Biblioteca Empresarial: Entrevista a Christian Felber

“L’economia hauria d’estar al servei

de les persones i no només del benefici monetari.” Aquesta és la clau per entendre l’economia del bé comú (EBC), fenomen internacional que va néixer a Àustria gràcies a la iniciativa de Christian Felber. Tot seguit, ell mateix dóna resposta als nostres interrogants.

A què anomenen “bé comú”? Perquè no tothom concep el bé de la mateixa manera…
Potser tenim una noció diferent de la llibertat o de la justícia, però pràcticament tots aspirem a elles i creiem que són valors fonamentals. El “bé comú” es pot concretar a assemblees democràtiques descentralitzades.

Podria explicar-me breument, segons l’EBC, a través de quins elements es mesura l’èxit d’una empresa o d’una inversió? On queda el benefici econòmic?
Es mesura a través de preguntes ètiques rellevants a totes les empreses: Són útils els productes/serveis? Com tracteu els empleats? Es produeix de forma ecològica? Es ven de manera honesta? Com es reparteixen els ingressos? Qui pren les decisions? Aquestes qüestions reflecteixen els valors de les constitucions. D’altra banda, els diners són recursos per tal d’aconseguir el bé comú.

Com pot el poble esdevenir el màxim legislador i sobreposar-se als partits i als seus representants?
Doncs prenent-nos seriosament i literalment el principi de la sobirania. En llatí vol dir “per sobre de tot”. En democràcia, els ciutadans estan per sobre de tot, per tant, haurien de tenir el dret exclusiu de redactar, adoptar i canviar la constitució. El resultat seria la pauta constitucional per a la política econòmica.

“Costa erosionar la idea que l’ésser humà és egoista i competitiu per naturalesa”

Creu que partits polítics crítics amb el sistema capitalista actual com ara Podemos poden impulsar el canvi que vostès proposen?
Són més aviat un motor que un fre. No obstant això, nosaltres no som seguidors de cap partit en concret i parlem amb tots aquells que han estat votats en responsabilitat. L’economia del bé comú és tan universal com els drets humans; ha estat acceptada pel 86% dels membres del Comitè Econòmic i Social Europeu, consens que va més enllà dels partits.

Quantes empreses donen suport al seu moviment a dia d’avui?
Cinc anys després de l’inici del moviment, són quasi 2.000 empreses de 40 nacions diferents les que ens donen suport. Més de 300 ja han realitzat el balanç del bé comú de forma voluntària, i serveixen de model per a totes les altres. Les primeres organitzacions provenen de totes les branques: des de l’agricultura biològica fins a tres bancs cooperatius i una caixa d’estalvis. Això sí, de moment totes són pimes. Demanen que els legisladors canviïn les regles de joc de l’economia de forma que les companyies ètiques tinguin avantatges legals –des dels impostos fins als aranzels–, així només elles seran rendibles i podran sobreviure.

A què es comprometen aquelles que ja implementen el balanç del bé comú?
Es comprometen a publicar un informe ètic sobre les seves activitats, que és auditat externament i avaluat en punts. Accepten que en un futur les empreses amb bons resultats es beneficiaran per davant d’aquelles amb resultats modestos.

En un món on els diners no fossin el fi, sinó un mitjà al servei del bé comú, per què el ciutadà sortiria guanyant?
Acabaríem amb l’esquizofrènia ètica entre economia i vida quotidiana, ens respectaríem mútuament en el món laboral, el treball tindria sentit i els productes serien més saludables. La jornada laboral es reduiria, així podríem dedicar més temps a la família, els amics, els estudis o l’oci. Hi hauria desigualtat, però limitada. I els ecosistemes planetaris es mantindrien estables.

Amb quines dificultats han topat? I a quina etapa es troben ara?
Costa erosionar la idea que l’ésser humà és egoista i competitiu per naturalesa, i que posseir molts diners ens fa feliços. Malgrat això, cada vegada més persones reconeixen què és realment satisfactori i s’atreveixen a viure-ho. Ara mateix estem acabant la primera etapa (aterratge, arrelament i brot). La següent consistirà en florir.

Confiança, responsabilitat, solidaritat o sostenibilitat són alguns dels valors que aquest professor de la Universitat de Viena defensa. I no està sol. Des del 2010 lidera el moviment de l’economia del bé comú, alternativa al capitalisme que proposa premiar aquelles companyies que fomentin l’ètica i la cooperació. A grans trets, es tracta de canviar el balanç financer pel del bé comú, una mesura que pot semblar utòpica però que ja compta amb molts adeptes. I és que Christian Felber (Àustria, 1972) no es rendeix a la primera de canvi, fet que queda més que demostrat al seu currículum: és Llicenciat en Filologia Hispànica, Psicologia, Sociologia i Ciències Polítiques, autor del best seller traduït a sis idiomes L’Economia del bé comú i ballarí de dansa contemporània.

Dinero. De fin a medio
Pàgines: 334
ISBN: 978-84-234-1905-0
Editorial: Deusto