Entre els anys 2001 i 2007 el creixement econòmic a Catalunya va ser notable. Del 2001 al 2006 el creixement del PIB es va accelerar fins a assolir el 4,2% aquest darrer any. L’arribada de la crisi -finals del 2007, i sobretot el 2008-, va truncar aquest fort creixement, que en qüestió de dos anys va passar de ser positiu a ser negatiu.
Lluís Franco i Sala. President del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.
A CATALUNYA, COM EN EL CONJUNT D’ESPANYA, durant els anys d’expansió de la dècada del 2000, el sector industrial va concatenar petites aportacions al creixement, tant positives com negatives, mentre que la demanda exterior va registrar detraccions sistemàtiques. Fins a l’any 2007 la construcció i els serveis van ser els puntals d’un fort creixement basat en la demanda interna.
L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi de les hipoteques subprime expliquen en bona mesura el descens del PIB els anys 2008 i 2009. Una situació que s’estén fins al 2013, amb una recuperació tímida l’any 2010. Aquest mateix any, però, es produí l’inici d’una política de correcció del dèficit de les administracions públiques i d’una necessitat de despalanquejament del deute del sector privat de l’economia, fets que van incidir en una posterior contracció econòmica. A partir de llavors, la política monetària s’ha fet progressivament més acomodatícia, i des del 2014 s’ha retornat al creixement positiu.
Anàlisi per sectors
El sector de la construcció ha estat el que ha experimentat una evolució més negativa en el període de crisi. La indústria, en canvi, ha mostrat un comportament molt més procíclic: el seu paper va ser clau l’any 2010, en el primer canvi de tendència, i en la recuperació dels darrers anys, tot i que ha fet aportacions positives, aquestes han estat més modestes, especialment si es comparen amb les d’altres sectors.
El sector serveis, per la seva banda, ha mostrat una tendència més estable i positiva. Així, la categoria del comerç, hoteleria, finances i altres ha registrat aportacions negatives només en els anys de més contracció.
Finalment, pel que fa al sector Administració pública, educació, sanitat i serveis socials en canvi, molt relacionat amb la despesa pública, ha realitzat contribucions negatives des del 2011 al 2013. Una evolució que ha coincidit amb els anys de major consolidació fiscal.
