Un dels problemes
de la nostra economia és l’atur. En la mesura que la seva taxa disminueixi, l’economia es dinamitzarà, les pensions seran més segures, i milloraran també els ingressos del Tresor Públic. És doncs imprescindible adoptar mesures que fomentin la contractació laboral, unes de les quals són, sens dubte, les fiscals.
Antoni Durán-Sindreu Buxadé. Professor de la UPF i soci director de DS Abogados y Consultores de Empresa.
Estem convençuts que els incentius no generen necessitats allà on aquestes no existeixen, però sí que ajuden a prendre una o altra decisió si aquelles són reals. Si ens centrem en l’àmbit de la creació d’ocupació, tota nova contractació de persones en situació d’atur representa un augment de la xifra de cotitzants a la Seguretat Social (SS) i un increment, també, de la recaptació per l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). A més, està clar, d’altres efectes induïts de diferent naturalesa.
Sembla raonable, doncs, que l’incentiu a la contractació a jornada completa i treball indefinit de persones en situació d’atur consisteixi en una deducció en la quota de l’Impost sobre Societats (IS) o, si escau, de l’IRPF, del cost que per a l’empresa té aquesta nova contractació, és a dir, SS i IRPF. En la mesura en què aquests imports representen un “nou” ingrés per al Tresor Públic, la seva deducció en l’IS no perjudica la recaptació, ja que aquesta es manté. Es perd, això sí, la recaptació d’un any per SS i IRPF, pèrdua que en termes de cost-benefici es compensa amb la major recaptació que per ambdós conceptes es tindrà en el futur. Es tractaria, en qualsevol cas, d’una deducció en l’any de la contractació pel cost equivalent a un any, sempre que la mitjana de plantilla s’incrementi respecte a la de l’any anterior i aquesta es mantingui durant els tres anys següents al de la contractació. La mesura pot referir-se, també, a determinats tipus de contractes i col·lectius.
de ser valents i generosos adoptant mesures que, tot i l’impacte temporal que poden tenir en la recaptació, cal analitzar tenint en compte els efectes positius futurs per a la Hisenda Pública i l’economia en general. I en aquest sentit, els incentius no s’han de veure com un privilegi singular ni com una reducció dels ingressos, sinó com una inversió amb retorn per a la societat.
