terrassa, Manresa, Granollers, Mataró i Vilafranca del Penedès. Sempre hem estat partidaris d’apropar la nostra acció al territori, tant pel que fa al servei als col·legiats de la zona com als ciutadans. Els col·legis professionals no tenim sentit si no actuem en defensa dels interessos de la ciutadania i com a garants de la feina ben feta.
Quins reptes encara el sector aquest 2016?
Encara reptes a molts nivells. Primer, de represa de l’activitat constructora, una represa que depèn tanmateix de la recuperació de la capacitat econòmica de les empreses i també de les famílies. En segon lloc, ha de saber trobar el necessari equilibri entre la construcció d’obra nova i la intervenció en el parc existent. El repte mediambiental i d’eficiència energètica esdevé fonamental, tal i com es va fer palès a la cimera celebrada a finals d’any a París. Finalment, la incorporació de les noves tecnologies ha de permetre avançar cap a una major eficàcia en els processos constructius.
La d’aparellador, arquitecte tècnic i enginyer d’edificació són professions de futur?
L’aparellador és un professional que, per definició, és resilient. És a dir, es sobreposa a les adversitats i torna a la lluita encara amb més coratge. Està en el nostre ADN, igual que l’anticipació: sempre estem observant més enllà. De la mateixa manera, el rigor és una constant en la nostra feina. Però ens cal ser molt més potents professionalment i tenir una visió més comercial i pràctica del nostre paper. També ens cal preocupar-nos per formar-nos de manera continuada, és una manera de fer-nos visibles i de distingir-nos dels competidors. La liberalització demana aquesta forma de veure les coses: posar en valor els nostres actius i el fet de tenir-los permanentment actualitzats. Som una professió amb un llarga història i s’obre davant nostre un futur molt esperançador.
