Al capdavant d’unes fundacions privades sense ànim de lucre amb una clara vocació social, treballa dia a dia per a continuar fomentant la recerca i la innovació perquè els col·lectius més vulnerables puguin trobar solucions als seus problemes i tirar endavant.
Alícia Fàbregas.
Fotos: cedides
Recentment ha estat guardonat doblement. Ha rebut el Premi Nacional de Mecenatge Científic a la Fundació Catalunya-La Pedrera i el Premi Nacional al Partenariat Publicoprivat en R+I a la Fundació Alícia. Què representen aquests reconeixements per a aquestes dues fundacions?
Una motivació extraordinària, perquè des de les dues fundacions sempre hem tingut la vocació de fomentar el treball de recerca per aconseguir un futur millor i més just. Millor no és només aconseguir una societat més desenvolupada, sinó més sana, més sostenible. Justícia és igualtat d’oportunitats, que tothom pugui accedir a allò que la societat té per donar.
I això de quina manera s’aconsegueix?
Des de la Fundació Catalunya – La Pedrera ho fem a través d’una vessant de foment de la vocació científica, intentant acostar la recerca als joves, des de 4t d’ESO fins al final de la seva carrera. Per exemple, al 2015 vam aconseguir 3.600 beneficiaris per a les nostres beques de recerca.
Des de la Fundació Alícia ho fem a través de la recerca sanitària en alimentació i és per a nosaltres sens dubte un dels millors centres a Europa en aquest sector. Cuiners i científics treballen junts per aconseguir donar solució a problemes tant de malalties com de col·lectius en risc d’exclusió social.
Però és important dir, també, que no només som nosaltres, aquí a Catalunya hi ha moltes fundacions que estan fent molt bona feina. En aquests moments difícils estem ajudant als governs a pal·liar el patiment dels col·lectius més desafavorits. Cal recordar, perquè de vegades s’oblida, que les fundacions privades som entitats sense ànim de lucre i també estem al servei de la societat.
“La innovació és la recerca aplicada.”
Quina importància té i quin paper juga el mecenatge dins del teixit empresarial?
Per a nosaltres és clau. Sabem que la societat està vivint uns moments complicats per poder aconseguir recursos per a investigació i desenvolupament. Els governs estan molt lligats de mans i peus i ja no poden destinar el mateix finançament, per això crec que ara les fundacions privades estan tenint un paper cabdal, a través del mecenatge, a no deixar de banda aquests centres de recerca, perquè puguin seguir funcionant, atraient talent internacional i formant als professionals d’aquí. Són fruits que no recollirem a curt termini, però a mitjà termini aniran conformant la riquesa del país.
Quina relació té el mecenatge amb la innovació?
La innovació, d’alguna manera, és la recerca aplicada. Per posar un exemple, nosaltres tenim el Premi Vanguardia de la Ciència que atorguem a projectes que parteixen de la recerca bàsica i van a buscar una aplicació directa a la societat, tant en el camp econòmic com sanitari, etc. També des d’aquest punt de vista, el nostre programa de Màsters d’Excel·lència el que fa és apostar per aquells centres que inclouen la innovació en els seus estudis, sigui quin sigui el seu àmbit d’actuació, des de ciència pura i dura fins a humanitats.
Com es converteix en mecenes una entitat?
No és un circuit amb una fórmula màgica. Nosaltres treballem a partir de la informació que ens aporten els centres de recerca de la xarxa catalana, no fem mecenatge directe a les empreses, ho fem a les universitats públiques i als centres de recerca. També oferim beques per a la recerca a centres com l’Hospital Clínic o Can Ruti, l’Universitat Rovira i Virgili, etc. Són ells qui es posen en contacte amb nosaltres i ens presenten els seus projectes. Tot això ho valora un comitè científic i fa la tria.
“Les fundacions privades estan tenint un paper cabdal, a través del mecenatge, a no deixar de banda els centres de recerca, perquè puguin seguir funcionant, atraient talent internacional i formant als professionals d’aquí. Són fruits que no recollirem a curt termini, però a mitjà termini aniran conformant la riquesa del país.”
La Fundació Alícia està més enfocada a l’alimentació. Què s’està fent a nivell de recerca per ajudar a pal·liar malalties alimentàries?
De fet, el seu àmbit d’actuació va més enllà de les malalties alimentàries. És un cas molt important de recerca sanitària aplicada per donar solucions als col·lectius més desafavorits o amb més riscos. Per exemple, d’una banda, fem investigació sobre què és el que poden i no poden menjar els malalts de càncer, quina és la millor alimentació per als diabètics o la gent amb cardiopaties. De l’altra, també tenim programes com el que fem amb la Creu Roja que es focalitza a trobar receptes equilibrades de menys d’un euro diari per a la gent en situacions econòmiques molt precàries. Així mateix, un altre dels nostres projectes està enfocat a la gent que no pot deglutir i mastegar bé, és a dir, a persones de la tercera edat. Des d’Alícia hem desenvolupat tot una sèrie de receptes que permeten que la gent amb aquests problemes pugui menjar una altra vegada de tot.
