Per més que una empresa faci col·laboracions socials o hagi incorporat bones pràctiques de gestió ambiental, no es pot parlar en absolut de responsabilitat social si resulta que alhora aquesta companyia practica l’elusió fiscal o escanya les pimes proveïdores fins a dessagnar-les.
Josep Maria Canyelles. Coordinador de Respon.cat i soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat.
Massa sovint ens hem de queixar de les incoherències de la presumpta responsabilitat social de què fa gala alguna empresa. Però no cal gratar gaire per captar que darrere algunes afirmacions no hi ha compromís o bé aquest afecta sols una part de l’organització.
La RSE ha de mostrar una aplicació en tots els vectors d’impacte de l’empresa, ja sigui laboral, ambiental, econòmic, social o en el seu bon govern. Una aplicació parcial que deliberadament cerca un rendiment reputacional en unes dimensions, mentre que mira cap a una altra banda pel que fa a la resta, no és RSE. Hem de reconèixer que amb algunes bones pràctiques es poden fer castells de focs a l’hora de voler vendre una imatge no ajustada a la realitat. Cal saber-ho i també dir-ho.
Al llarg d’aquests anys de crisi algunes grans empreses han pagat els seus proveïdors a 100, 200 i 300 dies, provocant la desaparició de pimes ben gestionades que han tingut un problema d’accés al crèdit. Mentre pagaven tard obtenien grans beneficis. Alguns estudis mostren que un terç del seu benefici provenia de guanys financers pel retard en els pagaments. Que no ens parlin de RSE!
I benvinguda sigui la crítica, però no contra la RSE, per descomptat, sinó contra aquelles empreses que diuen equívocament que fan RSE. Que diguin que fan filantropia o ecoeficiència! Però que no confonguin l’opinió pública i els grups d’interès referint-se a RSE.
demana que sigui perfecta en la seva RSC, ja que darrere la RSE hi ha un procés d’aprenentatge i de millora permanent que es va construint damunt una realitat canviant que cal anar comprenent i interpretant. Però si parlem de RSE, sí que se li demana que el seu enfocament sigui integral, és a dir, que afecti tota l’organització, de dalt a baix i d’una àrea a una altra.
