Text: Neus Duran
Fotos: cedida
Quin és el rol de la formació en l’aportació de qualitat a l’empresa?La formació i la qualificació són fonamentals per modernitzar l’empresa, per innovar. Això té dues vessants: per una part és vital que la formació s’adeqüi a les noves eines, però també ha de servir per a què els treballadors utilitzin bé les eines que ja tenen a la seva disposició, i a la vegada per millorar l’organització del treball. Els països amb millor formació a l’empresa tenen més capacitat d’innovació. Alemanya, França i els països nòrdics en són una mostra, i tots ells tenen una millor situació econòmica que la nostra. En aquest sentit, a Catalunya moltes empreses s’han quedat endarrere. I això es deu a que moltes d’elles prioritzen els beneficis trimestrals, només miren a curt termini. Tristament aquí la formació del treballador sovint es veu com una despesa i no com una inversió. És vital que l’empresari entengui que el reciclatge dels treballadors el beneficia, perquè renunciar a la formació a la llarga acaba empobrint l’empresa.
Quin és i quin ha estat l’objectiu dels sindicats com a canalitzadors de la formació subvencionada?
El nostre principal objectiu és garantir el dret a la formació del treballador. És un dret de totes dues parts, empresa i treballador. Programem les accions formatives en funció dels canvis al mercat, tecnològics i econòmics, i busquem quins àmbits tenen projecció de futur. Per a això cal analitzar moltes variables, i obviar el curt termini.
“Renunciar a la formació a la llarga acaba empobrint l’empresa”
Com ha evolucionat en els darrers anys la formació bonificada?
En els últims 25 anys hi ha hagut un increment de l’accés a la formació, és un salt qualitatiu important. Què no ha funcionat? Doncs els plans de la pròpia empresa. En general, les empreses han ofert formació només per a alguns treballadors, més concretament els directius. S’ha fet una formació molt instrumental i no pas en funció de les necessitats dels treballadors. Moltes empreses encara veuen el treballador com una matèria prima, i no com l’haurien de veure, com un element essencial.
Quines perspectives obren els canvis legislatius en aquesta qüestió?
El canvi del model de formació ara pivota més sobre els interessos de les assessories, i menys en els dels treballadors. Margina els sindicats i les organitzacions empresarials, i beneficia les assessories. El Govern ha aprofitat els fraus que hi ha hagut en alguns àmbits pel que fa a la formació gestionada pels sindicats, una qüestió inflada pel mateix Govern i la premsa, per fer uns canvis que perjudiquen als sindicats i, de retruc, als treballadors. Les consultores de formació, que ara són més protagonistes del procés, tenen com a interès el benefici propi i no el del treballador. Per tant, principalment tindran en compte si els cursos són fàcils de col·locar: el seu objectiu és el benefici, i això va en detriment del treballador.
